Joaquín Calomarde Gramage

Joaquín Calomarde Gramage

Biografia
Naixement	30 novembre 1956 València
Mort	20 març 2019 (62 anys) València
Diputat al Congrés dels Diputats
31 març 2004 – 15 gener 2008 Legislatura: vuitena legislatura espanyola Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 2004
Diputat al Congrés dels Diputats
29 març 2000 – 20 gener 2004 Legislatura: setena legislatura espanyola Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 2000
Diputat a les Corts Valencianes
18 juny 1991 – 4 abril 1995
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Centre Democràtic Liberal Partit Popular
Membre de	Partit Popular de la Comunitat Valenciana

Joaquín Calomarde Gramage (València, 30 de novembre de 1956 - València, 20 de març de 2019)^[1] fou un polític valencià.

Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació i catedràtic de Batxillerat, desenvolupà diverses tasques de responsabilitat sota les sigles del Partit Popular on milità fins al 2007.^[2] Calomarde fou diputat a les Corts Valencianes (III Legislatura, 1991-1995), president del Consell Escolar Valencià, vicepresident del Consell Valencià de Cultura i diputat al Congrés dels Diputats a les eleccions de 2000 i 2004.

El 14 d'abril de 2007 va fer pública una carta al president del PP comunicant-li la seva baixa. Calomarde havia publicat un article d'opinió el 29 de març en el diari El País. El seu partit havia comunicat dies abans als seus membres que s'abstinguessin de participar en qualsevol mitjà de comunicació del grup PRISA fins que el seu president, Jesús de Polanco, es disculpés per unes declaracions que van considerar ofensives. El Partit Popular el va destituir del càrrec de portaveu adjunt del grup parlamentari en la comissió d'Educació. Posteriorment, Calomarde va criticar en un diari digital la falta de rigor del seu partit al parlar de terrorisme i va acusar Mariano Rajoy de tractar aquesta qüestió amb fins electorals. No va renunciar al seu escó i passà al grup mixt. En la votació de la reprovació de la ministra Magdalena Álvarez va unir el seu vot al del PSOE.

Posteriorment formà part del partit centrista Centre Democràtic Liberal.

Va escriure una novel·la titulada Testamento inútil^[3] entre d'altres escrits.

Referències

Enllaços externs

• Pàgina Oficial del Congrés dels Diputats
• Causes de l'abandonament del Partit^{[Enllaç no actiu]}