José Luis de Oriol y Urigüen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 novembre 1877 Bilbao (Biscaia) |
| Mort | 15 abril 1972 (94 anys) Madrid |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 6 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Àlaba | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 27 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Àlaba | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 7 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Àlaba | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 juny 1919 – 2 octubre 1920 Circumscripció electoral: Baeza | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Empresari |
| Partit | Partit Maurista Comunió Tradicionalista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Catalina de Urquijo y Vitorica (en)  |
| Fills | Antonio María de Oriol y Urquijo, Lucas Maria Oriol Urquijo, José María de Oriol y Urquijo, Luis Fernando Oriol Urquijo (en) |
| Pares | José María Oriol Gordo (en) i María Dolores Urigüen (en) |
| Germans | María de los Angeles Dominga de Oriol y Urigüen (en) |
José Luis Oriol y Urigüen, marquès de Casa Oriol (Bilbao, 4 de novembre de 1877 - Madrid, 15 d'abril de 1972) fou un empresari i polític basc, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.
Biografia
Casat amb Catalina de Urquijo y Vitórica (filla de Lucas de Urquijo i nebot del primer Marquès d'Urquijo), amb qui va tenir vuit fills: José María (futur president d'Hidrola), Lucas, Fernando, Antonio María; María Sacramento, casada amb José María de Palacio; Teresa, Ignacio i Catalina (aquesta última, monja carmelita descalça). Tots els germans donaren suport al Bàndol nacional en la Guerra Civil espanyola.[1]
Arquitectura
Estudià arquitectura, i entre els seus projectes més destacats hi ha l'anomenat Palau Oriol de Madrid el 1913 (avui Hotel AC Palacio del Retiro)[2] així com l'actual edifici corresponent a la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, recentment (2010) rehabilitada, reformada i modernitzada.
Fundació d'Hidrola
Conjuntament amb el seu sogre Lucas de Urquijo i l'enginyer Juan Urrutia Zulueta, va fundar Hidrola (Hidroelèctrica Espanyola, actualment Iberdrola) a partir d'Hidroelèctrica Ibèrica. Va ser president de la companyia fins a 1941, en què va cedir el lloc al seu fill Jose María de Oriol y Urquijo.
Fundació de Talgo
Va donar el suport econòmic necessari a Alejandro Goicoechea Omar per al desenvolupament dels seus projectes ferroviaris, fundant l'empresa Patents Talgo el 1942.
Política
Va ser elegit diputat pel Partit Maurista a les eleccions generals espanyoles de 1919 pel districte de Baeza (província de Jaén).[3] Després de la proclamació de la Segona República Espanyola fou elegit diputat per Àlaba com a «catòlic foralista» a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933, eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats.
Referències
Enllaços externs
- Goicoechea i Oriol
