José Finat y Escrivá de Romaní

José Finat y Escrivá de Romaní

Biografia
Naixement	11 febrer 1904 Madrid
Mort	1995 (90/91 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro 40° 24′ 03″ N, 3° 43′ 41″ O / 40.400819°N,3.727958°O / 40.400819; -3.727958
Diputat a les Corts Republicanes
24 de novembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció	Toledo
Director General de Seguretat
26 de setembre de 1939 – 10 de maig de 1941
← José Ungría Jiménez Gerardo Caballero Olabézar →
Governador civil de Madrid
9 d'octubre de 1939 – 14 de desembre de 1940
← Luis Alarcón de la Lastra Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia →
Ambaixador d'Espanya al Tercer Reich
1941 – 1942
← Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo Ginés Vidal y Saura →
Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 30 de juny de 1977
Alcalde de Madrid
27 de juny de 1952 – 5 de febrer de 1965
← José Moreno Torres Carlos Arias Navarro →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític, advocat
Partit	CEDA, FET y de las JONS
Membre de	Consell Nacional de FET y de las JONS
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Família
Cònjuge	Casilda de Bustos y Figueroa (1929–1995)
Fills	José Finat y Bustos
Parents	Álvaro Figueroa y Torres Mendieta (avi polític)
Premis (1964)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc (1962)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1952)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Signatura
Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 – Carlos Arias Navarro → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 2 juliol 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 30 maig 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 15 maig 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 ← José Moreno Torres Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Alcalde de Madrid 1952 – 1965 ← José Moreno Torres – Carlos Arias Navarro → Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Ambaixador d'Espanya al Reich Alemany 17 juliol 1941 – 22 octubre 1942 ← Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo – Ginés Vidal y Saura → Director general de Seguretat 26 setembre 1939 – 10 maig 1941 ← José Ungría Jiménez – Gerardo Caballero Olabézar → Governador civil de la província de Madrid agost 1939 – desembre 1940 ← Luis Alarcón de la Lastra – Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia → Governador civil de la província de Madrid 1939 – Diputat a les Corts republicanes Representa: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes 22 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Toledo Diputat a les Corts republicanes Representa: Acció Popular 24 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Toledo

José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme^[1]

Biografia

El seu pare era José Finat y Carvajal, Comte de Mayalde, de Finat i de Villaflor, Marquès de Terranova, Mestrant de Ronda, Cavaller Gran Creu d'Isabel la Catòlica, Gentilhome de Sa Majestat amb exercici i servitud.^[2] La seva mare fou Blanca Escrivá de Romaní y de la Quintana, filla del Comte de Casal.

Assolí el títol de comte de Mayalde, des del 19 d'octubre de 1919, de Finat (1956), i de Villaflor (1976). Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid i va començar la seva activitat política a Toledo de la mà del Comte de Romanones en els darrers anys d'Alfons XIII com a militant del partit Liberal Conservador. La seva postura es va radicalitzar fins que es va incorporar a Falange Española el 1936.^[3]

A les eleccions generals espanyoles de 1933 es presentà com a membre de la fracció Acció Popular i fou escollit diputat pel districte corresponent a la província de Toledo en la candidatura de la CEDA obtenint 113 344 vots.^[4] A les Eleccions generals espanyoles de 1936, es presentà novament per la CEDA i fou elegit diputat pel mateix districte obtenint 127 145 vots.^[5]

Durant la guerra civil espanyola fou comandant d'artilleria i va ser secretari personal de Ramón Serrano Suñer quan fou ministre de governació el 1938.^[6] Amic personal de José Antonio Primo de Rivera, va intentar algunes gestions per tal de salvar-lo.^[7] Després de la victòria franquista va ocupar el càrrec d'ambaixador d'Espanya al Tercer Reich entre 1940 i 1942. Va ser prèviament Director General de Seguretat, càrrec que va tornar a ocupar al seu retorn d'Alemanya, i després governador civil de Madrid.

En els primers anys de la dictadura va propinar, amb l'ajuda d'altres dos falangistes, una pallissa a l'artista Miguel de Molina per la seva condició d'homosexual.^[8] Anys més tard, en una entrevista concedida a Carlos Herrera, l'agredit var identificar dos dels seus agressors: Finat i Sancho Dávila. La seva última decisió com a Director General de Seguretat va ser engegar l'Arxiu Judaic, un conjunt de documents elaborats pels governs civils per fitxar i tenir controlats els jueus residents a Espanya, uns 6.000.^[9] Per al director de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Josep Fontana, "era el comte de Mayalde, un home amb les mans tacades de sang, que com a director general de Seguretat, havia convidat el 1940 Heinrich Himmler perquè visités Madrid, amb la finalitat d'establir formes de col·laboració amb la Gestapo".^[10] Sent Director General de Seguretat va rebre i custodiar el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, jutjat en consell de guerra el 14 d'octubre de 1940 i sentenciat a morir afusellat, així com del trasllat del socialista Julián Zugazagoitia Mendieta, també afusellat.^[9]

Va ocupar l'alcaldia de Madrid fins al 1965, i fou procurador en Corts franquistes i Conseller Nacional del Movimiento el 1971. També es dedicà a la ramaderia.

Família

Casat el 1929 amb Casilda de Bustos y Figueroa, nascuda en 1910, XVI duquessa de Pastrana (1945) Dos cops Gran d'Espanya, X Marquesa de Corvera (1940), VI de las Almenas; des del 13 de juliol de 1951 XVII Comtessa d'Oliveto i Marquesa de Campotéjar; XVI Marquesa de Salinas del Río Pisuerga, des de l'11 de juny de 1954. Pares de:

• Rafael Finat y de Bustos, nascut el 5 de febrer de 1930 i mort el 25 de febrer de 1955 a Toledo. Vescomte de Rías.
• José María de la Blanca Finat y Bustos XVII duc de Pastrana, nascut en 1932 i com a hereu fou marquès de Corverá.^[11]
• Fernando Finat y de Bustos, VII Marquès de las Almenas, nascut el 1936 a Sant Sebastià i casat amb Cecilia Walford Hawkins y de Borbón, Duquessa d'Ansola.

Referències

Enllaços externs

• José Finat y Escrivá de Romaní^{[Enllaç no actiu]} a El País

Càrrecs públics
Precedit per: José Moreno Torres	Alcalde de Madrid 1952-1965	Succeït per: Carlos Arias Navarro
Precedit per: José Ungría Jiménez	Director General de Seguretat 1939-1941	Succeït per: Gerardo Caballero Olabezar