Joan Baptista de La Salle
 Retrat del sant | |
| Nom original | (fr) Jean-Baptiste de La Salle  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Jean-Baptiste de La Salle 30 abril 1651 Reims (França) |
| Mort | 7 abril 1719 (67 anys) Rouen (França) |
| Sepultura | Casa General dels Germans de les Escoles Cristianes (Roma) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Reims |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, professor, sacerdot catòlic, pedagog |
| Orde religiós | Germans de les Escoles Cristianes |
| prevere, fundador | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 19 de febrer de 1888 , Roma nomenat per Lleó XIII |
| Canonització | 24 de maig de 1900 , Roma nomenat per Lleó XIII |
| Pelegrinatge | Roma (capella de la casa dels lassalians) |
| Festivitat | 7 d'abril (15 de maig a les institucions lasallianes) |
| Iconografia | Hàbit lassalià (negre, amb pitet blanc), amb nens, ensenyant-los amb un llibre |
| Patró de | Educadors de la joventut, professors |
 | |
Joan Baptista de La Salle (Jean-Baptiste de La Salle) (30 d'abril de 1651, Reims - 7 d'abril de 1719, Saint-Yon, Rouen) va ser un important sacerdot i pedagog francès, que va consagrar la seva vida a l'educació dels més pobres i necessitats. Va ser el fundador dels Germans de les Escoles Cristianes, Institut religiós catòlic de caràcter laical dedicat a l'educació d'infants i joves. Morí el 7 d'abril de 1719 a Saint-Yon, Rouen. Va ser beatificat el 1888 i canonitzat el 24 de maig de 1900 pel papa Lleó XIII. La seva festivitat se celebra el 7 d'abril. El 15 de maig de 1950, el papa Pius XII el nomenà patró dels educadors.
Itinerari biogràfic
Nascut en una família benestant de juristes, va ser el fill primogènit de Louis de La Salle i de Nicolle de Möet de Brouillet. El seu pare li havia preparat una carrera jurídica, però Jean-Baptiste va descobrir que la seva vocació era una altra. El 7 de gener de 1667 va esdevenir canonge de la Catedral de Reims. Va estudiar teologia a París a partir de 1670 i va ser ordenat sacerdot el 9 d'abril de 1678. Finalment, l'any 1680, va aconseguir el doctorat en teologia.
El 1679 va fundar una escola gratuïta per a nens pobres i dos anys després va acollir a un grup de mestres a casa seva. El 1683 renuncia als seus vots i el 25 de maig de 1684 funda la Congregació dels Germans de les Escoles Cristianes per tal d'anar obrint diferents escoles per als joves que vivien al carrer. El 1684 funda a Reims la que molts consideren la primera escola de mestres i quatre anys més tard obrirà les primeres escoles a París.
Innovació pedagògica
Joan Baptista de La Salle va introduir importants innovacions en la pedagogia: la lliçó, per exemple, va deixar de ser impartida de forma individual, per tal d'impartir-la davant del grup classe; es va començar a ensenyar a llegir en francès i no pas en llatí, que és com s'havia estat fent fins al moment. Aquestes i altres novetats van revolucionar la pedagogia a França.
A Joan de La Salle també se'l va considerar un pioner en la fundació d'escoles per a la formació mestres rurals (Escoles Normals), escoles especials per a joves que havien estat condemnats per la justícia, escoles tècniques i professionals, o escoles secundàries per a l'ensenyança de llengües modernes, lletres i ciències.
Obres pedagògiques i espirituals
Va escriure un bon nombre d'obres escolars i espirituals. Destaca la Guia de les Escoles Cristianes, un dels millors llibres de pedagogia del segle xvii i que va predominar a les escoles franceses durant molts anys. Es tracta d'un llibre col·lectiu en el qual Joan Baptista de La Salle va compilar la seva pròpia experiència pedagògica i la dels primers Germans de La Salle. També cal destacar, com a manual important, el llibre de les Regles de Cortesia i Urbanitat Cristianes, que va ser d'obligatòria lectura per als escolars. Ofereix consells per a la bona educació, molt ben adaptats als fills dels artesans i dels més pobres que anaven a escola. També va escriure sil·labaris, salteris i catecismes per a l'ús escolar.
Entre les obres de caràcter espiritual hi trobem Els deures d'un cristià, El mètode d'oració mental, Les meditacions per a diumenges i festes o Les meditacions per al temps de recés, una proposta completa que ofereix un itinerari espiritual per a mestres cristians.
-
El sant jove, com a canonge -
Retrat per Pierre Léger, considerat "l'oficial" per part de l'orde -
Medalló d'un vitrall (Saint-Sulpice de París) -
Reliquiari amb les restes del sant, a la casa general de l'orde a Roma
Bibliografia
- Charles Lapierre: Camina en mi presencia. Valladolid, 2003 (CVS)
- Jean Baptiste de La Salle: Meditations. París, 1982 (Frères des Écoles Chrétiennes)
- Juan Bautista de La Salle: Meditacions sobre l'educació cristiana. Barcelona, 1992 (Claret)
- Miguel A. Campos: Itinerario evangélico de San Juan Bautista de La Salle. Madrid, 1980 (Bruño)
- Saturnino Gallego: San Juan Bautista de La Salle, vida y pensamiento. Madrid, 1986 (BAC)
Enllaços externs
- Lloc web de la Salle a Catalunya
- Lloc web de la Salle a Espanya i Portugal
- Lloc web de la Salle al món
