Josep Sazatornil i Buendía

Infotaula de personaJosep Sazatornil i Buendía
Biografia
Naixement(es) José Sazatornil Buendía Modifica el valor a Wikidata
13 agost 1925 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 2015 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –  2006 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
IMDB: nm0768574 Allocine: 11639 Allmovie: p63438 TMDB.org: 144515 Modifica el valor a Wikidata

Josep Sazatornil i Buendía, conegut també amb el sobrenom de Saza (Barcelona, 13 d'agost de 1925 - Madrid, 23 de juliol de 2015),[1] fou un actor català de teatre i cinema, establert a Madrid, on va fer pràcticament tota la carrera artística.[2]

Biografia

La vocació d'actor li va començar de molt petit, ja que amb tan sols 13 anys representava obres en companyies d'aficionats. Segons ell mateix explicava, va estar 7 anys interpretant un paper diferent en una obra diferent cada diumenge, sense saltar-se'n cap. Durant aquests anys, i abans de dedicar-se al teatre de manera professional, va estar treballant en el comerç que tenia son pare.

El debut professional en el teatre s'esdevingué l'any 1946 al Teatre Victòria de Barcelona. L'any 1957 va fundar una companyia pròpia, no sense abans haver format part durant força temps de la Companyia de Paco Martínez Soria. Considerat un dels millors actors, representà al llarg de tota vida un gran nombre de papers en els escenaris. Segons la crítica, un dels papers més memorables va ser en l'obra La venganza de Don Mendo, en què fou el protagonista.

Pel que fa al cinema, hi debutà l'any 1953 amb la participació en el llargmetratge de Javier Setó Fantasía española. A partir d'aleshores la carrera a la pantalla gran va ser imparable, ja que consta de més d'un centenar de llargmetratges. Treballà, al llarg de tots aquests anys, sota les ordres dels directors més prestigiosos, com Luis García Berlanga en L'escopeta nacional, José Luis Cuerda a Amanece, que no es poco, Mario Camus en La colmena o Fernando Trueba en El año de las luces, entre altres. També va rodar moltes pel·lícules en català a partir de la dècada dels anys 80, i fins i tot alguna sèrie a la televisió catalana.

Va rebre un gran nombre de premis i reconeixements per la seva tasca professional, per exemple el Premi Goya al millor actor secundari, que va obtenir l'any 1988 per la participació en la pel·lícula d'Antonio Mercero Espérame en el cielo, en la qual representava el paper d'Alberto Sinsoles. La filmografia de José Sazatornil és molt extensa, alguns dels llargmetratges en què intervingué són aquests: El verdugo de Luis García Berlanga, Amor en el aire, Verano 70, Las leandras, Mi hijo no es lo que parece, El fin de la inocencia, Todos a la cárcel o Historias de la puta mili.[3]

Filmografia

Cinema

  • 1953: Fantasía española, de Javier Setó
  • 1954: Los gamberros, de Juan Lladó
  • 1955: Al fin solos, de José María Elorrieta
  • 1955: Los agentes del quinto grupo, de Ricardo Gascón
  • 1955: Good Bye, Sevilla, d'Ignasi Ferrés i Iquino
  • 1955: El golfo que vio una estrella, d'Ignasi Ferrés i Iquino
  • 1956: El ojo de cristal, d'Antonio Santillán
  • 1956: La pecadora, d'Ignasi Ferrés i Iquino
  • 1956: El difunto es un vivo, de Juan Lladó
  • 1956: Hospital de urgencia, d'Antonio Santillán
  • 1957: Mañana, de José María Nunes
  • 1957: Sueños de historia, de José H. Gan
  • 1957: Sitiados en la ciudad, de Miguel Lluch
  • 1957: Pasaje a Venezuela, de Rafael J. Salvia
  • 1961: El amor empieza en sábado, de Victorio Aguado
  • 1963: El verdugo, de Luis García Berlanga
  • 1964: El rapto de T. T., de José Luis Viloria
  • 1966: Una señora estupenda, d'Eugenio Martín
  • 1966: La ciudad no es para mí, de Pedro Lazaga
  • 1966: Las viudas, de Julio Coll, José María Forqué i Pedro Lazaga
  • 1966: Fray torero, de José Luis Sáenz de Heredia
  • 1967: Un millón en la basura, de José María Forqué
  • 1967: ¿Qué hacemos con los hijos?, de Pedro Lazaga
  • 1967: Los celos y el duende, de Silvio F. Balbuena
  • 1967: Las que tienen que servir, de José María Forqué
  • 1967: Amor en el aire, de Luis César Amadori
  • 1968: La vil seducción, de José María Forqué
  • 1968: Las secretarias, de Pedro Lazaga
  • 1968: Solos los dos, de Luis Lucia
  • 1968: Los que tocan el piano, de Javier Aguirre
  • 1968: El marino de los puños de oro, de Rafael Gil
  • 1969: Verano 70, de Pedro Lazaga
  • 1969: Una vez al año ser hippy no hace daño, de Javier Aguirre
  • 1969: Sangre en el ruedo, de Rafael Gil
  • 1969: Carola de día, Carola de noche, de Jaime de Armiñán
  • 1969: Amor a todo gas, de Ramón Torrado
  • 1969: Juicio de faldas, de José Luis Sáenz de Heredia
  • 1969: Las leandras, d'Eugenio Martín
  • 1970: Topical Spanish, de Ramon Masats
  • 1970: El mesón del gitano, d'Antonio Román
  • 1970: Coqueluche, de Germán Lorente
  • 1970: El astronauta, de Javier Aguirre
  • 1971: La novicia rebelde, de Luis Lucia
  • 1971: Si Fulano fuese Mengano, de Mariano Ozores
  • 1971: Cómo casarse en siete días, de Fernando Fernán Gómez
  • 1971: A mí las mujeres ni fu ni fa, de Mariano Ozores
  • 1971: Los gallos de la madrugada, de José Luis Sáenz de Heredia
  • 1972: Venta por pisos, de Mariano Ozores
  • 1973: Una monja y un Don Juan, de Mariano Ozores
  • 1973: La llamaban la Madrina, de Mariano Ozores
  • 1973: Las señoritas de mala compañía, de José Antonio Nieves Conde
  • 1973: Las tres perfectas casadas, de Benito Alazraki
  • 1973: ¡Qué cosas tiene el amor!, de Germán Lorente
  • 1973: Me has hecho perder el juicio, de Juan de Orduña
  • 1973: Celos, amor y Mercado Común, d'Alfonso Paso
  • 1974: El insólito embarazo de los Martínez, de Javier Aguirre
  • 1974: Mi hijo no es lo que parece, d'Angelino Fons
  • 1974: Las correrías del vizconde Arnau, de Joaquín Coll Espona
  • 1975: Ligeramente viudas, de Javier Aguirre
  • 1975: Strip-tease a la inglesa, de José Luis Madrid
  • 1975: El último tango en Madrid, de José Luis Madrid
  • 1975: El love feroz o Cuando los hijos juegan al amor, de José Luis García Sánchez
  • 1976: El fin de la inocencia, de José Ramón Larraz
  • 1976: La zorrita en bikini, d'Ignasi Ferrés i Iquino
  • 1976: Colorín, colorado, de José Luis García Sánchez
  • 1977: Cuentos de las sábanas blancas, de Mariano Ozores
  • 1978: Préstamela esta noche, de Tulio Demicheli
  • 1978: L'escopeta nacional, de Luis García Berlanga
  • 1979: Cinco tenedores, de Fernando Fernán Gómez
  • 1979: El periscopio, de José Ramón Larraz
  • 1980: Operación Comando, de Julio Saraceni
  • 1981: Rocky Carambola, de Javier Aguirre
  • 1982: Huevos revueltos, d'Enrique Jiménez Pereira
  • 1982: Si las mujeres mandaran (o mandasen), de José María Palacio
  • 1982: La vendedora de ropa interior, de Germán Lorente
  • 1982: El hijo del cura, de Mariano Ozores
  • 1982: La colmena, de Mario Camus
  • 1983: La avispita Ruinasa, de José Luis Merino
  • 1983: El fascista, doña Pura y el follón de la escultura, de Joaquín Coll Espona
  • 1984: Operación Mantis, de Paul Naschy
  • 1984: Playboy en paro, de Tomás Aznar
  • 1984: Dos mejor que uno, d'Ángel Llorente
  • 1984: Cinco minutos nada menos, de Fernando García de la Vega
  • 1985: El donante, de Ramón Fernández
  • 1985: Una y sonada, de Gabriel Iglesias
  • 1986: El año de las luces, de Fernando Trueba
  • 1987: El pecador impecable, d'Augusto Martínez Torres
  • 1988: La venganza de don Mendo, de Gustavo Pérez Puig
  • 1988: Espérame en el cielo, d'Antonio Mercero
  • 1989: Amanece, que no es poco, de José Luis Cuerda
  • 1990: Ovejas negras, de José María Carreño
  • 1990: Don Juan, mi querido fantasma, d'Antonio Mercero
  • 1991: Ho sap el ministre?, de Josep Maria Forn
  • 1991: Un submarí a les estovalles, d'Ignasi P. Ferré
  • 1993: Pelotazo nacional, de Mariano Ozores
  • 1993: Tretas de mujer, de Rafael Monleón
  • 1993: Todos a la cárcel, de Luis García Berlanga
  • 1994: La vida siempre es corta, de Miguel Albaladejo
  • 1994: Historias de la puta mili, de Manuel Esteban
  • 1994: El cianuro, ¿solo o con leche?, de José Miguel Ganga
  • 1996: Adiós, tiburón, de Carlos Suárez
  • 1998: Una pareja perfecta, de Francesc Betriu
  • 1998: Mátame mucho, de José Ángel Bohollo
  • 2003: Hotel Danubio, d'Antonio Giménez Rico
  • 2005: Capitán España, de José Ramón Martínez y Jaime Noguera
  • 2006: Vete de mí, de Víctor García León

