Legrandita

Legrandita
Cristalls de legrandita de la mina Ojuela, Mapimí, Durango, Mèxic
Fórmula química	Zn₂(AsO₄)(OH)·H₂O
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.DC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.07
Dana	42.6.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristal·lí, prismàtic, generalment en forma d'esprais o gavella
Estructura cristal·lina	a = 12.805(2) Å, b = 7.933(1) Å, c = 10.215(2) Å; β = 104.23°; Z = 8
Grup puntual	monoclínica prismàtica
Color	groc
Exfoliació	{100} imperfecta
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Densitat	4,0
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.675 - 1.702 nβ = 1.690 - 1.709 nγ = 1.735 - 1.740
Birefringència	δ = 0,060
Pleocroisme	X = Y = incolor a groc; Z = groc
Angle 2V	mesurat: 50°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Leg
Referències	[1]

La legrandita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1932 a la mina "Flor de Peña de Lampazos de Naranjo", a l'estat de Nuevo León, Mèxic. Va ser anomenada així l'any 1932 per Julien Drugman i Max H. Hey, en honor de l'enginyer de mines belga LeGrand, el primer que la va descriure.

Característiques

La legrandita és un arsenat de zinc hidroxilat i hidratat. La seva fórmula és Zn₂(AsO₄)(OH)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic i pot trobar-se de manera cristal·lina i prismàtica, generalment en forma d'esprais o gavella. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4,5, i la seva fractura és concoidal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la legrandita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaita, whitmoreita, cobaltarthurita, bendadaita, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloita, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueita, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueita, sigloita, stewartita, ushkovita, ferrolaueita, kastningita, maghrebita, nordgauita, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaita i cloncurryita.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari poc comú de les zones d'oxidació dels jaciments de minerals de zinc i arsènic explotats com a mena de metall de zinc. També s'ha trobat, peròde manera molt rara, en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: adamita, paradamita, escorodita, smithsonita, renierita, esfalerita, pirita, siderita o farmacosiderita.

Referències