L'alta llibertat

Infotaula de llibreL'alta llibertat
Tipuspoemari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorClementina Arderiu i Voltas Modifica el valor a Wikidata
Publicació1920 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial Catalana Modifica el valor a Wikidata

L'alta llibertat és el segon llibre de poemes de Clementina Arderiu publicat l'any 1920.

El 1916 Clementina Arderiu va editar Cançons i elegies, que recollia textos escrits des de 1913, i uns anys després va publicar L'alta llibertat (1916-1920) (1920) i Poemes (1936), que aplegava els dos primers llibres i un de nou, Cant i paraules.[1]

A L'alta llibertat l'autora aprofundia en els trets fonamentals de la seva poètic que, segons el crític Josep Molas, destacava per la fidelitat tant a Josep Carner com a la forma estròfica de la cançó.[2]

L'obra presenta la relació de la poeta amb diferents elements de la realitat des d'una perspectiva moral. En els trenta-cinc poemes (que inclouen també quatre versions de Rabindranath Tagore), l'autora va esbossant una imatge de la realitat no tant a partir dels elements en què centra la seva atenció com des del seu punt de vista valoratiu i l'actitud amb la qual hi entra en contacte. En el poemari, l'actitud que hi domina és la d'acceptar joiosament tot allò que conforma la vida, fins i tot les situacions que podrien comportar un cert patiment: davant la mort, el pas del temps, el tedi, la solitud, els imponderables o la gelosia. D'aquesta manera, la vida es planteja com un procés de creixement interior progressiu, motivat per l'esperança i les il·lusions, que a la fi dona indefectiblement els seus fruits.

El vessant religiós del creixement vital hi és molt important, atès el repetidament confessat sentiment d'emparament en Déu i una puntualment invocada exemplaritat de santa Teresa de Jesús. I l'amor, associat amb la vida conjugal, representa l'experiència que es troba en l'eix del pla vital, com a via per a arribar a la joia i força per a superar les dificultats.

Des d'una òptica tendent a la idealització i també a vegades palesament femenina, la veu poètica expressa amb contenció uns sentiments que hi són insinuats rere la serenitat. L'expressió continguda, el rigor formal i el treball racionalitzador vinculen l'obra encara amb la poètica noucentista.[3]

En un dels versos, Clementina es defineix com una dona forta i casolana:

« Siguem encar la dona forta,

la que tot fent l'endreçament, va vigilant per si la porta cedia al pas d'estranya gent.

»
— Clementina Arderiu, L'alta llibertat

El Carner d'aquells anys és un dels models de l'autora, apreciable en l'expressió i la forma estròfica de la cançó, que és la que s'usa predominantment en el recull. Així i tot, les comparacions ausiasmarquianes i certa tendència al·legoritzant vinculen el llibre amb la nova proposta poètica en el context poètic coetani que foren les Estances de Carles Riba. I, d'altra banda, un estil volgudament senzill i comunicatiu, juntament amb l'intent d'objectivació de la percepció de la realitat de l'autora al marge d'obediències ideològiques apropen l'obra al postsimbolisme.[3]

L'alta llibertat (1920), junt amb Sempre i ara (1946), són dos dels exemples més il·lustratius de la proximitat lírica d'Arderiu, combinada amb una llengua exigent, alimentada pel Noucentisme.[4]

El manuscrit original de L'alta llibertat es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[5][6]

Edicions

  • 1920. Editorial Catalana (Barcelona).[7]
  • 1936. Dins Poemes. La Mirada (Sabadell), p. 59-132.[8]
  • 1952. Dins Poesies completes. Editorial Selecta (Barcelona), p. 59-118.
  • 1973. Dins Obra poètica. Edicions 62 (Barcelona), p. 43-41.
  • 1985. Dins Contraclaror. La Sal (Barcelona).[9]

Referències

  1. ↑ «Clementina Arderiu». Lletra. La literatura catalana a internet.
  2. ↑ «Biografia Clementina Arderiu | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 17 abril 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 «L'alta llibertat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
  4. ↑ Editorial. «Popular, però exigent», 05-01-2013. [Consulta: 17 abril 2020].
  5. ↑ «Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Clementina Arderiu». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 17 abril 2020].
  6. ↑ «Càtedra Màrius Torres». [Consulta: 17 abril 2020].
  7. ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 17 abril 2020].
  8. ↑ «Càtedra Màrius Torres». [Consulta: 17 abril 2020].
  9. ↑ Gustà, Marina. «Els estudis de literatura d'autora a Catalunya». A: Gènere i modernitat a la literatura catalana contemporània. 1. ed. Lleida: Punctum & CELCC, 2009, p. 46. ISBN 978-84-936094-8-1. 

Bibliografia

  • CARNER, Josep: “La dolça consirosa”, dins El Reialme de la poesia. Barcelona, Edicions 62, 1986, p. 154-155.
  • FOLGUERA, Joaquim: Les noves valors de la poesia catalana. Barcelona, Edicions 62, 1976, p. 73-75.
  • MARÇAL, Maria Mercè: Contraclaror: antologia poètica. Barcelona, La Sal, 1985, p. 9-60.
  • MOLAS BATLLORI, Joaquim: “Pròleg”, dins ARDERIU, Clementina: L'esperança encara. Barcelona, Edicions 62, 1969, p. 5-15.
  • TEIXIDOR, Joan: “Pròleg”, dins ARDERIU, Clementina: Obra poètica. Barcelona, Edicions 62, 1973, p. 7-11.  

Enllaços externs

  • Transcripció de L'alta llibertat.
Bases d'informació
  • DLC (1)