Jakobssonita
Jakobssonita | |
---|---|
Grans fins de jakobssonita envoltant verneïta (cristalls grans) | |
Fórmula química | CaAlF₅ |
Epònim | Sveinn P. Jakobsson (en) |
Localitat tipus | Hekla i Eldfell |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,601(1) Å; b = 6,2903(6) Å; c = 7,2190(7) Å; β = 114,61(1)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | grup espacial C2/c |
Color | blanc |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 2,89 g/cm³ (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2011-036 |
Símbol | Jak |
Referències | [1] |
La jakobssonita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Rep el seu nom del vulcanòleg islandès Sveinn Peter Jakobsson (1939), qui va descobrir el mineral.
Característiques
La jakobssonita és un fluorur de fórmula química CaAlF₅. Cristal·litza en el sistema monoclínic. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Icelandic Institute of Natural History, l'Institut islandès d'història natural que es troba a Reykjavík, Islàndia, amb el número de mostra NI 12256.
Formació i jaciments
Aquesta espècie ha estat descrita gràcies a exemplars trobats en dos volcans de la regió de Suðurland, a Islàndia: el volcà Hekla i el volcà Eldfell, on dol trobar-se associada a la hidroquenoralstonita. També ha estat descrita al primer con de cendra del volcà Tolbàtxik, situat a l'óblast de Kamtxatka, Rússia.
Referències
- ↑ «Jakobssonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2017].