L'Altra Rússia

Infotaula d'organitzacióL'Altra Rússia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticademocràcia liberal
socioliberalisme
nacionalisme cívic
socialdemocràcia
nacional democràcia
nacional-bolxevisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciójuliol 2006
FundadorGarri Kaspàrov, Eduard Limónov i Mikhaïl Kassiànov Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2008 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaEduard Limónov
Garri Kaspàrov
Mikhaïl Kassiànov (–2007) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtheotherrussia.ru Modifica el valor a Wikidata
Marxa dels líders de l'Altra Rússia. D'esquerra a dreta, Andrei Dmítriev, Serguei Guliàiev, Garri Kaspàrov, Olga Kurnóssova.

L'Altra Rússia (en rus: Друга́я Росси́я, Drugaia Rossia), també traduït com a Una Altra Rússia, va ser una coalició electoral que va unir opositors al President de Rússia Vladímir Putin, coneguda com a organitzadora de les Marxes del desacord. La coalició va reunir representants d'una gran varietat de moviments polítics i de drets humans, liberals, nacionalistes, socialistes i comunistes minoritaris, així com ciutadans individuals.

En aquest sentit, van participar des de l'excampió mundial d'escacs i líder del Front Civil Unit, Garri Kaspàrov,[1] al Partit Nacional Bolxevic, l'Oborona,[2] el Partit Republicà de la Federació Russa, l'Avantguarda de la Joventut Roja[3] o Rússia Laborista.[4]

Els dies 11 i 12 de juliol de 2006 (durant la cimera del G8) a Moscou, es va celebrar la Conferència de tots els russos "L'altra Rússia", que va establir les bases d'una associació pública.[5] En les següents setmanes, van preparar un programa polític unitari i al desembre van convocar la primera Marxa del desacord, replicada a principis de 2007.

A mitjans d'any es va establir, malgrat les primeres desavinences,[6] un pla per a presentar-se a les eleccions tant a la Duma Estatal com a la Presidència,[7] i al setembre van aprovar els candidats, assignant a Kasparov com a presidenciable. A l'octubre però, la Comissió Electoral Central va denegar el registre de la llista parlamentaria,[8] ja que només els partits polítics registrats poden proposar candidats a diputats. La coalició va respondre amb recollides de signatures i la petició de vot nul per a les eleccions.

Després d'aquest fracàs, i fruit de les divisions internes, molts dels seus membres van abandonar la coalició progressivament. La darrera Marxa dels Dissidents va tenir lloc l'any 2008, i des de 2010 (en que la coalició va desaparèixer) el nom de l'Altra Rússia ha estat utilitzat per Limonov pel seu propi partit, que al seu torn va acusar a Kasparov d'ensorrar el projecte.[9]

Referències

  1. «L'objectiu principal de l'oposició serà la victòria a les eleccions presidencials» (en rus). RIA Novosti.
  2. ««Другая Россия» подала документы на регистрацию» (en rus), 20-12-2010. [Consulta: 21 agost 2023].
  3. «Kaspàrov va reconèixer la divisió de l'"Altra Rússia"» (en rus). Lenta.ru, 03-07-2007.
  4. «Anpilov es va negar a participar en la "Marxa de la dissidència"» (en rus). Lenta.ru, 30-03-2007.
  5. «Una conferència de l'oposició russa "Altra Rússia" es va celebrar a Moscou» (en rus). Lenta.ru, 13-07-2006.
  6. «"Другая Россия" минус НДС» (en rus), 04-07-2007. [Consulta: 21 agost 2023].
  7. «Своя игра "Другая Россия", несмотря на раскол, строит большие планы на будущее» (en rus). Lenta.ru, 09-07-2007.
  8. «Все под контролем Политические итоги 2007 года». Lenta.ru, 29-12-2007.
  9. «Второй фронт» (en rus). [Consulta: 21 agost 2023].

Enllaços externs

  • The Other Russia - Lloc web oficial
  • Другая Россия - Lloc web oficial (rus)
  • Сайт «Марш несогласных» Arxivat 2010-03-14 a Wayback Machine. - Marxa dels descontents (rus)
  • Итоговое заявление участников конференции «Другая Россия» Conclusions finals dels participants, www.kasparov.ru (rus)
  • {Limonov vs. Putin Arxivat 2009-12-31 a Wayback Machine. (anglès)

Vegeu més

Registres d'autoritat