Infermeria espacial

Infotaula ocupacióInfermeria espacial
L'astronauta John H. Glenn Jr., pilot de la missió espacial orbital del Mercury-Atlas 6, conversa amb l'astronauta infermera Dolores B. O'Hara, durant els preparatius de prellançament del MA-6.

La infermeria espacial és l'especialitat d'infermeria que estudia com els impactes dels viatges espacials afecten els patrons de resposta humana. Igual que en la medicina espacial, l'especialitat també contribueix al coneixement sobre les cures d'infermeria dels pacients terrestres.[1][2]

Història

Des del començament de l'aviació comercial a la dècada de 1920, les infermeres han estat part de l'aviació i el vol. El 1958 el president Eisenhower va signar la Llei Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai per formar la NASA. Part d'aquesta llei era reclutar infermeres per a treballar en estreta col·laboració amb els equips mèdics i així determinar l'aptitud dels astronautes per a l'exploració espacial. Les infermeres van ajudar a observar els efectes del vol espacial en els astronautes al seu retorn de les missions.[3]

Les tinents Delores O'Hara i Shirley Sineath van ser les primers infermeres assignades a treballar amb els primers set astronautes del Projecte Mercury. Van treballar per desenvolupar equips d'emergència d'hospitals per als astronautes. Aquestes infermeres havien d'assegurar-se que els astronautes podrien gestionar les baixes, el pla per al control de desastres, i proporcionar els primers auxilis en cas d'una emergència.

El 1962 la NASA va anunciar el Programa d'Infermeria de l'Espai, en el qual calia que els sol·licitants tinguessin un títol previ de llicenciatura en infermeria.

El 1991 la Space Nursing Society va ser fundada per Linda Plush amb l'ajuda de la Dra. Martha Rogers. Es basava en la teoria de Rogers, la ciència dels éssers humans unitaris.[4]

Vegeu també

  • Medicina espacial

Referències

  1. «Space Nursing Society». Arxivat de l'original el 28 de març 2013. [Consulta: 5 desembre 2011].
  2. Perrin, MM «Space nursing. A professional challenge». Nurs Clin North Am, 20, 3, setembre 1985, pàg. 497–503. PMID: 3851391 [Consulta: 5 desembre 2011].
  3. Lay, F «Next stop--outer space». Am J Nurs, 1959, pàg. 59971-973.
  4. Rogers, Martha «Nursing science and the space age». Nurs Sci Q, 5, 1, 1992. DOI: 10.1177/089431849200500108. PMID: 1538852.
  • Vegeu aquesta plantilla
Medicina espacial
Àrees principals
  • Gravetat artificial
  • Seguretat astronàutica
  • Bioastronàutica
  • Neurociència a l'espai
  • Exposició espacial
  • Aliments espacials
  • Infermeria espacial
  • Meteorologia espacial
  • Ingravidesa
Malalties i lesions
  • Astenització
  • Ebullició
  • Malalties i lesions durant el vol espacial
  • Tractament mèdic durant el vol espacial
  • Síndrome d'adaptació a l'espai
  • Espai i supervivència
  • Osteopènia de vol espacial
Organitzacions
Altres temes
  • Efectes adversos a la salut derivats de l'exposició a la pols lunar
  • Problemes del ritme cardíac durant el vol espacial
  • Efectes del sistema nerviós central de l'exposició a la radiació durant el vol espacial
  • Efecte del vol espacial sobre el cos humà
  • Efectes de la privació del son a l'espai
  • Dades epidemiològiques per a la radiació de transferència energètica de baix nivell
  • Fatiga i pèrdua del somni durant el vol espacial
  • Amenaça per la salut dels raigs còsmics
  • Danys del disc intervertebral i vol espacial
  • Llista de microorganismes assajats en l'espai exterior
  • Efectes psicològics i sociològics dels vols espacials
  • Evidència de radiobiologia per protons i nuclis de nombres atòmics alts d'energia
  • Reducció de la massa muscular, força i rendiment en l'espai
  • Litiasi renal a l'espai
  • Carcinogènesi de radiació en vols espacials
  • Composició i cohesió d'equips en missions de vol espacial
  • Discapacitat visual deguda a la pressió intracranial