Ixkún

Ixkún

Tipus	Lloc Maya a Guatemala
Part de	Maya site in Dolores area (en)
Localització
Entitat territorial administrativa	El Petén (Guatemala)
Localització	Dolores (en)
16° 34′ 25″ N, 89° 24′ 40″ O / 16.5736°N,89.4111°O / 16.5736; -89.4111

Ixkún (també Ixcún) és un jaciment arqueològic maia precolombí situat al departament de Petén, a Guatemala. Es troba al nord de la ciutat de Dolores. És un jaciment important que conté un bon nombre de monticles sense excavar i de monuments, alguns dels quals s'han restaurat.^[1]

Ixkún era la capital d'un important senyoriu a la vall del riu Mopán. Altres senyorius que destacaren en aquesta regió de les terres baixes dels maies al Petén foren Curucuitz, Ixcol i Ixtontón.^[2] Altres vuit llocs formaven part del senyoriu d'Ixkún.^[2] L'Estela 1 d'Ixkún és un dels monuments més alts de tota la regió del Petén.^[3]

El principal període d'activitat d'Ixkún fou durant el clàssic tardà. Estigué ocupat, però, des del preclàssic tardà fins al postclàssic.^[4]

Localització

Ixkún es troba al municipi de Dolores, a 6,5 km al nord del poble homònim, a la zona nord-oest de les Muntanyes maies.^[5] El jaciment ocupa una sèrie de pujols càrstics i una àmplia vall de 25 km².^[1] El riu Mopán flueix a 4 km a l'est de les ruïnes.^[1] L'àrea coberta pel que era el senyoriu d'Ixkún incloïa àmplies planícies adequades per a l'agricultura a la zona dels rius Mopán i Xa. La ciutat estava a més en una ruta comercial que corria de nord a sud i vinculava tot la vall de Dolores fins al riu Mopán i controlava l'accés a Ucanal i a altres ciutats de la zona.^[6]

Ixkún es troba a 35 km d'una altra gran ciutat maia anomenada El Caracol, que es troba dins de l'actual territori de Belize.^[6]

Història

Ixkún estava habitada en el preclàssic tardà. Els maies del clàssic primerenc reconstruïren part de les estructures preclàssiques que hi havia.^[6] El període de major activitat en fou el clàssic tardà i aquest apogeu continuà fins al clàssic terminal, tot i que part de l'obra empresa al final s'abandonà.^[6] Hi ha també evidència d'ocupació del lloc ja en el postclàssic.^[6] Fins a les recerques realitzades al 2005, no s'hi havia estat trobat un glif emblema o ditintiu d'Ixkún, perquè les escriptures estan molt erosionades.^[6]

La història d'Ixkún sembla estar lligada a la de la ciutat veïna de Sacul.^[7] Les aliances i conflictes que s'han pogut determinar entre Ixkún i altres ciutats al nord-oest de les Muntanyes Maies, com Sacul i Ucanal, indiquen una àmplia relació política amb tota la regió central de les terres baixes maies del Petén.^[7]

Història moderna

Ixkún ha estat explorat des del s. XIX, en part a causa de la presència de l'Estela 1, que té una grandària singular.^[8] Modest Méndez, governador del Petén, visità les ruïnes al 1852, i contractà l'artista Eusebio Lara perquè fes dibuixos i pintures dels monuments trobats.^[8] Alfred Maudslay visità Ixkún el 1887, en feu plànols i degué descobrir l'Estela 2 i la 3.^[8] En feu dibuixos, fotografià l'Estela 1 i n'agafà un motle.^[8] L'excavació que feu Maudslay de la part superior de l'Estela 6 fou la primera tasca arqueològica del jaciment i una de les primeres accions científiques en aquesta zona del Petén.^[8]

Sylvanus Morley també visità el lloc el 1914 acompanyat d'Herbert Spinden.^[8] S'encarregaren de tornar a fer plànols del jaciment, en registraren algunes inscripcions i obtingueren material fotogràfic d'alguns monuments.^[8]

Ian Graham visità Ixkún el 1971, 1972 i 1978 i actualitzà la tasca anterior.^[8] Traslladà les parts supervivents d'un intens saqueig de l'Estela 5 cap al poble de Dolores per arrecerar-la.^[8] Des del 1985 Ixkún ha estat investigat per l'Atles Arqueològic de Guatemala.^[8] Els dos sacbés existents foren explorats per Oswaldo Gómez el 1993.^[9] El denominat Grup 50 fou excavat per Claudia Valenzuela. Finalment, el Grup 37 fou explorat per Varinia Matute i el Grup 38 per Erika M. Gómez, tot això l'any de 2001.^[10][11]

