Junta Española de Liberación
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
La Junta Española de Liberación (JEL) va ser una institució creada per part de l'exili republicà espanyol després de la Guerra Civil, que tractava de ser una alternativa per a la formació d'un govern republicà més integrat que el representat per les alternatives comunistes. Es va fundar a Mèxic el 1943, i van formar-ne part el Partit Socialista Obrer Espanyol, Izquierda Republicana, Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Republicana de Catalunya i la Unió Republicana.
Presidida primer per Diego Martínez Barrio i després per Félix Gordón Ordás, i amb Indalecio Prieto com a secretari general, va tractar de contrarestar a la Unión Nacional Española, dirigida pel Partit Comunista d'Espanya i encapçalada per Juan Negrín.[1] El seu major èxit va ser aconseguir que la Carta de les Nacions Unides elaborada a San Francisco, a la que va participar d'espectadora,[2] inclogués una esmena que impedia l'accés als organismes internacionals als estats i règims constituïts pel suport de les potències nazi - feixistes.[3] * 18 de juny : Mèxic denuncia el cop militar feixista. Va desaparèixer el 31 d'agost de 1945.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Soldevilla Oria, Consuelo: La Cantabria del exilio :una emigración olvidada (1936-1975). Editorial: Santander : Universidad de Cantabria, 1998 ISBN 8481022055 pág. 201 y ss.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Cartes de l'exili, 1939-1949. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 325. ISBN 8484154068.
- ↑ Documents de la Junta Española de Liberación de l'Arxiu de Carlos Esplá, conservat en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
