Josep Goday i Casals

Infotaula de personaJosep Goday i Casals
Biografia
Naixement6 setembre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1936 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentNoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday

Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881[1] – Barcelona, 15 de maig de 1936[2]) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.[3][4] Llicenciat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1905, el 1909 dissenyà junt al seu mestre, Josep Puig i Cadafalch, l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires.

El 1907 va participar en l'Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anava acompanyat per Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Guillem Maria Brocà i Adolf Mas.[5]

Projectà les cases dels Barquets i Girbau a Sant Feliu de Guíxols (1910). El 1911 projectà la remodelació i ampliació, mitjançant una segona planta, de l'edifici del Col·legi Valldemia de Mataró, obra de 1856 del també arquitecte Jeroni Boada i Renter.[3] El 1912 treballà en la secció d'Art Modern dels museus de Barcelona. En col·laboració amb Jaume Torres i Grau presentà el projecte, de caràcter historicista, guanyador del concurs per l'edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona, que no executaria fins al 1927.

Exercí els càrrecs d'arquitecte municipal de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissió de Cultura. Entre 1917 i 1923 edificà els grups escolars de Baixeras, La Farigola de Vallcarca, Lluís Vives, Grup Escolar Pere Vila (actualment, Escola Pere Vila i Institut Pau Claris), Ramon Llull, Milà i Fontanals, l'escola Lluïsa Cura i l'Escola del Mar, a Barcelona, en els quals es perceben influències de l'historicisme de Puig i Cadafalch, de qui fou professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art. També rebé l'encàrrec de dissenyar l'assentament de les Colònies de Vilamar de Calafell, el 1922, i la seva reforma el 1933.[6][7] El 1919 portà a terme la restauració de la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i el 1924 amplià l'edifici de la Maternitat.

Amb Jaume Torres i Grau projecta l'edifici de Correus de Barcelona, construït entre 1926 i 1928. El 1929 dissenyà el Pavelló de Barcelona per a l'Exposició Internacional de 1929. Entre les seves últimes realitzacions, destaca el grup escolar Collaso i Gil, erigit el 1932. En col·laboració amb Puig i Cadafalch i amb Antoni de Falguera publicà L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919).

  • Grup escolar Ramon Llull, a la confluència de l'avinguda Diagonal i el carrer Aragó, Barcelona
    Grup escolar Ramon Llull, a la confluència de l'avinguda Diagonal i el carrer Aragó, Barcelona
  • Edifici de Correus, a Barcelona
    Edifici de Correus, a Barcelona
  • Grup escolar Collaso i Gil, al carrer Sant Pau, Barcelona
    Grup escolar Collaso i Gil, al carrer Sant Pau, Barcelona
  • Grup Escolar Baixeras, a la Via Laietana, Barcelona
    Grup Escolar Baixeras, a la Via Laietana, Barcelona
  • Col·legi Maristes Valldemia, a Mataró
    Col·legi Maristes Valldemia, a Mataró

Referències

  1. ↑ Cubeles i Benet, Albert, Marc Cuixart Goday. Josep Goday Casals : arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació, 2008, p. 146. ISBN 9788498500738. 
  2. ↑ Digital, La Vanguardia. «[https://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/05/24/pagina-2/33136062/pdf.html Edición del domingo, 24 mayo 1936, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 Reixach i Puig, Ramon. «Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals». Capgros.com. Capgròs Comunicació S.L.. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 23 juliol 2012].
  4. ↑ «Josep Goday i Casals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 4. ISSN: 1695-2014.
  6. ↑ Montes Cuadrado, Alba. Arquitectura e historia de la escuela Ignasi Iglesias (tesi). Barcelona: UPC, 2010, p. 38, 40-41. 
  7. ↑ «L'obra constructiva de l'Ajuntament». Gaseta Municipal de Barcelona, 05-06-1933, pàg. 520.

Bibliografia

  • Cubelles Bonet, Albert; i Cuixart Goday, Marc (eds): Josep Goday i Casals. L'arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9850-073-8; EAN: 9788498500738
  • Florensa i Ferrer, Adolf: "Els nostres arquitectes: Josep Goday", Arquitectura i Urbanisme núm. 57, Barcelona, 1959
  • Pascual i Miró, Eva «El mobiliari de Josep Goday per a les escoles de l’Ajuntament de Barcelona». Estudi del Moble, núm. 9, 2009, pàg. 8-17.

Enllaços externs

  • "Escoles en un context macrofilosòfic i biopolític" Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine. article (en pdf) del Dr. Gonçal Mayos Solsona al llibre Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República, Albert Cubelles i Marc Cuixart (eds.) Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut d'Educació, 2008.
  • Ventura i Maynou, Joan: "Josep Goday i Casals, arquitecte", dins Notes, Mollet del Vallès, volum 4, 1990, pp. 45-49 (pàgina amb un enllaç a l'article en pdf).
  • Reixach i Puig, Ramon: «Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals» Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.. Capgros.com, diari digital de Mataró i el Maresme, Capgròs Comunicació S.L., Mataró, núm. 108, 1 de maig del 2006, secció "Mataró enrere", pp. 63 i 65 ((pàgina del diari amb un enllaç a l'article en pdf)).


Registres d'autoritat
Bases d'informació