La Correspondencia Militar

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Correspondencia Militar

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspublicació periòdica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1877 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1932 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióMadrid Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN1132-6441 Modifica el valor a Wikidata
OCLC436625960 Modifica el valor a Wikidata

La Correspondencia Militar, també conegut com La Correspondencia, era un diari publicat a Madrid,[1] fundat l'any 1877 pel comandant Emilio Prieto Villarreal.[1][2][3] El seu ideari va ser bel·licista en tots els episodis bèl·lics de la guerra colonial de finals del segle xix, a més del seu conservadorisme polític i de la defensa dels interessos corporativistes de l'exèrcit. En aquest sentit destacaria la seva campanya en defensa de la Llei de Jurisdiccions l'any 1909. Cap a 1913 tenia un tiratge d'uns setze mil exemplars.

En la Primera Guerra Mundial es va decantar per una posició germanòfila i, a partir de 1917 es va convertir en el portaveu de les Juntes de Defensa. El seu anterior director, el comandant Julio Amado deixà pas Evaristo Romero al capdavant de la publicació, encara que Amado va seguir marcant l'ideari. En els anys vint el seu tiratge va descendir de forma considerable.

En 1928 es va fusionar amb una altra publicació militar, El Ejército Español, d'ideologia ultraconservadora,[4] fundada en 1888.[5] Va ser una de les poques publicacions de gènere militar que van sobreviure a la instauració de la Segona República.[6] Cap a 1932, va passar a titular-se simplement La Correspondencia.[1][5] El seu director en el període republicà va ser el tinent coronel Emilio Rodríguez Tarduchy.[7]Des de les seves pàgines es va atacar la República,[1] el que li va valer diverses suspensions. Va deixar de publicar-se en 1932.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Checa Godoy, 1989, p. 282.
  2. ↑ Desvois, 2001, p. 235.
  3. ↑ «La Correspondencia militar». Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional d'Espanya.
  4. ↑ Navajas Zubeldia, 2001, p. 74-75.
  5. ↑ 5,0 5,1 Desvois, 2001, p. 236.
  6. ↑ Desvois, 2001, p. 237.
  7. ↑ Navajas Zubeldia, 2001, p. 77.

Bibliografia

  • Checa Godoy, Antonio. Prensa y partidos políticos durante la II República. Universidad de Salamanca, 1989. ISBN 9788474815214. 
  • Desvois, Jean Michel. «La presse militaire dans L'Espagne contemporaine». A: Paul Aubert, Jean-Michel Desvois. Les élites et la presse en Espagne et en Amérique latine: des Lumières à la Seconde Guerre mondiale (en francès). Casa de Velázquez, 2001, p. 229-242. ISBN 9788495555182. 
  • Navajas Zubeldia, Carlos «La salvaguardia de lo permanente. Las extremas derechas militares en la España del siglo XX». Hispania, 61, 207, 2001, pàg. 69-98. DOI: 10.3989/hispania.2001.v61.i207.307. ISSN: 0018-2141.

Enllaços externs

  • Números digitalitzats de La Correspondencia Militar a l'Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya