José Pardo y Barreda
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 febrer 1864 Lima (Perú) |
| Mort | 3 agost 1947 (83 anys) Lima (Perú) |
| Sepultura | Cementiri General Presbítero Matías Maestro |
| President de la República del Perú | |
| 18 agost 1915 – 4 juliol 1919 ← Óscar Benavides – Augusto Leguía → | |
Rector of the National University of San Marcos (en)  | |
| 1914 – 1915 ← Ramón Ribeyro | |
| President de la República del Perú | |
| 24 setembre 1904 – 24 setembre 1908 ← Serapio Calderón – Augusto Leguía → | |
| President del Consell de Ministres del Perú | |
| 8 setembre 1903 – 14 maig 1904 ← Eugenio Larrabure y Unanue – Alberto Elmore Fernández de Córdoba → | |
 Ministre de Relacions Exteriors del Perú | |
| 8 setembre 1903 – 14 maig 1904 ← Eugenio Larrabure y Unanue – Alberto Elmore Fernández de Córdoba → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional Major de San Marcos |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, diplomàtic, advocat |
| Partit | Civilista Party (en) |
| Família | |
| Fills | Juan Pardo Heeren |
| Pare | Manuel Pardo |
| Germans | Felipe Pardo y Barreda i Juan Pardo y Barreda |
| Parents | Manuel Pardo Ribadeneira (besavis paterns) Enrique Barreda y Osma (oncle matern) José Antonio de Lavalle (oncle) Felipe de Osma y Pardo (cosí germà) Pedro de Osma y Pardo (cosí germà) José de la Riva-Agüero y Osma (cosí segon) |
José Simón Pardo i Barreda (Lima, Perú, 24 de febrer de 1864 - Lima, 3 d'agost de 1947) va ser un advocat, diplomàtic i polític peruà, que va ocupar la Presidència del Perú en dues ocasions: entre 1904 i 1908 i entre 1915 i 1919. Fill de Manuel Pardo y Lavalle, fundador del Partit Civil i president del Perú.[1]
José Pardo va representar una nova generació de "civilistes" amb anhels renovadors per al desenvolupament del Perú. Durant el seu primer govern va recolzar ferm i eficaçment a l'educació pública, la cultura i la defensa nacional. El seu segon govern es va caracteritzar per la violència política i social, símptoma de l'esgotament del civilismo com a opció política i de la crisi mundial derivada de la Primera Guerra Mundial. Va acabar sent enderrocat per Augusto B. Leguía.
Referències
- ↑ Apuntes históricos de una gran ciudad. Arístides Herrera Cuntti, p. 222–227. ISBN 978-9972-2908-0-0.
Bibliografia
- Basadre Grohmann, Jorge. Historia de la República del Perú (1822-1933). 12. 9.ª. Lima: Empresa Editora El Comercio S. A., 2005a. ISBN 9972-205-74-6.
| Precedit per: Serapio Calderón | President del Perú 1904-1908 | Succeït per: Augusto Leguía |
| Precedit per: Óscar Benavides | President del Perú 1915-1919 | Succeït per: Augusto Leguía |
