Justinià de València
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Justinianus Final del segle V Nord de Catalunya? |
| Mort | 548  Valentia |
| Sepultura | Catedral de València (tomba no localitzada) |
| Bisbe de València | |
| 527 – 548 Diòcesi: bisbat de València | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo, bisbe catòlic |
| Consagració | Montan of Toledo (en)  |
| Bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 21 de març |
| Família | |
| Germans | Just d'Urgell, Elpidi d'Osca i Nebridi d'Ègara |
Justinià fou el primer bisbe de València del qual hom té constància històrica i que visqué en temps de Teudis rei dels visigots. Va ser abat del monestir que s'alçava al voltant del sepulcre de Sant Vicent Màrtir. Fou consagrat bisbe a Toledo per Montà pels volts del 527. Se sap que va convocar un sínode o concili a València al qual van assistir set bisbes. Aquest correspon al mateix Justí que subscrigué el concili de València del 546 (quinzè any del regnat de Teudis). Va tenir tres germans que també foren bisbes: Nebridi d'Ègara, bisbe d'Ègara (l'actual Terrassa); Just, bisbe d'Urgell i Elpidi, probablement prelat d'Osca. Escrigué el llibre titulat «Responsionum ad quemdam Rusticum», sobre diverses qüestions: 1a de «Spiritu Sto.», 2a «contra Bonosianos qui Christum adoptivum et nom proprium dicunt». 3r «De baptismo Christi, quem iterare non licet». 4a «De distinctione baptismi Joannis et Christi». 5a «Quod Filius sicut Pater invisibilis sit».[1]
Referències
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 340 [Consulta: 29 setembre 2013].
Enllaços externs
- Fitxa a l'episcopologi del web de l'Arquebisbat de València Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
