Jaume Padrós i Selma
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 abril 1959 (65 anys) Barcelona |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 11 gener 1989 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) ← Josep Miró i Ardèvol Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona (–1982) Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | metge, polític |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (1979–) |
| Membre de | Joventut Nacionalista de Catalunya (1980–) Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Ateneu Barcelonès Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Òmnium Cultural Bloc d'Estudiants Nacionalistes |
Premis
| |
 | |
Jaume Padrós i Selma (Barcelona, 10 d'abril de 1959) és un metge i polític català.[1]
Biografia
Va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Medicina familiar, Medicina del treball i màster en Gerontologia. Va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya, l'organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya i un dels refundadors del sindicat d'estudiants universitari Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) del qual va ser vicepresident. Va ser diputat al Parlament de Catalunya (1989-1995), in en aquesta posició va ser el ponent, entre d'altres, de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya o de la creació de l'Institut Català del Voluntariat. També va ser cofundador del primer Banc d'Aliments de l'Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d'Inserció de la Generalitat de Catalunya.
Des de 2014 és president[2] del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), del qual també va ser secretari i vicepresident primer. El 2018 va revalidar el càrrec com a president, en ser l'única candidatura presentada, ja que una altra, encapçalada per Joan Gené, va renunciar a presentar-se en senyal de protesta pel sistema de votació.[3] El 29 de juliol de 2021 va renovar el càrrec per un període de quatre anys després que guanyar les eleccions, sent la única candidatura que s'hi va presentar dins del termini establert.[4]
A més de la seva activitat professional com a metge, ha destacat per ser l'impulsor de programes sobre la salut dels metges i altres professionals sanitaris a través de la Fundació Galatea, de la qual va ser president i del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).[5] És membre fundador de la European Association for Physician Health (EAPH).[1] Ha sigut coautor de nombrosos treballs i articles sobre les seves especialitats.
El Govern de la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la Medalla Trueta al mèrit sanitari al 2016 i li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[6]
Obres
- Què cal fer per millorar l'atenció a la gent gran? (1988)
- La carrera de medicina: les sortides professionals a Catalunya (1989)
- Diccionari enciclopèdic de Medicina (1989)
- L'eutanàsia (1989)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Jaume Padrós i Selma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cros, Benoît. «Jaume Padrós gana las elecciones del Colegio de Médicos de Barcelona» (en castellà). ElDiario.es, 13-02-2014. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Jaume Padrós repeteix com a president del Col·legi de Metges de Barcelona en no presentar-se cap altra llista». ilaWeb.cat, 13-01-2018. Arxivat de l'original el 13 gener 2018. [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ «Jaume Padrós, reelegit president del Col·legi de Metges de Barcelona». Vilaweb.cat, 29-07-2021. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt». PAIMM.FGalatea.org. Arxivat de l'original el 21 març 2018. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].
Enllaços externs
- Diputados al Parlament de Catalunya a La Vanguardia, 17 de març de 1992.
