Josep Domènech Ponsatí
 (2023)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1966 (57/58 anys) Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura brasilera |
| Ocupació | escriptor, traductor, llibreter |
Premis | |
  | |
Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guíxols, 1966) és un escriptor i traductor català, que publica en llengua catalana i portuguesa.[1][2]
Carrera professional
És llicenciat en filologia hispànica. La seva producció com a autor contempla poemaris, pels que ha recollit diversos premis literaris.[3] Com a traductor, Josep Domènech s'ha dedicat preferentment a portar al català multitud d'escriptors brasilers, tant clàssics com contemporanis: Clarice Lispector, Hilda Hilst, Lima Barreto, Armando Freitas Filho, João Cabral de Melo Neto, Graciliano Ramos o Ivana Arruda Leite. També ha traduït José Saramago al català i ha passat al portuguès obres d'autors catalans, com Narcís Comadira.[4] També ha exercit com a llibreter i mestre.[1]
La crítica literària ha destacat de Domènech Ponsatí l'«ús de l'associació fonètica» i d'una «retòrica lleugerament barroca»,[5] així com un estil narratiu cru i contundent.[2]
Obra seleccionada
Autoria pròpia
En català
- Desdiments. Lleida: Pagès Editors, 2006. ISBN 978-84-9779-363-6.
- Apropiacions degudes & CIA. Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 978-84-297-6053-8.
- El Càcol. Barcelona: Edicions 62, 2015. ISBN 978-84-297-7432-0.
- Preqüela. Girona: El Llop Ferotge, 2017. ISBN 978-84-697-5723-9.
- El coeficient de flotabilitat. Llibres del Segle, 2023. ISBN 9788481280395.
En portuguès
- Gambiarras (en portuguès). Kotter, 2020. ISBN 97865865265301.
- Declaração de tensões (en portuguès). Lumme, 2022. ISBN 978-65-89846-24-6.
Traduccions
- Freitas Filho, Armando. Doble cec. Gaüses: Llibres del Segle, 2002. ISBN 978-84-89885-39-4.
- Saramago, José. Els poemes possibles. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 978-84-297-5533-6.
- Antologia de poesia brasilera contemporània. Traducció: Polito, Ronald (cotrad.). Barcelona: Edicions de 1984, 2006. ISBN 978-84-96061-62-0.
- Lispector, Clarice. Aigua viva / L'hora de l'estrella. Lleida: Pagès Editors, 2006. ISBN 978-84-9779-371-1.
- Freitas Filho, Armando. Rara mar: (2002-2006). Vic: Cafè Central, 2007. ISBN 978-84-9766-221-5.
- Hatoum, Milton. Orfes d'Eldorado. Barcelona: Edicions de 1984, 2010. ISBN 978-84-937334-8-3.
- Fonseca, Rubem. El Cobrador. Barcelona: Labreu, 2010. ISBN 978-84-937152-6-7.
- Ramos, Graciliano. Vides Seques. Martorell: Adesiara, 2010. ISBN 978-84-92405-31-2.
- Lima Barreto, A.H.. El Trist final d'en Policarpo Quaresma. Martorell: Adesiara, 2017. ISBN 978-84-16948-06-2.
- Hilst, Hilda. Narrativa obscena. Vilanova i la Geltrú: Prometeu, 2018. ISBN 978-84-17756-12-3.
- Lispector, Clarice. Un alè de vida. Barcelona: Club Editor, 2021. ISBN 9788473293044.
- Col·lecció de plaquettes "Petits Furts", 2022.[3]
Premis
- 2007: Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, per Rara mar: (2002-2006).[6]
- 2013: Premi Giovanni Pontiero de traducció, per Vides Seques.[7]
- 2014: Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, per El Càcol.[8]
- 2022: Premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni, per El coeficient de flotabilitat.[9]
- 2023: Premi de Poesia Josep Maria López Picó, per Rotija.[10]
- 2023: Premis de Sant Narcís (categoria Narrativa), per Manlleus per a una autobiografia.[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Comellas, Pere «Traduir, deglutir, homenatjar: Lima Barreto en català». Abriu: estudos de textualidade do Brasil, Galicia e Portugal, 7, 2018, pàg. 218-219. ISSN: 2014-8534. «Josep Domènech Ponsatí, el traductor, és molt més que un traductor del portuguès del Brasil. No parlem de la seva obra poètica (...), sinó de la seva tossuda i incansable promoció de la literatura brasilera a Catalunya.»
- ↑ 2,0 2,1 Florit Robusté, Jordi «Josep Domènech Ponsatí, ran de folhabilitat». La Lectora, 23-05-2023 [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Muntada, Lluís. «Josep Domènech Ponsatí». El Punt Avui, 28-03-2022. [Consulta: 15 abril 2022].
- ↑ «Josep Domènech, un cas de possessió literària». El País, 25-05-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Boixeda, Ramon. «El cap ple de càcols». El Punt Avui, 14-06-2015. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Dossier sobre el novè premi "Jordi Domènech" de traducció de poesia» (
PDF). Cafè Central, maig 2013. [Consulta: 6 juny 2023]. - ↑ «Josep Domènech Ponsatí guanya el premi Giovanni Pontiero 2013». Universitat Autònoma de Barcelona, 16-05-2013. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Josep Domènech i Ponsatí guanya el Gabriel Ferrater amb 'El Càcol'». Cugat Mèdia, 17-10-2014. [Consulta: 15 abril 2022].
- ↑ Redacció. «El poeta Josep Domènech Ponsatí guanya el premi Cadaqués a Rosa Leveroni - 29 abril 2022». El Punt Avui, 04-06-2023. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «Rotija de Josep Domènech guanya el 47è premi de poesia Catalana Josep M. López-Picó». Ajuntament de Vallirana, 03-06-2023. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Grau, Jordi. «Sant Narcís és festa i cultura». El Punt Avui, 06-06-2023. [Consulta: 6 juny 2023].
Vegeu també
- Pere Comellas i Casanova, traductor.
Enllaços externs
- Bagué, Gerard. «JOSEP DOMÈNECH: “Els clients em pregunten de què va un llibre. I això és el menys interessant”». Diari Ara, 21-11-2014. [Consulta: 15 abril 2022].
- Planas, Xevi. «Josep Domènech Ponsatí: “Escriure és fer una sessió assaonada d’estriptis”». Núvol, 05-03-2015. [Consulta: 19 febrer 2024].
