Jan Kasprowicz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1860 Szymborze (Polònia) (en)  |
| Mort | 1r agost 1926 (65 anys) Zakopane (Polònia) |
| Rector de la Universitat de Lviv | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leipzig Universitat de Breslau Royal Evangelical Gymnasium (High School) in Ratibor (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia lírica |
| Ocupació | poeta, dramaturg, escriptor, traductor, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Lviv |
| Partit | National League (en) |
| Moviment | Polònia Jove |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Kasprowiczowa (en) Jadwiga Przybyszewska (en) |
Premis
| |
Signatura  | |
   | |
Jan Kasprowicz (nascut el 12 de desembre de 1860 a Szymbórz, mort l'1 d'agost de 1926 a Zakopane) fou un poeta, dramaturg, crític literari i traductor polonès; fou també un representant principal del moviment de la Jove Polònia.
Biografia
Kasprowicz va néixer al poble de Szymborze (ara part d'Inowrocław) situat a la província de Posen, a una família analfabeta. A partir de 1870 va estudiar a gymnasia prussians a Inowrocław, Poznań, Opole, Racibórz, i en 1884 es va graduar al gymnasium de Maria Magdalena a Poznań. Va estudiar filosofia i literatura a les universitats alemanyes de Leipzig i Wrocław. Durant els seus estudis va començar a publicar articles i poesia, i va treballar amb diverses revistes poloneses. Per les seves activitats en cercles socialistes, la policia prussiana el va arrestar dues vegades i va passar mig any a la presó.
Després del seu alliberament de la presó, als 28 anys Kasprowicz es va traslladar Lwów, on va passar els propers 35 anys de la seva vida. Va treballar com a periodista i crític de literatura i teatre, va treballar durant dos anys al departament editorial del periòdic "El missatger polonès" (Kurier Polski) i durant els següents quatre anys (1902–1906) va escriure editorials per al diari La paraula polonesa (Słowo Polskie). El debut literari de Kasprowicz va tenir lloc el 1889 (llibre „Poezje”).
El 1904, Kasprowicz va obtenir un doctorat a la Universitat de Lviv per una dissertació titulada La lírica de Teofil Lenartowicz (Liryka Teofila Lenartowicza). El 1909 es va fer càrrec de la càtedra de literatura comparada, creada especialment creada per a ell.
Principalment autodidacta, Kasprowicz dominava el llatí clàssic i el grec antic, així com el francès i l'anglès. Les seves obres inclouen traduccions crítiques de grans obres literàries:
- Grec antic (Èsquil, Eurípides)
- Anglès (Shakespeare, Marlowe, Lord Byron, Shelley, Keats, Tagore, Swinburne, Wilde, entre d'altres)
- Alemany (Goethe), Schiller)
- Francès (Vauvenargues, Bertrand, Rimbaud, Maeterlinck)
- Italià (d'Annunzio)
- Noruec (Ibsen)
- Neerlandès (Heijermans)
En aquella època, Kasprowicz va entrar a la bohèmia artística de Lviv. Es va convertir en un visitant assidu dels cafès i bars de vins de Lviv; en especial, li agradava el famós celler de Stadtmueller situat al número 34 de la plaça del mercat. El jove poeta va entrar en contacte, per primer cop, amb la modernité poétique occidental, una nova poètica del modernisme emergent a Polònia, per la qual cosa va trencar les seves connexions anteriors amb la poètica del positivisme
La imatge de Kasprowicz a partir d'aquest període - imitant força els decadentistes i inconformistes, a l'estil d'Oscar Wilde − no tenia res a veure amb el seu passat camperol i la seva dura personalitat [1]. „Es presenta davant nostre aplicant l'atenció d'un dandi, elegant, sofisticat, extravagant de fin de siècle, un noi que pot ser simpàtic, però que excedeix de tot allò que d'alguna manera es relaciona amb l'elegància”.[1]
El seu primer matrimoni - amb Teodozja Szymańska en 1886 - es va dissoldre després d'uns mesos. El 1893 es va casar amb Jadwiga Gąsowska. El 1899 ella l'abandonà dramàticament (i a les seves filles) per l'escriptor Stanisław Przybyszewski. El 1911, es va casar novament, aquesta vegada amb la jove Maria Bunin, una noia russa que va conèixer en un tren de Roma a Nàpols durant un dels seus viatges artístics. Era filla del general tsarista, Víktor Bunin.[2]
Aquest matrimoni, que duraria fins a la mort del poeta, va revifar de nou la llar del poeta. Els poemes de Kasprowicz d'aquest període són extremadament diferents dels himnes anteriors ; estan plens d'ànim de pau, harmonia i calidesa de la vida familiar.
El 1921-22 fou rector de la Universitat de Lwów. El 29 de desembre de 1921 va ser guardonat amb la Creu de Comandant de l'Orde Polònia Restituta.[3]
En els últims vint anys de la seva vida, Kasprowicz va visitar cada vegada més les muntanyes Tatra. El 1923 es va instal·lar permanentment a la casa de camp "Harenda", entre Poronin i Zakopane, on va morir l'1 d'agost de 1926.
Obres
- (1889) Poezje (Poemes)
- (1890) Chrystus (Crist)
- (1891) Z chłopskiego zagonu (De la hisenda del camperol)
- (1894) Anima lachrymans i inne nowe poezje (Anima lachrymans i altres nous poemes)
- (1895) Miłość (L'amor)
- (1898) Krzak dzikiej róży (Arbust de rosa silvestre)
- (1901) Ginącemu światu (Al món moribund)
- (1902) Salve Regina
- (1908) Ballada o słoneczniku (La balada de gira-sol)
- (1911) Chwile (Moments)
- (1916) Księga ubogich (El llibre del pobre)
- (1921) Hymny (Els himnes)
Poema "Hola, amades muntanyes"
| « | (polonès) Witajcie, kochane góry, Dzielili mnie od was ludzie, Oddalne to są przestrzenie, I ona mnie wreszcie przygnała, Tak! Chodzę i patrzę i słucham — Nic, jeno w chacie przydrożnej A za to świeżem się liściem A za to płyną od pola Witajcie, kochane góry,
| (català) Hola, amades muntanyes, La gent m'ha separat, Això són dominis remots, El meu dolor m'ha fet tornar, Sí! camino, miro, escolto... No res, però en una barraca, al camí Tanmateix, sobre les nostres velles cendres I des dels camps sento ara bufar Hola, amades muntanyes, | » |
| — Jan Kasprowicz, Księga ubogich (1916) Poema I | |||
Bibliografia complementària
- (polonès) Mortkowicz-Olczakowa, Hanna (1961). Bunt wspomnień. Państwowy Instytut Wydawniczy.
- (anglès) Jan Kasprowicz a Encyclopædia Britannica
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jan Kasprowicz ; Jan Józef Lipski. «Wstęp». A: Poezje (en polonès), 1957, p. 10.
- ↑ Artur Hutnikiewicz. «Jan Kasprowicz». A: Młoda Polska (en polonès). Varsòvia: PWN, 2004, p. 119.
- ↑ Order Odrodzenia Polski. Trzechlecie pierwszej kapituły 1921–1924 (en polonès). Varsòvia: Presidium del Consell de Ministres, 1926, p. 18.
- ↑ Versió en català parcialment basada en la versió anglesa del poema
Enllaços externs
- Obres de o sobre Jan Kasprowicz a Internet Archive
- Breu biografia Arxivat 2005-02-12 a Wayback Machine. (anglès) (polonès)
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquidites |
 | Viquitexts |
