Inuit

Inuit

Tipus	ètnia
Població total	110.783
Llengua	Inuit Sign Language (en)
Religió	animisme, luteranisme, cristianisme i Mitologia inuit
Geografia
Estat	Canadà i Groenlàndia
Mapa de distribució

Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda),^[1] són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia. De fet, de les dues branques dels pobles esquimals, en són la majoritària.

Tenen una vida nòmada, seguint les migracions dels animals que cacen, entre els quals es troben els caribús, ossos, balenes i foques. D'aquests i d'altres animals, n'aprofiten totes les parts possibles per a menjar, abrigar-se, construir habitatges, eines per a caçar... Actualment, però, a causa del fort procés d'aculturació, s'està produint un deteriorament de les seves formes de vida originàries.

Els èsquimos s'organitzen en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica, amb una forta divisió per gènere. Les unions i divorcis són aprovats pels ancians de la comunitat, si bé hi ha una estructura bàsica que permet la poligàmia.

Es creu que els inuits van emigrar per l'estret de Bering des de Sibèria fins a la Nord-amèrica àrtica, molt després que la major part dels indígenes americans.

Políticament, depenen de diferents governs que els han assimilat com a minories ètniques:

• Als Estats Units d'Amèrica, dins l'estat d'Alaska, on són una de les minories ètniques nadiues.
• Al Canadà tenen la província pròpia de Nunavut, però també han reclamat nous territoris propis a Terranova i Labrador (Nunatsiavut), territoris del Nord-oest (Inuvialuit) i al Quebec (Nunavik).
• Al Regne de Dinamarca són majoria a la regió autònoma de Groenlàndia.

La vida en aquest indret del planeta és difícil, però malgrat el rigor del clima, la perillositat i la duresa de les condicions de vida d'aquesta regió, els inuits han desenvolupat sistemes de supervivència des de fa segles.

Origen del terme eskimo

El terme èsquim (o èsquimo) ve del mot eskimo, passat pel francès més comú, esquimau (femení esquimau, de cops esquimaude, plural esquimaux). És atestat per primera vegada el 1691 en la Nouvelle relation de la Gaspésie, de Chrétien Le Clercq (sota l'ortografia eskimau, plural eskimaux), en què designa els «habitants de les regions àrtiques d'Amèrica».^[2] La denominació podria venir d'un terme algonquí del s. XVII que significa 'menjador de carn crua',^[3][4][5] però aquesta hipòtesi és refusada per certs lingüistes, que fan valer que els primers exploradors europeus n'obtingueren el terme a partir d'un mot micmac que tindria relació amb les raquetes de neu,^[6] mentre que uns altres han proposat que significava 'els locutors d'una llengua estrangera'.^[7][8] El terme, el popularitzaren els exploradors polars del s. XIX, notablement en les revistes de viatges tal com Le Tour du monde.^{[note 1]} Segons Barnum, el nom vindria del missioner jesuïta francès Charlevoix establit al Canadà al segle xvii.^[9] Els esquimòlegs han adoptat el terme «eskimo», invariable en ortografia danesa, per a designar tradicionalment el grup lingüístic.^[10]

El terme *esquimal és impropi, car té origen de resultes d'una interferència del francès: la 'falsa' forma plural esquimaux (amb la -x final en comptes de -s, alineada sobre els mots patrimonials que majoritàriament fan els plurals en -x) va induir a imaginar un paral·lel entre francès i català amb aquest mot, com existeix entre els mots francesos en -al>-aux i els equivalents catalans en -al>-als.

Llengües

Les llengües dels pobles inuits constitueixen una subfamília de les llengües esquimoaleutianes. A Alaska, hi ha una important divisió lingüística segons si els individus s'anomenen a si mateixos inuits o yupik. La branca oriental de la subfamília s'estén des de l'est d'Alaska a través del Canadà i des del nord fins al sud de Groenlàndia.

• Inuktitut, èsquim com a llengua mare.
  • Inupiaq, grup de dialectes del nord d'Alaska.
  • Kalaallisut, grenlandès.

Mots d'origen inuk en català

• anorac, per via del francès, peça impermeable que tant resguarda del vent com del fred. Anor, en èsquim vol dir 'vent'.
• parca, per via de l'anglès, peça d'abrigar superior externa, llarga fins als genolls, de material impermeable.

Vegeu també

• Umiak
• Caiac

Notes

Referències

Bibliografia

• Bailón Trueba, Francesc. Los poetas del Ártico : historias de Groenlandia = Avanersuarmi inngertarneq : Kalaallit Nunaanniit oqaluttuat. 1a ed.. [Sevilla]: Guadalturia, 2012. ISBN 9788494001864 [Consulta: 13 gener 2014]. 
• Jean Briggs. Never in Anger. ISBN 0-674-60828-3
• Gontran De Poncins (1941). Kabloona. ISBN 1-55597-249-7
• Kaplan, Lawrence D. «The Language of the Alaskan Inuit». A: Dirmid R. F. Collis. Arctic Languages. An Awakening (pdf). Vendôme: UNESCO, 1990, p. 131–158. ISBN 92-3-102661-5. 
• Menovshchikov, Georgy (= Г. А. Меновщиков). «Contemporary Studies of the Eskimo–Aleut Languages and Dialects: A Progress Report». A: Dirmid R. F. Collis. Arctic Languages. An Awakening (pdf). Vendôme: UNESCO, 1990, p. 69–76. ISBN 92-3-102661-5. 
• Vakhtin, Nikolai. «Endangered Languages in Northeast Siberia: Siberian Yupik and other Languages of Chukotka». A: Erich Kasten. Bicultural Education in the North: Ways of Preserving and Enhancing Indigenous Peoples' Languages and Traditional Knowledge (pdf). Münster: Waxmann Verlag, 1998, p. 159–173. ISBN 978-3-89325-651-8.  Arxivat 2007-04-13 a Wayback Machine.
• Меновщиков, Г. А.. Язык сиреникских эскимосов. Фонетика, очерк морфологии, тексты и словарь. Москва • Ленинград,: Российская академия наук, 1964.  The transliteration of author's name, and the rendering of title in English: Menovshchikov, G. A.. Language of Sireniki Eskimos. Phonetics, morphology, texts and vocabulary. Moscou • Leningrad: Academia de Ciències de l'URSS, 1964. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Jolly, Dyanna; Fikret, Berkes «Adapting to climate change: social-ecological resilience in a Canadian western Arctic community» (PDF) (en anglès). Conservation Ecology. The Resilience Alliance [University of Manitoba], Vol. 5, No. 2, Art. 18, 2001 [Consulta: 6 octubre 2011]. «html»
• «Estudio e investigación de la cultura inuit» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2014].
• «Inuit Religion» (en anglès). Internet Sacred Text Archive. [Consulta: 3 setembre 2013]. «Inclou una breu relació d'enllaços referits a llibres sobre els inuit»
• «Inuit culture» (en anglès). University of Waterloo. [Consulta: 13 octubre 2013].
• Els inuits. Caçadors del Gran Nord, Francesc Bailón Trueba, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 82, desembre 2016, p. 89-116, ISSN 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG DOI: 10.2436/20.3002.01.111
• Els Inuit a l'En Guàrdia! de Catalunya Ràdio (català)