Leiria

Leiria

Localització
39° 44′ 35″ N, 8° 48′ 25″ O / 39.7431°N,8.8069°O / 39.7431; -8.8069
Estat	Portugal
Districte	Districte de Leiria
Capital de	Districte de Leiria Região de Leiria Subregion (en)
Conté la subdivisió	Amor (en) Arrabal (en) Bajouca (en) Bidoeira de Cima (en) Caranguejeira (en) Coimbrão (en) Colmeias e Memória (en) Leiria, Pousos, Barreira e Cortes (en) Maceira (en) Marrazes e Barosa (en) Milagres (en) Monte Real e Carvide (en) Monte Redondo e Carreira (en) Parceiros e Azoia (en) Regueira de Pontes (en) Santa Catarina da Serra e Chainça (en) Santa Eufémia e Boa Vista (en) Souto da Carpalhosa e Ortigosa (en)
Població humana
Població	126.897 (2011) (224,73 hab./km²)
Geografia
Superfície	564,66 km²
Banyat per	Lis River (en)
Limita amb	Pombal Alcobaça Porto de Mós Marinha Grande Ourém Batalha
Dades històriques
Creació	1142 (Gregorià)
Dia festiu	festa patronal (22 de maig)
Festa patronal	22 de maig
Organització política
Membre de	Xarxa de ciutats creatives (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	2400–2420
Fus horari	UTC±00:00
Prefix telefònic	244
Altres
Agermanament amb	Nampula Saint-Maur-des-Fossés Olivença São Filipe Tongling (en) Maringá Tokushima Rheine Halton (en) Setúbal (1982–) São Paulo (1996–)
Lloc web	cm-leiria.pt

Leiria és un municipi portuguès, situat al districte de Leiria, a la regió del Centre i a la subregió de regió de Leiria. L'any 2021 tenia 128.860 habitants. Limita al nord amb Pombal, a l'est amb Ourém, a sud amb Batalha i Porto de Mós, al sud-oest amb Alcobaça i a l'oest amb Marinha Grande.

Història

Leiria és l'antiga Collippo ó Callippo dels colimbris. Sertori envià a aquesta els habitants de Liria que acabava de conquistar. Els sueus se n'apoderaren l'any 414 i Leovigild la incorporà el 585 al regne visigot. El 715 caigué en mans musulmanes, encara que Fruela I la recuperà el 753, el califa de Còrdova Mahomet tornà a conquerir-la el 850.

El 1134 Alfonso Enriques la lliurà del jou àrab menant construir el seu castell amb baluards i muralles. El 1140, mentre Alfons I es trobava en guerra amb Alfons VII de Lleó i sent alcalde major del castell en Payo Guterres, el califa de Còrdova la prengué passant a ganivet els seus defensors i incendiant el monestir de Santa Maria da Pena.

Poc temps després fou rescatada després d'un setge sagnant, i Sanç I el 1195 li concedí grans privilegis per a facilitar la seva repoblació. El 1142 era força populosa, pel qual se li atorgà el títol de vila, residint-hi després els sobirans durant curtes estades. Joan III l'elevà a la categoria de ciutat amb bisbat el 1545. La seu episcopal fou suprimida el 1882.(¹)

Població

Freguesies

Referències

• (¹)Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 1526 (ISBN 84-239-4529-4)