Il tigre
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Dino Risi  |
| Protagonistes | Vittorio Gassman Ann-Margret Eleanor Parker Fiorenzo Fiorentini Antonella Steni Luigi Vannucchi Caterina Boratto Eleonora Brown Giovanni Ivan Scratuglia Ruggero Orlando Jacques Herlin |
| Producció | Mario Cecchi Gori |
| Dissenyador de producció | Luciano Ricceri |
| Guió | Agenore Incrocci i Furio Scarpelli |
| Música | Fred Bongusto |
| Fotografia | Alessandro D'Eva |
| Vestuari | Ezio Altieri |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1967 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Roma i Europa |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Roma |
        | |
Il tigre (comercialitzada internacionalment com The Tiger and the Pussycat,) és una pel·lícula de comèdia italiana del 1978 dirigida per Dino Risi.[1] Per la seva actuació, Vittorio Gassman va guanyar el Premi David di Donatello al millor actor;[2] la pel·lícula també va guanyar el David di Donatello a la millor producció.[2] També va guanyar una Conquilla de Plata al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1967.[3]
Argument
A Roma, el fill adolescent de Francesco Vincenzini intenta matar-se després que les seves afeccions siguin rebutjades per Carolina, una bella estudiant d'art.
Francesco decideix enfrontar-se a la jove i condemnar el que ha fet. En canvi, es deixa seduir per ella. Francesco està casat i recentment s'ha convertit en avi. La seva relació amb Carolina el fa sentir de nou jove, però comença a descuidar la seva família i la seva feina.
Decidit a fugir a París amb ella, Francesco escriu una carta de comiat a la seva dona i surt cap a l'estació de tren. A l'últim moment, té un presentiment i decideix tornar a casa, on Esperia fingeix que no va llegir la seva carta.
Repartiment
- Vittorio Gassman: Francesco Vincenzini
- Ann-Margret: Carolina
- Eleanor Parker: Esperia Vincenzini
- Fiorenzo Fiorentini: Tazio
- Antonella Steni: Pinella
- Luigi Vannucchi: President
- Caterina Boratto: Delia
- Jaques Herlin: Monsignor
- Eleonora Brown: Luisella
Llançament
La pel·lícula va fer la seva estrena nord-americana a la ciutat de Nova York el 20 de setembre de 1967 en un doble sessió amb la pel·lícula de Raquel Welch Spara forte, più forte, non capisco.[4]
Referències
Pel·lícules de Dino Risi | ||
|---|---|---|
| Anys 1950 | Vacanze col gangster (1951) • Il viale della speranza (1953) • L'amore in città (1953) • Il segno di Venere (1955) • Pane, amore e... (1955) • Poveri ma belli (1957) • La nonna Sabella (1957) • Belle ma povere (1957) • Il vedovo (1959) • Poveri milionari (1959) • Venezia, la luna e tu (1959) • Il mattatore (1959) |  |
| Anys 1960 | Un amore a Roma (1960) • A porte chiuse (1961) • Una vida difícil (1961) • Il sorpasso (1962) • Il successo (1963) • La marcia su Roma (1963) • Il giovedì (1963) • Els monstres (1963) • Les quatre nines (1965) • Il gaucho (1965) • I complessi (1965) • L'ombrellone (1966) • Els nostres marits (1966) • Operazione San Gennaro (1966) • Il tigre (1967) • Rebrega'm, però omple'm de petons (1968) • Il profeta (1968) • Vedo nudo (1969) • Il giovane normale (1969) | |
| Anys 1970 | La moglie del prete (1970) • Noi donne siamo fatte così (1971) • En nom del poble italià (1971) • Mordi e fuggi (1973) • Sessomatto (1973) • Perfum de dona (1974) • Telefoni bianchi (1976) • Anima persa (1977) • La stanza del vescovo (1977) • I nuovi mostri (1977) • Primo amore (1978) • Caro papà (1979) | |
| Anys 1980 | Sono fotogenico (1980) • I seduttori della domenica (1980) • Fantasma d'amore (1981) • Sesso e volentieri (1982) • Dagobert (1984) • Scemo di guerra (1985) • Il commissario Lo Gatto (1986) • Teresa (1987) | |
| Anys 1990 | Tolgo il disturbo (1990) • Giovani e belli (1996) • Myriam episodi de Esercizi di stile (1996) | |
Filmografia de Vittorio Gassman | ||
|---|---|---|
|  | |