Descripció del lloc

És un gran jaciment que cobreix una àrea de ca. 16 km². El seu nucli inclou un joc de pilota, alguns temples, palaus amb volta, un complex denominat Grup I i dues piràmides mitjanes, entre altres estructures. Els arqueòlegs n'han registrat 51 grups arquitectònics a la ciutat antiga, situats tant dins com fora de l'actual parc arqueològic protegit.^[1] La majoria d'aquestes estructures eren residències.^[1] Hi ha almenys 46 grups residencials, prop de 245 monticles, i diversos chultunes. Hi ha un complex arquitectònic en un pujol al sud del nucli del jaciment.^[12]

Monuments

S'han descobert set monuments esculpits a Ixkún, incloent-hi esteles i altars.^[7] Cinc d'aquests contenen inscripcions referides a fets que succeïren entre els anys 766 i 800 de. N'hi ha també 11 monuments llisos (sense inscripcions).^[13][7] Els monuments tenen tots un sol estil escultòric, comú en les ciutats de la zona sud-est del Petén.^[12] La majoria d'esteles pertanyen a aquest mateix estil i només estan tallades en un costat.^[12] Les figures contingudes en aquests monuments esculpits solen referir-se als governants de la ciutat, en posició parada, mirant cap a l'esquerra i amb les cames separades formant un triangle.^[12]

Galeria de fotografies d'Ixkún

Referències

Bibliografia

• Laporte, Juan Pedro. «Terminal Classic Settlement and Polity in the Mopan Valley, Petén, Guatemala». A: Demarest, A.A.; Rice, P.M.; Rice, D.S. (Eds.). =The Terminal Classic in the Maya lowlands: Collapse, transition, and transformation (en anglès). Boulder: University Press of Colorado, 2005, p. 195–230. ISBN 0-87081-822-8. OCLC 61719499. 
• Laporte, Juan Pedro; Torres, Carlos Rolando «Reconocimiento en Ixkun, Dolores». Reporte 1, Atlas Arqueológico de Guatemala. Instituto de Antropología e Historia [Guatemala], 1988, p. 11–25.
• Laporte, Juan Pedro; Torres, Carlos Rolando «Los señoríos del Sureste de Petén.». I Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1987. Museo Nacional de Arqueología y Etnología [Guatemala], 1994, p. 112–134. Arxivat de l'original el 2011-09-14 [Consulta: 11 juliol 2019].
• Laporte, Juan Pedro; Mejía, Héctor E. «Ixkun, Dolores, Petén: Una introducción.». . Atlas Arqueológico de Guatemala, Dirección General del Patrimonio Cultural y Natural, Ministerio de Cultura y Deportes [Guatemala], 2005a, p. 1–12. Arxivat de l'original el 2011-07-07 [Consulta: 2 febrer 2011].
• Laporte, Juan Pedro; Mejía, Héctor E. «Exploraciones en el sector central de Ixkún.». . Atlas Arqueológico de Guatemala, Dirección General del Patrimonio Cultural y Natural, Ministerio de Cultura y Deportes [Guatemala], 2005, p. 13–58. Arxivat de l'original el 2011-07-07 [Consulta: 11 juliol 2019].
• Laporte, Juan Pedro; Mejía; Escobedo; Wanyerka. «Los monumentos esculpidos de Ixkun y algunos aspectos históricos del sitio.». A: J.P. Laporte y H. Mejía. Ixkun, Petén, Guatemala: Exploraciones en una ciudad del alto Mopan, 1985-2005. Guatemala: Atlas Arqueológico de Guatemala, Dirección General del Patrimonio Cultural y Natural, Ministerio de Cultura y Deportes, 2005, p. 156–217. 
• Martin, Simon; Grube. Chronicle of the Maya Kings and Queens: Deciphering the Dynasties of the Ancient Maya (en anglès). Londres y Nueva York: Thames & Hudson, 1999. ISBN 0-500-05103-8. OCLC 47358325. 
• (en inglés) «Corpus of Maya Hieroglyphic Inscriptions: Ixkun Stela 1». President and Fellows of Harvard College. Arxivat de l'original el 21 de juliol de 2011. [Consulta: 2 febrer 2011].
• (en inglés) Valdés, Juan Antonio. «Disaster in Sight: The Terminal Classic at Tikal and Uaxactun». A: Arthur A. Demarest, Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Terminal Classic in the Maya lowlands: Collapse, transition, and transformation. Boulder: University Press of Colorado, 2005, p. 162–194. ISBN 0-87081-822-8. OCLC 61719499. 

• «El asentamiento en la periferia de Ixkún: Un acercamiento a su desarrollo y función.» (PDF publicación en línea). XX Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2006 (editado por J.P. Laporte, B. Arroyo and H. Mejía). Museo Nacional de Arqueología y Etnología. Arxivat de l'original el 14 de setembre de 2011. [Consulta: 1r febrer 2011].

Enllaços externs

• Wikimedia Commons conté una categoria multimèdia sobre Ixkún.