Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Nom original	(en) James II
Biografia
Naixement	14 octubre 1633 (Julià) Londres
Mort	5 setembre 1701 (Julià) (67 anys) Saint-Germain-en-Laye
Causa de mort	Hemorràgia cerebral
Sepultura	castell de Windsor
Jacobite pretender (en)
11 desembre 1688 – 16 setembre 1701
Monarca d'Irlanda
6 febrer 1685 – 11 desembre 1688 ← Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia – Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Monarca d'Escòcia
6 febrer 1685 (Julià) – 11 desembre 1688 ← Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia – Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Monarca d'Anglaterra
6 febrer 1685 – 11 desembre 1688 ← Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia – Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Duc de York
14 octubre 1633 – 6 febrer 1685
Duc de Normandia
Dades personals
Ideologia política	Jacobitisme
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	polític, sobirà, traficant d'esclaus, monarca
Membre de	Royal Society (membre reial de la Royal Society) (1665–)
Carrera militar
Rang militar	almirall
Conflicte	Batalla de les Dunes
Altres
Títol	Duc de York (1633–1685) Monarca d'Escòcia Monarca d'Anglaterra Monarca d'Irlanda
Família	Dinastia Estuard
Cònjuge	Anne Hyde (1659–1671) Maria de Mòdena (1673–)
Parella	Catherine Sedley Arabella Churchill Margaret Brooke (en)
Fills	Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia  ( Anne Hyde) child1 Stuart (en)  ( Maria de Mòdena) Catherine Laura Stuart (en)  ( Maria de Mòdena) Arabella FitzJames (en)  ( Arabella Churchill) Catherine Stuart (en)  ( Anne Hyde) Henrietta Stuart (en)  ( Anne Hyde) child2 Stuart (en)  ( Maria de Mòdena) child3 Stuart (en)  ( Maria de Mòdena) Catherine Sheffield, Duchess of Buckingham and Normanby (en)  ( Catherine Sedley) Elizabeth Stuart (en)  ( Maria de Mòdena) child5 Stuart (en)  ( Maria de Mòdena) child4 Stuart (en)  ( Maria de Mòdena) James Darnley (en)  ( Catherine Sedley) Charlotte Maria Stuart  ( Maria de Mòdena) Edgar Stuart, Duke of Cambridge (en)  ( Anne Hyde) Louisa Maria Teresa Stuart  ( Maria de Mòdena) James Stuart  ( Anne Hyde) James Francis Edward Stuart  ( Maria de Mòdena) Anna de la Gran Bretanya  ( Anne Hyde) Charles Stuart, Duke of Kendal (en)  ( Anne Hyde) Enriqueta Fitz-James  ( Arabella Churchill) Enric Fitz-James  ( Arabella Churchill) Charles Stuart, Duke of Cambridge (en)  ( Anne Hyde) James Fitz-James Stuart  ( Arabella Churchill) Charles Stuart, Duke of Cambridge (en)  ( Maria de Mòdena) Isabel Stuart  ( Maria de Mòdena) Charles Darnley (en)  ( )
Pares	Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia   i Enriqueta Maria de França
Germans	Enriqueta d'Anglaterra, Maria Enriqueta Stuard, Elisabet Stuart, Anna d'Anglaterra, Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia i Enric Stuart
Premis  Membre de la Royal Society  Orde de la Lligacama
Signatura

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

El 1664, el duc de York va rebre el control de les colònies angleses al nord del riu Delaware i la rendició del Fort Amsterdam al Regne Unit el 1664 fou una de les raons de la Segona guerra Anglo-Holandesa. Va crear la província de Nova York a partir de l'antic territori holandès i va rebatejar Nova Amsterdam com a Nova York.^[1] Al final de la Segona guerra Anglo-Holandesa, pel tractat de Westminster^[2] els neerlandesos van guanyar el control de Surinam i, a canvi, els anglesos van passar a controlar Nova Amsterdam.

La seva política religiosa d'impulsar la tolerància per protegir els catòlics -ell mateix s'havia convertit al catolicisme- i el seu absolutisme van dur a l'esclat de la Gloriosa Revolució de 1688 en què fou destronat; aleshores, la corona no passà pas al seu fill Jaume Estuard, catòlic com ell, sinó a la seva filla, protestant, Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (1689-1694) casada amb Guillem, príncep d'Orange-Nassau, stadhouder dels Països Baixos, reconegut el 1689 com a cogovernant amb la seva muller, per la qual cosa, esdevingué Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia.

Jaume II va intentar recuperar les seves corones desembarcant a Irlanda el 1689, però, després de la seva derrota a la Batalla del Boyne a l'estiu de 1690, se'n tornà a França, on passà la resta de la seva vida sota la protecció del seu cosí i aliat Lluís XIV

El triomf de la Gloriosa Revolució va significar a Anglaterra i Escòcia la fi de l'absolutisme i l'inici de la monarquia parlamentària.

Referències