Jan Troell

Infotaula de personaJan Troell

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sv) Jan Gustaf Troell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Limhamn (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeAgneta Ulfsäter-Troell
Premis
  • (2005)  Litteris et artibus
  • (2001)  Guldbagge a la millor direcció, per l'obra As White as in Snow (en) Tradueix
  • (1992)  Os de Plata a la millor direcció, per l'obra Il Capitano
  • (1988)  Guldbaggen för kreativa insatser (en) Tradueix
  • (1968)  Os d'Or, per l'obra Ole dole doff
  • (1967)  Guldbagge a la millor direcció, per l'obra Here's Your Life (en) Tradueix
  • (1967)  LO:s kulturpris (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0873296 Allocine: 63397 Rottentomatoes: celebrity/jan_troell Allmovie: p114581 TCM: 194251 Metacritic: person/jan-troell AFI: 79042 TMDB.org: 27014
Last fm: Jan+Troell Discogs: 5364663 Modifica el valor a Wikidata

Jan Troell (Limhamn, prop de Malmö, 23 de juliol de 1931) és un director de cinema suec.[1]

Biografia

Jan Troell treballa durant diversos anys com a institutor, però comença a realitzar curtmetratges en els anys 1960. La seva primera pel·lícula, Här har del ditt liv, 1966, explica la història d'un adolescent de la classe obrera a Suècia al començament del segle xx. La pel·lícula és basada en el relat autobiogràfic d'Eyvind Johnson La Novel·la d'Olof (1934-1937). El 1968, la seva pel·lícula Ole dola doff guanya l'Os d'Or al Festival de Berlín.

Les seves pel·lícules més conegudes són Utvandrarna i Nybyggarna (1971), basats en l'obra de Vilhelm Moberg, que descriuen el destí de pagesos suecs que emigren als Estats Units al segle xix. Max von Sydow, qui hi interpreta el paper de Karl Oskar, restarà com un dels actors fetitxes del realitzador. Utvandrarna va ser candidat al'Oscars.[2]

Troell fa una temptativa a Hollywood que se salda amb un fracàs, amb les pel·lícules Zandy's Bride (1974), amb Gene Hackman, i Huricane (1989). Després, Troell realitza Ingenjör Andrées luftfärd , 1982) que descriu l'expedició desastrosa a l'Àrtic de S. A. Andrée en globus el 1897. La pel·lícula és candidata als Oscars en la categoria «pel·lícula estrangera».

Una altra pel·lícula li val l'Os de Plata a la millor direcció al festival de Berlín: Il Capitano: A Swedish Requiem , 1991, que posa en marxa una controvèrsia, ja que s'inspira en un fet divers autèntic, el triple homicidi d'Åmsele, sobrevingut només tres anys abans. La pel·lícula insisteix en les relacions psicològiques entre els personatges. El 1997, obté un premi al Festival del cinema nòrdic per a la seva pel·lícula Hamsun sobre l'escriptor noruec Knut Hamsun. Jan Troell també ha dirigit documentals.

El 2001, treu Så viu som en snö (As White as in Snow en anglès), pel·lícula de la qual signa el guió amb Jacques Werup i que conta la vida d'Elsa Andersson, la primera aviadora sueca. La pel·lícula guanya tres premis Guldbagge: millor pel·lícula, director i fotografia.

Filmografia

Filmografia:[3]

  • 1966: Här har du ditt liv
  • 1968: Ole dole doff
  • 1971: Utvandrarna
  • 1972: Nybyggarna
  • 1974: Zandy's bride
  • 1977: Bang!
  • 1979: Hurricane
  • 1982: Ingenjör Andrées luftfärd
  • 1988: Sagolandet (documental)
  • 1991: Il Capitano
  • 1996: Hamsun
  • 2001: Så vit som en snö
  • 2004: The Yellow Tag, curt del film Visions of Europe
  • 2008: Maria Larssons eviga ögonblick
  • 2012: Dom över död man (Truth and Consequence)

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. «biografia de Jan Troell». The New York Times.
  2. «Jan Troell, premis». The New York Times.
  3. «filmografia de Jan Troell». The New York Times.
  • Vegeu aquesta plantilla
1956–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi Guldbagge al millor director
1963–1999
  • Ingmar Bergman (1963/64)
  • Arne Sucksdorff (1964/65)
  • Alf Sjöberg (1965/66)
  • Jan Troell (1966/67)
  • Kjell Grede (1967/68)
  • Bo Widerberg (1968/69)
  • Lars Lennart Forsberg (1969/70)
  • Tage Danielsson (1971/72)
  • Johan Bergenstråhle (1972/73)
  • Vilgot Sjöman (1973/74)
  • Hasse Alfredson (1974/75)
  • Jan Halldoff (1975/76)
  • Marianne Ahrne (1976/77)
  • Olle Hellbom (1977/78)
  • Stefan Jarl (1978/79)
  • Kay Pollak (1980/81)
  • Hasse Alfredson (1981/82)
  • Ingmar Bergman (1982/83)
  • Hrafn Gunnlaugsson (1984)
  • Hasse Alfredson (1985)
  • Suzanne Osten (1986)
  • Kjell Grede (1987)
  • Max von Sydow (1988)
  • Åke Sandgren (1989)
  • Kjell Grede (1990)
  • Anders Grönros (1991)
  • Colin Nutley (1992)
  • Clas Lindberg (1993)
  • Ulf Hultberg & Åsa Faringer (1994)
  • Bo Widerberg (1995)
  • Kjell Sundvall (1996)
  • Daniel Alfredson (1997)
  • Lukas Moodysson (1998)
  • Ella Lemhagen (1999)
2000–present
Registres d'autoritat
Bases d'informació