Juan Mayorga
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Antonio Mayorga Ruano 6 abril 1965 (59 anys)Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Madrid Universitat Nacional d'Educació a Distància Universitat de Münster |
| Director de tesi | Reyes Mate |
| Activitat | |
| Ocupació | director artístic (2022–), filòsof, matemàtic, professor d'universitat, guionista, dramaturg |
| Ocupador | Reial Escola Superior d'Art Dramàtic, catedràtic |
| Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (2018–) Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya |
| Gènere | Dramatúrgia, teatre i actor |
| Influències | Walter Benjamin |
Premis
| |
  | |
Juan Mayorga (Madrid, 1965)[1] és un filòsof i dramaturg espanyol. Es va llicenciar en 1988 en Filosofia i en Matemàtiques i es va doctorar en Filosofia, i va ampliar estudis a Münster, Berlín i París.[1] Ha ensenyat Matemàtiques a Madrid i Alcalà d'Henares. És professor de Dramatúrgia i de Filosofia en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic de Madrid.[1] També ha format part del grup Animalario,[2][3] amb la que el 2008 va obtenir el Premi Max, i el 2011 va fundar el grup La loca de la casa.[1] Ha fet versions traduïdes de El monstruo de los jardines (Pedro Calderón de la Barca), La dama boba (Lope de Vega), Fuente Ovejuna (Lope de Vega), La visita de la vieja dama (Friedrich Dürrenmatt), Natán el sabio (Gotthold Ephraim Lessing), El gran inquisidor (Fiódor Dostoievski), Divinas palabras (Ramón María del Valle-Inclán) y Un enemigo del pueblo (Henrik Ibsen). Ha rebut diversos guardons, entre els quals hi ha el Premio Nacional de Teatro, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles i diversos Premis Max.[1]
Obres
Filosofia
- Revolución conservadora y conservación revolucionaria. Política y memoria en Walter Benjamin. Anthropos Editorial (20039[4]
Teatre
- Siete hombres buenos
- Más ceniza
- El traductor de Blumemberg
- El sueño de Ginebra
- El jardín quemado
- Cartas de amor a Stalin
- El Gordo y el Flaco
- Sonámbulo
- Himmelweg
- Animales nocturnos
- Palabra de perro
- Últimas palabras de Copito de Nieve
- Job
- Hamelin
- Primera noticia de la catástrofe
- El chico de la última fila
- Fedra
- El crítico (2013)[5]
Peces teatrals breus
- El hombre de oro, La mala imagen, Legión, La piel, Amarillo, La mujer de mi vida, BRGS, La mano izquierda, Una carta de Sarajevo, Encuentro en Salamanca, La biblioteca del diablo, El buen vecino, Tres anillos, Mujeres en la cornisa, Método Le Brun para la felicidad, Departamento de Justicia, JK, La mujer de los ojos tristes i Las películas del invierno.
Guardons
- 2007: Premio Nacional de Teatro, que atorga el Ministeri de Cultura d'Espanya[6]
- 2006: Premi Max al millor autor[1]
- 2008: Premi Max al millor autor[1]
- 2008: Premi Max a la millor adaptació[1]
- 2009: Premi Max al millor autor[1]
- 2009: Premi Valle-Inclán[1]
- 2013: Premi Max a la millor adaptació[1]
- 2013: Premi Ceres[1]
- 2013: Premi La Barraca[7]
- 2013: Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles per La lengua en pedazos[8][9]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Juan Mayorga y Concha Busto ganan el Ceres 2013 a El País, 12/8/2013 (castellà)
- ↑ Juan Mayorga vuelve con Animalario a El Cultural, 16/9/2004 (castellà)
- ↑ Animalario se queda a oscuras a Público, per Paula Corroto, 30/1/2011 (castellà)
- ↑ Revolución conservadora y conservación revolucionaria. Política y memoria en Walter Benjamin Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. a Anthropos Editorial (castellà)
- ↑ Pugilato entre iguales a El País, 18/1/2013 (castellà)
- ↑ El compromiso social de Mayorga logra el Nacional de Teatro a El País, per Rosana Torres, 22/11/2007 (castellà)
- ↑ Mayorga, un filósofo entre bambalinas a El País, per Alfonso Álvarez-Dardet, 27/8/2013 (castellà)
- ↑ Juan Mayorga, Premio Nacional de Literatura Dramática 2013 a El Mundo, 12/11/2013 (castellà)
- ↑ El dramaturgo Juan Mayorga, Premio Nacional de Literatura Dramática 2013 a RTVE, 12/11/2013 (castellà)
Enllaços externs
- Entrevista Arxivat 2013-10-15 a Wayback Machine. a Teatralnet
- “Defiendo el teatro que nos lleva a descubrir la bestia que nos habita”, entrevista a El País (castellà)
