Larry Tesler
 (2007)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Lawrence Gordon Tesler 24 abril 1945 Bronx (Nova York) |
| Mort | 16 febrer 2020 (74 anys) Portola Valley (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Stanford Bronx High School of Science |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interacció persona-ordinador |
| Ocupació | informàtic, programador |
| Ocupador | Xerox (1989–2020) Apple Inc (1980–1997) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
Premis
| |
| Lloc web | nomodes.com |
Lawrence Gordon Tesler, més conegut com a Larry Tesler (The Bronx, 24 d'abril de 1945 - 17 de febrer de 2020), fou un científic computacional estatunidenc que va treballar en el camp de la Interacció Humà-Ordinador, i també per Xerox PARC, Apple Computer, Amazon.com i Yahoo!.[1]
Biografia
Tesler va créixer a Nova York i es va graduar al Bronx High School of Science el 1961. Va assistir a la Universitat de Stanford, on va estudiar Ciències Computacionals als anys seixanta, i va treballar un temps en el Laboratori d'Intel·ligència Artificial de Stanford.[2]
Va contribuir el 1967 amb Douglas Engelbart en el desenvolupament per al Centre de Recerca Palo Alto (PARC) de Xerox per una interfície gràfica d'usuari amb ratolí, creant el sistema per a l'enviament d'ordres a un ordinador des d'un perifèric, que va revolucionar la informàtica en poder copiar fragments de textos i tornar-los a enganxar en el text. El 1980 Steve Jobs va contractar per Apple a Tesler, i tres anys després el 1983 va ser desenvolupador de Lisa, un Macintosh amb ratolí que va ser llançat comercialment per la companyia nord-americana el 1984. Al costat de Tim Mott va ser el creador del processador de textos Gypsy conegut per les funcions "copiar", "tallar" i "pegar" dels sistemes operatius pel qual va ser reconegut.[2][3][4][5]
Al llarg de disset anys va desenvolupar els projectes AppleNet en els quals va desenvolupar el programari de QuickTime, AppleScript i Hypercard de Bill Atkinson, va treballar en els ordinadors Mac d'Apple i va dissenyar l'experiència de compra d'Amazon. El 2009 va entrar a formar part de l'equip de consultoria de Yahoo!.[4][6]
Va morir als setanta-quatre anys.[5] La notícia va ser anunciada a través del compte de Twitter de la companyia Xerox Corporation sense que se'n coneguessin les circumstàncies del decés.[7][8]
Referències
- ↑ «Muere el creador del copia y pega, Larry Tesler, a los 74 años» (en castellà). El Español, 19-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Murió Larry Tesler, el inventor de copiar y pegar en las computadoras» (en castellà). El Informador (Venezuela). Arxivat de l'original el 2020-02-21. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ Málaga, La Opinión de. «Muere Larry Tesler, inventor de las funciones 'copiar' y 'pegar'» (en castellà). www.laopiniondemalaga.es, 19-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Muere a los 74 años Lawrence Tesler, creador de las opciones cortar, copiar y pegar» (en castellà). Meganoticias, 19-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Muere Larry Tesler, el inventor del copiar y pegar, una de las funciones más revolucionarias» (en castellà). ABC (periódico), 20-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ Gallagher, William. «Larry Tesler, who showed Steve Jobs around Xerox PARC, dies aged 74» (en castellà). AppleInsider, 19-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ «Larry Tesler muere a los 74 años» (en castellà). La Vanguardia, 20-02-2020. [Consulta: 20 febrer 2020].
- ↑ 324cat. «Mor l'informàtic Larry Tesler, inventor del "copy-paste"», 20-02-2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
Enllaços externs
- Larry Tesler - Lloc web oficial
- Publicacions de Larry Tesler a Interaction Design Foundation (anglès)
