La ciutat màgica
| Magic Town | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | William A. Wellman |
| Protagonistes | James Stewart Jane Wyman Kent Smith Ned Sparks Wallace Ford Ann Doran Donald Meek George Irving Julia Dean Paul Scardon Nella Walker Regis Toomey Ann Shoemaker Mickey Kuhn Howard Freeman Robert Dudley Harry Holman  |
| Director artístic | Lionel Banks George Sawley |
| Producció | Robert Riskin |
| Dissenyador de producció | Lionel Banks |
| Guió | Robert Riskin, a partir d'una història de Joseph Krumgold |
| Música | Roy Webb |
| Fotografia | Joseph F. Biroc |
| Muntatge | Sherman Todd Richard G. Wray |
| Productora | RKO Radio Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1947 |
| Durada | 103 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica |
          | |
La ciutat màgica (títol original en anglès: Magic Town) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William A. Wellman i estrenada el 1947. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Rip Smith dirigeix un institut de sondatge, que es troba a la vora de la fallida. Decideix seleccionar una ciutat en la qual l'opinió està completament en línia amb la de la resta dels Estats Units. Aquest indret, és Grandview, ciutat tranquil·la. Hi desembarca amb el seu personal en el més estricte anonimat. Però de seguida xocarà amb el redactor en cap del diari local, Mary Peterman, que vol canviar la imatge de la seva ciutat.[2]
Repartiment
- James Stewart: Rip Smith
- Jane Wyman: Mary Peterman
- Kent Smith: Hoopendecker
- Ned Sparks: Ike
- Wallace Ford: Lou Dicketts
- Regis Toomey: Ed Weaver
- Ann Doran: Mrs Weaver
- Donald Meek: Mr Twiddle
- E. J. Ballantine: Moody
- Ann Shoemaker: Ma Peterman
- Howard Freeman: Nickleby
- George Irving: Senador Wilton
Al voltant de la pel·lícula
- Escrit per Robert Riskin, la pel·lícula ens recorda les comèdies de Frank Capra. Però va ser rodada després de la guerra, i l'optimisme de Mr. Smith Goes to Washington o de L'home del carrer dona lloc aquí a la desil·lusió. Els personatges estan desenganyats i no creuen gaire en els seus projectes, tot davant la càmera sòbria i discreta de William Wellman.
- Va ser l'últim paper de Donald Meek, l'inoblidable Peacock de Stagecoach.
