Joseph Eugène Schneider
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 març 1805 Bidestroff (França) |
Mort | 27 novembre 1875 (70 anys) 9è districte de París (França) |
Sepultura | Le Creusot |
Président du Corps législatif (fr) | |
2 abril 1867 – 4 setembre 1870 ← Alexandre Colonna Walewski – Jules Grévy → | |
Batle de Le Creusot | |
1866 – 1870 ← Alfred Deseilligny – Jean-Baptiste Dumay → | |
President Comité des forges (en) | |
1864 – 1868 | |
Regent del Banc de França | |
1854 – 1875 ← Anselme Halphen (en) – Ernest Goüin → | |
President Consell General de Saona i Loira | |
1852 – 1869 | |
Ministre de l'Agriculture et du Commerce (fr) | |
24 gener 1851 – 10 abril 1851 ← Louis Bernard Bonjean – Louis Buffet → Membre del gabinet: Petit ministère of 1851 (en) | |
Député de Saône-et-Loire (fr) | |
13 setembre 1845 – 4 setembre 1870 ← Adolphe Schneider | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | polític, empresari, fabricant |
Membre de | Cercle des chemins de fer (en) |
Família | |
Família | Schneider family (en) |
Cònjuge | Constance Le Moine des Mares |
Fills | Henri Schneider, Félicie Schneider |
Pares | Antoine Schneider i Anne-Catherine Durand |
Germans | Clémence Schneider i Adolphe Schneider |
Premis
| |
Joseph Eugène Schneider,[1] (29 de març de 1805, a Bidestroff - 27 de novembre de 1875, a París) va ser un industrial i polític francès, fundador de la dinastia dels metal·lúrgics dels Creusot.
El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel.
Biografia
Fill d'Antoine Schneider (1759-1828), notari reial i conseller general de la Moselle i d'Anne-Catherine Durand,[2] però aviat es quedà orfe, cosí germà del general Virgile Schneider, i germà menor d'Adolphe Schneider, Eugène Schneider començà a treballar modestament a una casa de comerç de Reims, després a la banque Seillière.[3] Als vint anys ja va dirigir les forges de Bazeilles.[3]
Quan el seu germà Adolphe va ser nomenat director general del Creusot (1833), Eugène Schneider, va dirigir Schneider et Cie el 1836. L'any següent es casà amb Clémence Lemoine des Mares, filla del diputat Gilles Lemoine des Mares, un ric banquer i neta del baró André Poupart de Neuflize (1752-1814). Van tenir una filla, Félicité (casada amb el ministre Alfred Deseilligny), i un fill, Henri. El 1845, el seu germà Adolphe Schneider morí,[4] Joseph-Eugène va ser elegit conseller general del cantó de Couches i Montcenis.
El 1864, va ser el primer president de la banca Société générale.[5] Va ser batlle de Creusot des de 1866 fins a 1870. També va ser president de l'Assemblée nationale française de 1867 a 1870.
Va obtenir la Grand-croix de la Légion d'honneur.
Bibliografia
- Jean-Louis Beaucarnot, Les Schneider, une dynastie, Hachette Littérature, 1987
- Elvire de Brissac, Ô dix-neuvième !, Grasset, prix Femina essai, 2001
- Elvire de Brissac, Il était une fois les Schneider, 1871-1942, Grasset, 2007
- Dominique Schneidre, Les Schneider, Le Creusot, Fayard, 1995
- Dominique Schneidre, Fortune de mère, Fayard, 2001
- Les Schneider, Le Creusot, une famille, une entreprise, une ville, 1836-1960, catalogue de l'exposition