Khilderic III

Infotaula de personaKhilderic III

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Childericus
(fr) Childéric Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement714 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 755 Modifica el valor a Wikidata (1309/1310 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
  Rei dels francs
743 – 751
← Teodoric IV
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs (743–751) Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia merovíngia
FillsTeodoric Modifica el valor a Wikidata
PareKhilperic II Modifica el valor a Wikidata
ParentsKhilperic II (pare putatiu)
Teodoric IV (pare putatiu) Modifica el valor a Wikidata
Rei dels francs
743 – 751
← Teodoric IV – Pipí I el Breu → Modifica el valor a Wikidata

Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.

Biografia

El tron havia estat vacant durant set anys quan el majordom de palau, Carloman, i Pipí el Breu, decidiren en 743 reconèixer Kilderic com rei. Ni el seu llinatge ni la seva relació a la família Merovíngia són coneguts amb certesa. Pot haver estat el fill de Khilperic II.

La destitució de Kilderic III

No va prendre part en cap afer públic, que no fos dirigit pels majordoms de palau. Quan, en 747, Carloman es retirà a un monestir, Pipí decidí prendre la corona reial. Pipí envià cartes al papa Zacaries I, preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa respongué que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En 751, Kilderic fou destronat i tonsurat, deposit et detonsit, a les ordres del successor de Zacaries, Esteve II, perquè, segons Einhard, quia non erat utilis, "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En 752, ell i el seu fill Theuderic es traslladen a l'abadia de Sant Bertí, encara que alguns diuen que ell va anar a Saint-Omer i Teodoric a Saint-Wandrille.[1] Morí aproximadament quatre anys més tard. Sota el carolingis rebé mala premsa, sent anomenat un rex falsus, rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui li havia usurpat el tron.

Referències

Bibliografia

  • Junghans, W. Die Geschichte der fränkischen Konige Childerich und Clodovech (Göttingen, 1857).
  • Chiflet, J.J. Anastasis Childerici I Francorum regis (Anvers, 1655).
  • Cochet, J.B.D. Le Tombeau de Childeric I, roi des Francs (París, 1859).
  • Lavisse, E. Histoire de France, tome ii. (París, 1903).
  • Wallace-Hadrill, J.M., traductor, 1960. The Fourth Book of the Chronicle of Fredegar with its Continuations Connecticut: Greenwood Press.
  • Wallace-Hadrill, J.M. The Long-Haired Kings. Londres, 1962.
  • Einhard. Annales Regni Francorum. Arxivat 2007-09-27 at Archive.is

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Reis merovingis (s. V - VIII)
Khilderic I (457 - 481)  · Clodoveu I (481 - 511)  · Khildebert I (511 - 558)  · Clodomir (511 - 524)  · Teodoric I (511 - 533)  · Teodobert I (533 - 548)  · Teodobald (548 - 555)  · Clotari I el Vell (511 - 561)  · Caribert I (561 - 567)  · Guntram de Borgonya (561 - 592)  · Sigebert I (561 - 575)  · Khildebert II (575 - 595)  · Teodobert II (595 - 612)  · Teodoric II (595 - 613)  · Sigebert II (613)  · Khilperic I (561 - 584)  · Clotari II el Gran (584 - 623)  · Dagobert I (623 - 639)  · Caribert II (629 - 632)  · Khilperic (632)  · Sigebert III (634 - 656)  · Khildebert l'Adoptat (o III) (656 - 661)  · Clodoveu II (639–657)  · Clotari III (657–673)  · Khilderic II (662 - 675)  · Teodoric III (675–691)  · Dagobert II (675 - 679)  · Clodoveu III (675-676)  · Clodoveu IV (691–695)  · Khildebert III el Just o IV (695–711)  · Dagobert III (711–715)  · Khilperic II (715–721)  · Clotari IV (717 - 719)  · Teodoric IV (721–737)  · Khilderic III (743–751)
Regnes francs del 481 al 814
Regnes francs del 481 al 814
Categoria principal: reis merovingis
Registres d'autoritat
Bases d'informació