L'Escala

Plantilla:Infotaula geografia políticaL'Escala
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 06′ 49″ N, 3° 08′ 06″ E / 42.1136°N,3.135°E / 42.1136; 3.135
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Capitall'Escala Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.478 (2023) Modifica el valor a Wikidata (642,82 hab./km²)
Llars58 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentiliciescalenc, escalenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava
Mancomunitat del servei de control de mosquits a la badia de Roses i el Baix Ter
Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Superfície16,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània i golf de Roses Modifica el valor a Wikidata
Altitud14 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Sant Pere Pescador
Viladamat
Ventalló
Albons
Torroella de Montgrí
Bellcaire d'Empordà
l'Armentera Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Bofill i Testart (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17130 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17062 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170622 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblescala.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Escala és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vila medieval de Sant Martí d'Empúries. Al 2021 tenia 10.497 habitants. Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Està inscrit a l'Associació de Municipis per la Independència.

Toponímia

El topònim prové del llatí Scala, denominació comuna a la Mediterrània oriental per referir-se a un port que és refugi habitual d'embarcacions.[1]

Geografia

  • Llista de topònims de l'Escala (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

La vila de l'Escala és al sud del golf de Roses, des de l'antiga gola del Fluvià fins al turó de Montgó. Limita amb el terme municipal de Torroella de Montgrí, Albons i Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) amb els municipis de Sant Pere Pescador, l'Armentera, Ventalló i Viladamat (Alt Empordà).

El nucli antic de l'Escala està situat entre la mar Mediterrània i un conjunt de turons dels últims contraforts del nord del massís del Montgrí. Geològicament, el terreny és eminentment calcari, amb restes de llims i argiles més superficials. En el seu terme municipal, proper a la platja de Riells, es troba l'Estany de la Poma.

Història

Els seus primers pobladors hi van arribar per mar i van fundar-hi l'antiga ciutat d'Empúries, que acull actualment el Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Neix al segle xvi com a barri pescador de Sant Martí d'Empúries, al voltant d'un petit port entre les platges d'Empúries i la de Riells, i va passar a ser cap de municipi al segle xviii. El nom de la vila prové del topònim Scala, que designa un port natural per al refugi de barques.

El poble i la platja de l'Escala entre 1900 i 1910.

A principis del segle xx s'inicia una notable activitat política i cultural, amb l'Ateneu d'Art i Cultura (fundat per l'escalenc Lluís Sureda i Paradís (1885-1966), parent i amic de Caterina Albert i Paradís –Víctor Català–), el Centre de Joventut, els grups de sardanes, els Jocs florals. La guerra civil comportà una aturada de tots aquests moviments, i la localitat va ser bombardejada per l'aviació italiana.[2]

L'economia es va mantenir principalment en l'agricultura i la pesca fins a la dècada de 1960, en què l'auge del turisme va fer donar un tomb a l'economia. Les petites empreses van desaparèixer a favor de la construcció, el comerç i la indústria del salaó de l'anxova, que actualment posseeix denominació de qualitat.

En la dècada dels seixanta un fenomen nou farà donar un tomb a l'economia: el turisme.

Economia

Inicialment, l'economia de la vila es basava en la pesca. La platja de l'Escala es feia servir com a port i la vida de tots els habitants hi girava al voltant. Més modernament, es va construir un port pesquer i esportiu a la zona de Riells. Actualment, l'economia es basa en el turisme, com es pot comprovar per la gran quantitat de cases d'estiueig i hotels. S'aprofiten a fons els paisatges naturals de la vila i les ruïnes d'Empúries.

El producte més característic de l'Escala són les anxoves amb denominació d'origen. És tal la popularitat d'aquest peix que moltes botigues de la vila s'hi dediquen exclusivament.

Demografia

Entitat de població Habitants
Sant Martí d'Empúries 143
Cinc Claus 2
les Corts 422
l'Escala 9.987
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 - 58 390 1.838 2.642 2.607 2.629 2.515 2.687

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.494 2.462 2.504 2.475 2.451 3.117 4.048 5.406 5.178 5.178

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.266 5.942 6.285 6.398 7.455 8.795 9.829 10.387 10.508
10.143

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
10.400
10.417
10.244
10.520 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès

Galeria fotogràfica

Llengua

S'hi parla el català septentrional de transició. Vegeu les notes sobre el parlar de l'Escala en "Escorcolls lingüístics" d'Alcover Moll [5]

Tradicions

Festa de la Sal

Platges

De nord a sud:[9]

Muntanyes i turons

Esport

Anyalment se celebra la Marató d'Empúries.