Televisió

Teatre

  • 1954: Que demonio de ángel! d'Adolfo Torrado. Teatre Talia (Barcelona)

Premis i nominacions

Any Premi Categoria Títol Resultat
1988 Premis Goya[4] Millor actor secundari Espérame en el cielo Guanyador
1990 TP d'Or, Espanya[4] Millor actor català Tot un senyor Guanyador
1994 Premi Cercle d'Escriptors Cinematogràfics,Espanya[4] Millor actor Todos a la cárcel Guanyador
2009 Fotogramas de Plata[4] Premi especial Guanyador
2013 Premi Cercle d'Escriptors Cinematogràfics,Espanya[4] Premio d'Honor Guanyador
Altres
  • Minerva de Plata, del Cercle de Belles Arts de Madrid, per la seva participació en la comèdia" Auto de la compadecida"
  • Premi d'Interpretació ciutat de Benalmádena (2003)
  • Premi de la Fundació AISGE en el marc del Festival de Cinema de Sitges (2004)[5]
  • IX Premi de Teatre José Isbert, de la Asociación Española de Amigos del Teatro (2005)[6]
  • Se li lliura la clau de la ciutat de Granada (2006)

Referències

  1. ↑ «Mor l'actor Josep Sazatornil als 89 anys». Nació Digital, 23-07-2015.
  2. ↑ «Josep Sazatornil i Buendía». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Biografía de Josep Sazatornil i Buendía» (en castellà). biografias. [Consulta: 23 febrer 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Josep Sazatornil -Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 23 febrer 2014].
  5. ↑ «Festival de Cine de Sitges 2004» (en castellà). zinema. Arxivat de l'original el 21 d'octubre 2007. [Consulta: 23 febrer 2014].
  6. ↑ «José Sazatornil 'SAZA' · Premio Nacional de Teatro» (en castellà). albacity. [Consulta: 23 febrer 2014].
  • Vegeu aquesta plantilla
1980s
1990s
2000s
2010s
2020s
Registres d'autoritat
Bases d'informació