Joaquim Dualde i Gómez

Infotaula de personaJoaquim Dualde i Gómez

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Joaquín Dualde Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1875 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1963 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
6 maig 1935 – 25 setembre 1935
← Ramón Prieto BancesJuan José Rocha i García →
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
29 desembre 1934 – 3 abril 1935
← Filiberto Villalobos GonzálezRamón Prieto Bances →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juny 1923 – 15 setembre 1923
← Manuel Florensa i Farré
Circumscripció electoral: Lleida
Catedràtic d'universitat
1904 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
OcupadorUniversitat de Sevilla
Universitat de Barcelona
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Liberal Demòcrata
Membre de
Comissió General de Codificació Modifica el valor a Wikidata
Família
PareVicent Dualde i Furió Modifica el valor a Wikidata

Joaquín Dualde Gómez (València, 15 de agost de 1875 - Barcelona, 20 de gener de 1963) fou un advocat i polític valencià, fill de Vicent Dualde i Furió, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts durant la Segona República Espanyola.

Biografia

Treballà com a advocat i com a catedràtic de dret civil a la universitat de Sevilla de 1904 a 1906, i de la Universitat de Barcelona de 1906 a 1944. Fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1923 dins les llistes del Partido Reformista, i s'oposà a les propostes autonomistes de la Lliga Regionalista. Quan el 1926 va deixar l'escó, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona fins al 1930.

Durant la II República, com a membre del Partit Republicà Liberal Demòcrata formarà part, entre el 29 de desembre de 1934 i el 3 d'abril de 1935[1][2] en una primera etapa i posteriorment entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935, de dos dels governs d'Alejandro Lerroux com a ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts. Després de la guerra civil espanyola defensà Joan March Ordinas en el seu plet amb Barcelona Traction

Obres

  • Una revolución en la lógica del derecho (1932)
  • De la democracia al comunismo (1948)
  • La propiedad civilísima (1961)

Referències

  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2020-04-07. [Consulta: 15 febrer 2015].
  2. Hernando, Pilar. «Dualde Gómez, Joaquín (1875-1963)». A: Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho. Universitat Carles III de Madrid.  Arxivat 2014-12-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-29. [Consulta: 15 febrer 2015].

Bibliografia

  • Cuenca Toribio, José Manuel; Miranda García, Soledad «Sociología de los ministros de la II República». Revista de estudios políticos, 71, 1991, pàg. 53-86. ISSN: 0048-7694.

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Filiberto Villalobos González
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Segona República Espanyola

1934 - 1935
Succeït per:
Ramón Prieto Bances
Precedit per:
Ramón Prieto Bances
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Segona República Espanyola

1935
Succeït per:
Juan José Rocha i García
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de Lleida (1876 - 1923)
Ramon Soldevila i Claver (1876-1879/1884/1896)  · Jaume Nuet i Minguell (1881/1891)  · José María Celleruelo y Poviones (1881)  · Miquel Agelet i Besa (1886/1893/1898/1901)  · Joaquín Gómez y Gómez Pizarro (1899)  · Manuel Pereña i Puente (1903)  · Josep Sol i Torrents (1905)  · Joan Moles i Ormella (1907-1910/1918-1919)  · Ricardo Ramos Cordero (1914-1916)  · Salvador Canals y Vilaró (1920)  · Manuel Florensa i Farré/Joaquim Dualde i Gómez (1923)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern Radical-Cedista de la II República (4 d'octubre de 1934 – 3 d'abril de 1935)
President de la República
President de govern
Ministres
Ricardo Samper e Ibáñez /Juan José Rocha i García (PRR) estatRafael Aizpún Santafé (CEDA) justíciaDiego Hidalgo Durán/Alejandro Lerroux García (PRR) guerraJuan José Rocha/Gerardo Abad Conde (PRR) marinaManuel Marraco Ramón (PRR) hisendaEloy Vaquero Cantillo (PRR) governacióFiliberto Villalobos González/Joaquim Dualde i Gómez (PRLD) instrucció públicaJosep Oriol Anguera de Sojo (CEDA) treballManuel Giménez Fernández (CEDA) agriculturaAndrés Orozco Batista (PRR) indústria i comerçJosé María Cid (PAE) obres públiquesCésar Jalón Aragón (PRR) comunicacions
(← V RADICAL) Govern anterior •••• Govern següent (← II RADICAL-CEDISTA)
  • Vegeu aquesta plantilla
Setè Govern Radical de la II República (6 de maig de 1935 – 25 de setembre de 1935)
President de la República
President de govern
Ministres
Juan José Rocha i García (PRR) estatCándido Casanueva Gorjón (CEDA) justíciaJosé María Gil-Robles (CEDA) guerraAntonio Royo Villanova (PAE) marinaJoaquín Chapaprieta Torregrosa (Ind.) hisendaManuel Portela Valladares (Ind) governació • Joaquim Dualde i Gómez (PRLD) instrucció públicaManuel Marraco Ramón (PRR) Obres públiquesFederico Salmón Amorín (CEDA) treballNicasio Velayos Velayos (PAE) agriculturaRafael Aizpún Santafé (CEDA) indústria i comerçLluís Lúcia i Lúcia (DRV) comunicacions
Registres d'autoritat
Bases d'informació