Comunicacions

Mitjans de comunicació

  • L'Escalenc és una revista bimensual en català creada el març de l'any 1982. El seu principal coordinador és Francesc Xavier Vila Mitjà. També té difusió en el seu àmbit comarcal, l'Alt Empordà.[cal citació]

Escalencs il·lustres

  • L'escriptora Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel pseudònim Víctor Català.
  • El cantautor Josep Tero.
  • El compositor de sardanes Josep Vicens Xaxu (també conegut com l'Avi Xaxu).
  • Lluís Albert i Rivas, musicòleg, compositor de sardanes i estudiós de l'obra de la seva tieta Caterina Albert i Paradís
  • El pintor surrealista i Alcalde Joan Massanet i Juli
  • Josep Maria Guinart i Solà, exalcalde de CIU de l'Escala.
  • Ricard Guanter i Flaqué, cronista local.
  • Martí Rouret i Callol (Mestre, polític i Diputat al Parlament Català en la 2a República amb Lluís Companys a La Generalitat de Catalunya. Va haver d'exiliar-se a Mèxic, on va morir)

Referències

  1. «AJUNTAMENT DE L'ESCALA», 13-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-13. [Consulta: 4 novembre 2021].
  2. [enllaç sense format] http://www.lescala-empuries.com/web08/index.php?article=16 Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine.
  3. El Punt Un edifici històric del segle XVII 30/10/2010. Consulta 30/10/2010
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 57. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. [enllaç sense format] https://books.google.cat/books?id=7zfaLEghIMIC&pg=PA558&lpg=PA558&dq=compostos+rossellon%C3%A8s&source=bl&ots=anjA2pByGy&sig=mWiKUoDvcSv4q-QHMfOY3nPa5Zc&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwBDgKahUKEwj8_Z7su4bJAhVDbxQKHRwmAmw#v=onepage&q=rossellon%C3%A8s&f=false
  6. «Triumvirat Mediterrani - Fira Greco-romana». Catalunya.com. Arxivat de l'original el 2023-07-21. [Consulta: 25 juliol 2023].
  7. «Festa de la Sal». Museu de l'Escala. Arxivat de l'original el 2023-07-25. [Consulta: 25 juliol 2023].
  8. «Festa de l'Anxova i ruta de la Tapa de l'Anxova». Web oficial de Turisme de l'Escala-Empúries.
  9. www.visitlescala.com, Oficina Turisme L'Escala-Empuries. «Platges de L'Escala i Empúries les millors platges de la Costa Brava». [Consulta: 19 setembre 2021].

Vegeu també

Enllaços externs

  • Pàgina web de l'Ajuntament.
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de l'Alt Empordà
Agullana · Albanyà · l'Armentera · Avinyonet de Puigventós · Bàscara · Biure · Boadella i les Escaules · Borrassà · Cabanelles · Cabanes · Cadaqués · Cantallops · Campmany · Castelló d'Empúries · Cistella · Colera · Darnius · l'Escala · Espolla · el Far d'Empordà · Figueres · Fortià · Garriguella · Garrigàs · la Jonquera · Lledó d'Empordà · Llançà · Llers · Maçanet de Cabrenys · Masarac · Mollet de Peralada · Navata · Ordis · Palau de Santa Eulàlia · Palau-saverdera · Pau · Pedret i Marzà · Peralada · Pont de Molins · Pontós · el Port de la Selva · Portbou · Rabós · Riumors · Roses · Sant Climent Sescebes · Sant Llorenç de la Muga · Sant Miquel de Fluvià · Sant Mori · Sant Pere Pescador · Santa Llogaia d'Àlguema · Saus, Camallera i Llampaies · la Selva de Mar · Siurana · Terrades · Torroella de Fluvià · la Vajol · Ventalló · Vilabertran · Viladamat · Vilafant · Vilajuïga · Vilamacolum · Vilamalla · Vilamaniscle · Vilanant · Vila-sacra · Vilaür
  • Vegeu aquesta plantilla
Ports marítims als Països Catalans
Industrials
Països Catalans
Comercials
Alcúdia · l'Alguer · Ciutadella · Dénia · Eivissa · Maó · Palamós · Sant Antoni · la Savina
Esportius i
pesquers
Aiguadolç · l'Ametlla de Mar · Andratx · Arenys · Badalona · Benicarló · Blanes · Borriana · Cadaqués · Cala Figuera · Calafell · Calp · Cambrils · el Campello · les Cases d'Alcanar · Cotlliure · Cubelles · Empuriabrava · l'Escala · l'Estartit · les Fonts · Fòrum Barcelona · Gandia · Ginesta · l'Hospitalet de l'Infant · el Masnou · Mataró · Moraira · Olímpic de Barcelona · Orpesa · Peníscola · Pobla Marina · Pollença · Port de la Selva · Portocolom · Portocristo · Premià · la Ràpita · Roses · Port Saplatja · Salou · Sant Feliu de Guíxols · Santa Eulària · Santa Pola · Sóller · Torrevella · Vila Joiosa · Vilanova · Vinaròs · Xàbia