Imo

Plantilla:Infotaula geografia políticaImo
Imatge

EpònimImo River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 5° 29′ N, 7° 02′ E / 5.48°N,7.03°E / 5.48; 7.03
EstatNigèria Modifica el valor a Wikidata
CapitalOwerri Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Aboh Mbaise (en) Tradueix
Ahiazu Mbaise (en) Tradueix
Ehime Mbano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata../... 27+
Població humana
Població5.408.756 (2016) Modifica el valor a Wikidata (978,08 hab./km²)
Llengües principalsigbo (diversos dialectes)
Geografia
Superfície5.530 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Anambra
Abia
Rivers Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
estat Centre-oriental Modifica el valor a Wikidata
Creació3 febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuExecutive Council of Imo State (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuImo State House of Assembly (en) Tradueix Circumscripció: 27, (Escó: 27) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal460001 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2NG-IM Modifica el valor a Wikidata

Lloc webimostate.gov.ng Modifica el valor a Wikidata

L'Estat d'Imo és un dels 36 estats de Nigèria. Està situada al sud-est de l'estat, a Igboland. La seva capital i ciutat més important és Owerri.

Geografia i recursos naturals

L'estat d'Imo està situat a les coordenades 4° 45′ N i 7° 15′ E i té una superfície d'uns 5100 km².[1] És fronterer amb els estats nigerians d'Abia, a l'est; l'Estat del Delta, a l'oest; Anambra, al nord i de Rivers, al sud. El riu Níger està a l'extrem occidental d'Imo.

Owerri és la capital i ciutat més important d'Imo. Isu, Okigwe, Oguta, Orlu, Mbaise, Mbano, Mbieri, Orodo i Orsu són altres ciutats importants de l'estat.

Imo és ric en recursos naturals com petroli, gas natural, plom i zinc.[2] Els seus productes agrícoles més importants són iroko, caoba, obeche, bambú, arbre del cautxú i oli de palma. Tot i això, l'alta densitat de la població de l'estat i la sobreexplotació del sòl ha provocat que aquest s'hagi degradat i que hagi desaparegut molta vegetació nadiua.[1]

La desforestació és un problema ecològic que es deu a aquesta erosió del sòl i a les pluges intenses estacionals.[1][3][4]

Clima

L'estació seca comença a l'abril i acaba a l'octubre.[5] La pluviositat anual oscil·la entre els 1.500 i els 2.200 mm.[1][6]

La temperatura mitjana anual està per damunt dels 20 °C (68,0 °F) i la humitat mitjana anual és del 75%. A l'estació humida, la humitat arriba fins al 90%. Els mesos més calorosos estan entre el gener i el març.[1][5][6]

Història

Mâscara de l'estat d'Imo conservada al Museu de Brooklyn

El 1976 es va crear l'estat d'Imo juntament amb altres estats que va crear Murtala Muhammad. Abans la zona era part de l'estat Est-Central. El nom de l'estat és degut al riu Imo.[7] El 1991 es va separar d'Imo els actuals estats d'Abia i d'Ebonyi.

Govern i divisions administratives

A Imo hi ha estructures administratives a tres nivells: l'estat, les àrees de govern local i les comunitats autònomes. Al nivell estatal hi ha poders executiu, legislatiu i judicial. El governador és el cap del poder executiu; el poder legislatiu és liderat per l'Speaker de l'Assemblea;[8] i el poder judicial està liderat pel Jutge en cap de l'estat.[9]

Hi ha els ministeris de justícia, Agricultura, Educació, Salud, Comerç, Indústria i Turisme, Finances i Obres i transports.

Les LGAs d'Imo són: Aboh Mbaise, Ahiazu Mbaise, Ehime Mbano, Ezinihitte, Ideato North, Ideato South, Ihitte/uboma, Ikeduru, Isiala Mbano, Isu, Mbaitoli, Ngor Okpala, Njaba, Nkwerre, Nwangele, Obowo, Oguta, Ohaji/Egbema, Okigwe, Onuimo, Orlu, Orsu, Oru East, Oru West, Owerri Municipal, Owerri North i Owerri West.

Demografia

Escultura d'Imo o de l'estat del Delta, conservada al Museu de Brooklyn.

La població estimada de l'estat és de 4,8 milions de persones. La densitat de població varia des dels 230 fins als 1.400 habitants per quilòmetre quadrat.[1]

La llengua principal d'Imo és l'igbo, el grup humà majoritari són els igbos (98%).,[10] i la religió predominant és el cristianisme.

Educació

A Imo hi ha moltes institucions d'educació superior, tant estatals com federals. Les seves dues universitats són la Universitat de l'Estat d'Imo i la Universitat Federal de Tecnologia d'Owerri.[11]

Personalitats notables

Entre les personalitats notables d'Imo hi destaquen:

  • Esports
    • Chioma Ajunwa. Atleta, guanyador de la medalla d'or als de salt de llargada als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 i medalla de plata al campionat mundial indoor de París del 1997.
    • Nwankwo Kanu. Futbolista internacional que ha jugat a les lligues professionals anglesa, holandesa i italiana i a la selecció nigeriana.
    • Emmanuael Amunike. Jugador de futbol professional. Jugà al Futbol Club Barcelona (2000-2002) i a la selecció nacional de Nigèria.
    • Innocent Anyanwu, boxejador professional.[12]
    • Dick Tiger, boxejador professional i rebel biafrà.[13]
    • Uche Eucharia, futbolista internacional amb la selecció absoluta femenina de Nigèria.[14]
  • Art i ciència
    • Catherine Obianuju Acholonu. Escriptora i investigadora especialista en estudis africans i estudis de gènere.
    • Charly Boy, cantant, periodista, presentador de televisió i productor.[15]
    • Rita Dominic, actriu.[16]
    • Paschal Eze, periodista i autor literari.[17]
    • Dickson Iroegbu director i productor de cinema.[18]
    • Kanayo O. Kanayo actor.[19]
    • Genevive Nnaji. Actriu, model i cantant.
    • Flora Nwapa, escriptora i novel·lista.[20][21]
    • Stephanie Okereke, actriu, directora de cinema i model.[22]
    • Onyeka Onwenu. Actriu, cantant i política. El 2006 va guanyar el premi de l'Acadèmia Cinematogràfica Africana com a millor actriu secundària.[23]
    • Dr Sir Warrior. Músic.
    • Dr. Alban. Cantant de reggae i hip hop i productor musical, resident a Suècia. [cal citació]
    • F. Nnabuenyi Ugonna, etnòleg, lingüista i escriptor. Especialista en igbo i literatura africana. [cal citació]
  • Polítics
    • Pats Acholonu. Jutge de la Cort Superior de Justícia de Nigèria. [cal citació]
    • Chris Anyanwu. Periodista, escriptora i política. [cal citació]
    • Kema Chikwe. Ex-ministra federal de Transport i Aviació i ambaixadora de Nigèria a Irlanda. [cal citació]
    • Evan Enwerem. Polític. Antic governador d'Imo i ex-president del Senat de Nigèria. [cal citació]
    • Collins E. Ijoma. Polític. [cal citació]
    • Emmanuel Iwuanyanwu. Polític i empresari. [cal citació]
    • K. O. Mbadiwe. Polític nacionalista nigerià. [cal citació]
    • Sam Mbakwe. Polític i professor universitari. [cal citació]
    • Fabian Osuji. Ex-ministre d'educació de Nigèria. [cal citació]
    • Achike Udenwa. Ex-governador d'Imo. [cal citació]
    • Maurice Iwu. Polític i professor universitari. [cal citació]
  • Acadèmia
    • Adiele Afigbo. Historiador africanista. [cal citació]
    • Michael Echeruo. Professor universitari i crític literari. [cal citació]

Vegeu també: Persones notables d'Owerri.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «About Imo State». Imo State, Nigeria: Imo State Government. Arxivat de l'original el 2010-07-17.
  2. «Industries in Imo State». Imo State, Nigeria: Imo State Government. Arxivat de l'original el 2010-03-14.
  3. «Africatalksclimate.com». Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 16 gener 2013].
  4. Allafrica.com
  5. 5,0 5,1 Wordtravels.com
  6. 6,0 6,1 «Regions Used to Interpret the Complexity of Nigeria». Geographical Alliance of Iowa. University of Northern Iowa. Arxivat de l'original el 2009-04-14.
  7. «Physical Setting: Imo State». OnlineNigeria.com. Devace Nigeria. Arxivat de l'original el 2007-09-26.
  8. «Imo State Legislative». Imo State, Nigeria: Imo State Government. Arxivat de l'original el 2012-06-22.
  9. «Onlinenigeria.com». Arxivat de l'original el 2015-08-26. [Consulta: 16 gener 2013].
  10. «Igbofocus.co.uk». Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 16 gener 2013].
  11. «Education in Imo State». Imo State, Nigeria: Imo State Government. Arxivat de l'original el 2010-07-16.
  12. Anyanwu a bowrec.com
  13. Tiger a bowrec.com
  14. «Eucharia a odili.net». Arxivat de l'original el 2012-04-02. [Consulta: 26 març 2013].
  15. «Charly Boy a charlyboy.org». Arxivat de l'original el 2012-04-26. [Consulta: 26 març 2013].
  16. «Rita Dominic». Arxivat de l'original el 2011-08-19. [Consulta: 26 març 2013].
  17. Eze a accessmylibrary.com
  18. Iroegbu a imdb.com
  19. Kanayo O. Kanayo a imdb.com
  20. [Marie Umeh, Emerging Perspectives on Flora Nwapa: Critical and Theoretical Essays, Africa World Press (1998)]
  21. Nwapa a the literary Encyclopedia
  22. Okereke a imdb.com
  23. «AMAA 2006 - List of Winners». African Movie Academy Awards. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2008.

Enllaços externs

  • Pàgina web oficial del govern d'Imo Arxivat 2010-09-24 a Wayback Machine. Vist el 16/1/2013 (anglès)
  • blog de l'estat d'Imo Vist el 16/1/2013 (anglès)
  • Imo a igbofocus.co.uk Arxivat 2017-10-14 a Wayback Machine. Vist el 16/1/2013(anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Mapa de Nigèria
Abuja  · Abia  · Anambra  · Enugu  · Akwa Ibom  · Adamawa  · Bauchi  · Bayelsa  · Benue  · Borno  · Cross River  · Delta  · Ebonyi  · Edo  · Ekiti  · Gombe  · Imo  · Jigawa  · Kaduna  · Kano  · Katsina  · Kebbi  · Kogi  · Kwara  · Lagos  · Nasarawa  · Níger  · Ogun  · Ondo  · Osun  · Oyo  · Plateau  · Rivers  · Sokoto  · Taraba  · Yobe  · Zamfara
Bandera de Nigèria
Registres d'autoritat
Bases d'informació