Józef Marcinkiewicz

Józef Marcinkiewicz

Biografia
Naixement	30 març 1910 Białystok (Imperi Rus)
Mort	1940 (29/30 anys) Katin (Unió Soviètica)
Causa de mort	Homicidi  (Execució per arma de foc )
Sepultura	Cementiri de Janów Podlaski 52° 11′ 26″ N, 23° 12′ 57″ E / 52.19042°N,23.215739°E / 52.19042; 23.215739
Dades personals
Formació	Universitat de Lviv (1935–1936) Universitat Stefan Batori (1930–1935) Liceu Rei Sigismòn August (1924–1930)
Tesi acadèmica	Wielomiany interpolacyjne funkcji bezwzględnie ciągłych  (1935 )
Director de tesi	Antoni Zygmund
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, anàlisi matemàtica i servei militar
Ocupació	matemàtic, oficial, filòsof, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Stefan Batori (1936–1939)
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Teorema de Grünwald-Marcinkiewicz Teorema d'interpolació de Marcinkiewicz Inequació de Marcinkiewicz-Zygmund
Família
Parella	Irena Sławińska
Pares	Klemens Marcinkiewicz i Aleksandra Chodakiewicz

Józef Marcinkiewicz (Cimoszka, 30 de març de 1910 - Khàrkiv, 1940) va ser un matemàtic polonès.

Vida i Obra

Marcienkiewicz va néixer al llogaret de Cimoszka,^[1] quart fill d'una família d'agricultors benestants.^[2] Degut a certs problemes pulmonars, que no li van impedir practicar esports, va ser escolaritzat primer a la casa paterna, abans de fer els estudis secundaris a les ciutats de Sokółka i Białystok.^[3] El 1930 va començar els estudis de matemàtiques a la universitat Stefan Batori (actual universitat de Vílnius a Lituània), en la qual va començar una estreta col·laboració amb el seu mestre Antoni Zygmund.^[4] Marcienkiewicz es va graduar el 1933 i va obtenir el doctorat el 1935 amb una tesi dirigida per Zygmund.^[5] El 1934 havia fet un any de servei militar al 5é Regiment d'Infanteria a Wilno (actual Vílnius a Lituània).^[6] El curs 1935-36 va gaudir d'una beca del Fons Nacional de Cultura per estudiat a la universitat de Lwów (actual Lviv a Ucraïna), en la qual va rebre la influència de Juliusz Schauder.^[7] El 1936 va ser nomenat professor de la universitat Stefan Batori. El 1938, va anar becat a París, Londres i Estocolm, viatge quer va fer en part en companyia de la seva promesa, la futura historiadora Irena Sławińska.^[8]

El 1939, mentre era a Londres i en vista de la situació política internacional, va decidir, en contra de les recomanacions dels seus col·legues, retornar a Polònia per unir-se a l'exèrcit. Va ser enrolat al 2n Batalló del 205é Regiment d'Infanteria que va ser destinat a la defensa de Lwów (actual Lviv).^[9] Quan Lwów va ser ocupada per l'Exèrcit Roig, a finals de setembre de 1939, Marcinkiewicz va passar a ser presoner de guerra dels soviètics.^[10] Va ser internat al camp de presoners de Starobielsk (a prop de Kharkiv) i poc es coneix dels seus darrers mesos: la seva última carta enviada està datada el març de 1940. Probablement va ser executat l'abril o el maig de 1940 a Starobielsk. Els seus pares, el 1941, i el seu germà petit Kazimierz, el 1946, també van ser víctimes de les autoritats soviètiques.^[11] Al cementiri de Janów Podlaski (a prop de la frontera amb Belarús) es va aixecar un monument funerari, on es va enterrar Kazimierz i on s'honoren els altres membres de la família Marcinkiewicz morts en circumstàncies bèl·liques.^[12]

En els seus sis anys de treball de recerca (1933-1939), Marcinkiewicz va publicar cinquanta-cinc articles científics (alguns de forma póstuma).^[13] Els seus treballs més importants van ser en el camp de l'anàlisi matemàtica i, més específicament, en teoria de sèries trigonomètriques, inequacions i teoria de l'aproximació.^[14] També va fer aportacions remarcables en les camps de la teoria de la probabilitat i de l'anàlisi funcional.^[15]

Referències

Bibliografia

• Bingham, N.H. «Józef Marcinkiewicz: analysis and probability» (en anglès). Banach Center Publications, Vol. 95, 2011, pàg. 27-44. DOI: 10.4064/bc95-0-2. ISSN: 0137-6934.
• Dąbrowski, Kazimierz; Hensz-Chądzyńska, Ewa «Józef Marcinkiewicz (1910–1940). In commemoration of the 60th anniversary of his death» (en anglès). Banach Center Publications, Vol. 56, 2002, pàg. 31-35. DOI: 10.4064/bc56-0-2. ISSN: 0137-6934.
• Domoradzki, Stanisław; Pawlikowska-Brożek, Zofia «Józef Marcinkiewicz (1910–1940) w świetle dokumentów i wspomnień. W stulecie urodzin» (en polonès). Analecta. Studia i Materiały z Dziejów Nauki, Vol. 19, NUm. 1-2, 2010, pàg. 23-62. ISSN: 1230-1159.
• Kuznetsov, Nikolay «The legacy of Jozef Marcinkiewicz: four hallmarks of genius» (en anglès). arXiv, 2020, pàg. 1-9. DOI: 10.48550/arXiv.1910.03480. ISSN: 2331-8422.
• Maligranda, Lech «Józef Marcinkiewicz (1910–1940) – on the centenary of his birth» (en anglès). Banach Center Publications, Vol. 95, 2011, pàg. 133-234. DOI: 10.4064/bc95-0-10. ISSN: 0137-6934.
• Roberts, David Lindsay. Republic of Numbers (en anglès). John Hopkins University Press, 2019. ISBN 978-1-4214-3308-0. 
• Zgurovsky, Michael Z.; Kasyanov, Pavlo O. Qualitative and Quantitative Analysis of Nonlinear Systems (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-59839-0. 
• Zygmund, Antoni. «Józef Marcinkiewicz». A: Józef Marcinkiewicz: Collected Papers (en anglès). Państowoe Wydawnictwo Naukowe, 1964, p. 1-28. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Józef Marcinkiewicz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Ye, Zhuyu. «Józef Marcinkiewicz». Evangelos Kobotis - University of Illinois at Chicago, 2016. [Consulta: 13 març 2022].^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
• «Prof. Józef Marcinkiewicz 1910 r.-2020 r.». Zespół Szkół Centrum Kształcenia Rolniczego w Janowie, 2020. [Consulta: 12 març 2022]. (polonès)