José Antonio Elola-Olaso e Idiacaiz

Infotaula de personaJosé Antonio Elola-Olaso e Idiacaiz
Nom original(es) José Antonio Elola-Olaso Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata
Tandil (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Ciudad Real
22 de desembre de 1939 – 11 de setembre de 1940
← José María Olivares y Fernández-Peña
José María Frontera de Haro →
  Governador civil de Sevilla
11 de setembre de 1940 – 7 de juny de 1941
← José Tomás Valverde Castilla
Francisco Rivas Jordán de Urríes →
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 23 d'abril de 1976
  Delegat nacional del Frente de Juventudes
7 de juny de 1941 – 9 de desembre de 1955
  Delegado Nacional de Deportes
8 de maig de 1956 – 23 de desembre de 1966
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1966)  Medalla d'Or al Mèrit Turístic
  • (1960)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1951)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 22 maig 1976 – Adolfo Suárez González →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 4 abril 1967 – Joan Antoni Samaranch i Torelló →
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
26 febrer 1956 – 14 abril 1958
← José Antonio Elola-Olaso e Idiacaiz
Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Governador civil de la província de Ciudad Real
1939 –
Governador civil
Governador civil de la província de Sevilla
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata

José Antonio Elola-Olaso e Idiacaiz (Tandil, 28 de juny de 1909 - Madrid, 23 d'abril de 1976) va ser un polític espanyol que va ocupar diversos càrrecs en la Dictadura franquista. Va arribar a ser governador civil de diverses províncies, delegat nacional del Frente de Juventudes, delegat Nacional d'Educació Física i Esports, procurador en les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS. Des del seu càrrec com a delegat Nacional d'Educació Física i Esports va donar un important suport a l'esport i a l'Educació física, especialment amb la promulgació de la «Llei Elola-Olaso» de 1961.

Biografia

Primers anys

Va néixer en la localitat argentina de Tandil el 28 de juny de 1909,[1] en el si d'una família d'origen basconavarrès.

Posteriorment es va traslladar a Espanya, on va fer estudis de dret en la Universitat de Valladolid; va exercir l'advocacia a Madrid. Va participar en la Guerra civil lluitant al costat del Bàndol revoltat; durant la contesa va ser cap de centúria de Falange i va aconseguir aconseguir el grau d'alferes.[2] Va ser gestor de la Diputació de Guipúscoa, de la província de la qual era oriünd. També va exercir com a governador civil de les províncies de Ciudad Real i de Sevilla.[1]

Dictadura franquista

Al juny de 1941 va ser nomenat delegat nacional del Frente de Juventudes,[3] en substitució de Sancho Dávila.[4] Establerta al desembre de 1940, l'organització juvenil va consolidar la seva institucionalització durant el mandat de Elola-Olaso. L'abril del 1944 un decret va establir que el Sindicat Espanyol Universitari (SEU) quedés adscrit a l'estructura del Frente de Juventudes.[5] Destacat representant del sector falangista dins del règim franquista,[6] Elola-Olaso va assistir al Congrés de les Joventuts Europees[a] que es va celebrar a Viena al setembre de 1942 i es va mostrar entusiasta del «Nou Ordre juvenil».[7]

Va posar sota la seva protecció al militant nazi alemany Walter Mattheai, refugiat a Espanya des de 1953.[8]

Durant la dictadura va ocupar altres càrrecs, com a procurador en les Corts franquistes, membre de la Junta Política de FET y de las JONS i del Consell Nacional de FET y de las JONS. En 1955, a conseqüència d'uns incidents ocorreguts durant una concentració a El Escorial, va ser destituït del seu càrrec,[9] sent substituït per Jesús López-Cancio Fernández.[10] No obstant això, en 1956 va ser nomenat Delegat Nacional d'Educació Física i Esports,[11] lloc des del qual va desenvolupar una important labor. Va donar un fort impuls a l'Educació física a Espanya amb la promulgació de l'anomenada «Llei Elola-Olaso» de 1961,[12] la qual considerava «l'Educació Física i Esportiva com a necessitat pública que l'Estat reconeix i garanteix com a dret de tots els espanyols».[13] Al costat d'aquest càrrec va compaginar també la presidència del Comitè Olímpic Espanyol.[11] Durant aquesta etapa va posar en marxa la Mutualitat General Esportiva, les Residències Blume, les Juntes Provincials d'Educació Física i l'Institut Nacional d'Educació Física.

Al juny de 1975 es va integrar en el Frente Nacional Español,[b] junt a d'altres falangistes «històrics» com Manuel Valdés Larrañaga, Jesús Suevos Fernández-Jove, Agustín Aznar Gerner o Raimundo Fernández Cuesta.[15] Va morir a Madrid en 1976.

Reconeixements

Té dedicada un carrer a Oviedo, en la rodalia del Palau d'Esports, i va donar nom al refugi de muntanya al Circ de Gredos fins a desembre de 2016 (quan es va canviar per «Refugi de la Laguna Grande», a causa de l'aplicació de la llei de la memòria històrica).

Notes

  1. El congrés va ser convocat conjuntament pels dirigents de les organitzacions juvenils de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, sent convidats representants de les Potències de l'Eix i països en la seva òrbita d'influència —com la mateixa Espanya, Portugal, Bulgària, Eslovàquia, Hongria, Finlàndia, Noruega o Dinamarca—.[6]
  2. Després d'una batalla legal amb altres grups, el Frente Español adoptà el nom de Falange Española de las JONS.[14]

Referències

Bibliografia

  • Alcoba López, Antonio. Auge y ocaso de El Frente de Juventudes. Madrid: Editorial San Martín, 2002. 
  • Bardavío, Joaquín. La Estructura del poder en España. Sociología política de un país. Ibérico Europea de Ediciones, 1969. 
  • Bowen, Wayne H. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order. University of Missouri Press, 2000. 
  • Cruz Orozco, José Ignacio. Falange, Frente de Juventudes y el nuevo orden europeo. Discrepancias y coincidencias en la política de juventud durante el primer franquismo. Ministerio de Educación, Enero-abril de 2012. 
  • González Madrid, Damián-Alberto. La Falange manchega (1939-1945). Diputación de Ciudad Real, 2004. 
  • Gracia, Jordi. La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana. Editorial Síntesis, 2001. 
  • Morcillo, Aurora G. The Seduction of Modern Spain. The Female Body and the Francoist Body Politic. Rosemont Publishing, 2010. ISBN 978-0-8387-5753-6. 
  • Payne, Stanley G. Fascism in Spain, 1923–1977. Madison: University of Wisconsin Press, 1999. 
  • Redondo, Gonzalo. Política, cultura y sociedad en la España de Franco (1939-1975). II. Ediciones Universidad de Navarra, 2005. 
  • Rivero, Antonio. Las leyes del deporte español. Análisis y evolución histórica. Sevilla: Wanceulen Editorial deportiva, 2008. ISBN 978-84-9823-237-0. 
  • Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4. 
  • Sánchez Soler, Mariano. Los hijos del 20-N: Historia violenta del Fascismo español. Ediciones Temas de Hoy, 1993. 

Enllaços externs

  • Documentació professional d'Antoni d'Elola a la Biblioteca de Catalunya.