Lübeck

Lübeck

Localització
53° 52′ 11″ N, 10° 41′ 11″ E / 53.8697°N,10.6864°E / 53.8697; 10.6864
Estat	Alemanya
Estat federat	Slesvig-Holstein
Capital de	Ciutat Lliure de Lübeck (1226–1811) Ciutat Lliure de Lübeck (1815–1937)
Conté la subdivisió	Buntekuh Kücknitz Lübeck-Schlutup (en) Lübeck-St. Gertrud (en) Lübeck-St. Lorenz Nord (en) Lübeck-St. Lorenz Süd (en) Moisling (en) St. Jürgen (en) Travemünde centre històric de Lübeck
Població humana
Població	218.095 (2022) (1.018,14 hab./km²)
Geografia
Superfície	214,21 km²
Banyat per	Badia de Lübeck, Trave, Canal Elba-Lübeck i Wakenitz
Altitud	13 m
Limita amb	districte d'Ostholstein Nordwestmecklenburg Districte del Ducat de Lauenburg Stormarn Krummesse
Dades històriques
Esdeveniment clau 26 juny 1147 Siege of Lübeck (en)
Organització política
• Cap de govern	Jan Lindenau (2018–)
Membre de	Wendischer Städtebund Städteverband Schleswig-Holstein Alcaldes per la Pau (1987–) Aliança per el medi ambient (1993–)
Identificador descriptiu
Codi postal	23552–23570
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	4502, 4508 i 451
Codi NUTS	DEF03
Clau de municipalitat alemanya	01003000
Altres
Agermanament amb	Kawasaki Venècia Wismar Bergen Spokane Gotland Szczecin La Rochelle Kotka (1969–) Klaipėda (1990–)
Lloc web	luebeck.de

Lübeck
Ajuntament de Lübeck
Dades
Tipus	Centre històric i espai urbà
Part de	centre històric de Lübeck
Cronologia
2009	extensió lloc Patrimoni de la Humanitat
Característiques
Superfície	81,1 ha zona tampó: 693,8 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lübeck (Alemanya)
Format per	Burgkloster - Aegidienstrasse (en) Petrikirche - Dom zu Lübeck (en) Marienkirche, Rathaus, Marktplatz (en)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1987 (11a Sessió), Criteris PH: (iv)
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat	2009
Identificador	272
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Burgkloster - Aegidienstrasse
Data	1987 (11a Sessió)
Identificador	272bis-001
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Petrikirche - Dom zu Lübeck
Data	1987 (11a Sessió)
Identificador	272bis-002
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Marienkirche, Rathaus, Marktplatz
Data	1987 (11a Sessió)
Identificador	272bis-003

Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.

La ciutat vella es troba en una illa en la confluència del riu Wakenitz amb el Trave; els 17 quilòmetres que resten fins a la mar Bàltica són navegables. Nombrosos ponts sobre el Trave i el Wakenitz comuniquen la ciutat vella amb els barris nous. Cap al sud, el canal Elba-Lübeck enllaça la ciutat amb l'Elba.

Lübeck està a tocar del territori del land de Mecklemburg-Pomerània occidental, per la qual cosa fou una ciutat fronterera mentre va existir la República Democràtica Alemanya. Avui és un important port a la mar Bàltica; abans fou la "capital" de la Hansa.

Història

L'any 1358 Lübeck va participar, al costat d'altres ciutats comercials del nord d'Alemanya, en la formació d'una aliança econòmica anomenada lliga Hanseàtica. Des del 1390, va començar l'obra del canal de Stecknitz fins a l'Elba, per al comerç de la sal amb Lüneburg. Juntament amb Hamburg, la seva ciutat bessona, va conduir diversos projectes ambiciosos per afermar-ne el poder comercial. El 1420, junt amb Hamburg, va conquerir la ciutat de Bergedorf i les illes Vierlande (Altengamme, Curslack, Neuengamme i Kirchwerder), que va regentar en condomini fins al 1868. Des del 1448, van temptar de crear una connexió pel canal Alster-Trave, per tal d'evitar la marrada a l'entorn de Dinamarca, el peatge al rei danès i el risc de pirateria. Lübeck i Hamburg van dominar durant un segle i mig el comerç del mar del Nord i del mar Bàltic. Fins a la promulgació de la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg el 1937 va ser una ciutat estat lliure. La reorganització administrativa del règim nazi va integrar-la a la província prussiana de Slesvig-Holstein.^[1] També va perdre tot els seus territoris exclavats al districte del Ducat de Lauenburg. Slesvig-Holstein va esdevenir després de la Segona Guerra Mundial un estat federal alemany. Lübeck va procedir davant de la cort constitucional (Bundesverfassungsgericht) per recobrar el seu estatut de ciutat estat lliure, però el 1956 va perdre el plet i quedar definitivament dins de Slesvig-Holstein.

Economia

Al sud de la ciutat, s'està planejant de construir un parc científic i tecnològic, on es combinaran docència, investigació i desenvolupament, i s'hi crearà un recinte que conjuminarà habitatge i lloc de treball.

Monuments i llocs d'interès

• El 1987 va ser declarada, la ciutat vella i l'Holstentor, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
• Vells magatzems de sal, on es va rodar part de la cèlebre pel·lícula Nosferatu
• Església de Santa Maria
• La catedral
• L'edifici de l'Ajuntament
• L'Hospital Medieval de l'Esperit Sant

Fills il·lustres

• Willy Brandt (1913–1992), canceller de la República Federal d'Alemanya 1969–1974
• Fritz Bringmann (1918-2011), comunista, resistent contra la dictadura nazi
• Franz A Holly, compositor musical (1747-1783)
• Heinrich Mann, novel·lista (1871-1950)
• Thomas Mann, novel·lista (1875-1955)

Vegeu també

• Travemünde.
• Massapà de Lübeck.
• Museu Santa Anna de Lübeck

Nota

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Web de la ciutat.