Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Infotaula de personaLeopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Leopold I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1640 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort5 maig 1705 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
18 juliol 1658 – 5 maig 1705
← Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic – Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei de Bohèmia
1658 – 1705
← Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic – Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei d'Hongria
2 abril 1657 – 5 maig 1705 (mort en el càrrec)
← Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic – Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic →
Príncep elector
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Viena (1640–1705) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonarca, compositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 661] Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida d'Àustria (1666–1673)
Clàudia Felicitat d'Àustria (1673–1676)
Elionor del Palatinat-Neuburg (1676–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Antònia d'Àustria
 ( Margarida d'Àustria)
Maria Anna d'Àustria
 ( Margarida d'Àustria)
Joan Leopold d'Àustria
 ( Margarida d'Àustria)
Ferran Venceslau d'Àustria
 ( Margarida d'Àustria)
Anna Maria d'Àustria
 ( Clàudia Felicitat d'Àustria)
Cristina d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Josepa d'Àustria
 ( Clàudia Felicitat d'Àustria)
Maria Josepa d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Magdalena d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Teresa d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Elisabet d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Anna d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Leopold Josep d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg)
Maria Margarida d'Àustria
 ( Elionor del Palatinat-Neuburg) Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran III del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Maria Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Anna d'Àustria, Maria Anna Josepa d'Àustria, Elionor Maria d'Àustria, Ferran IV d'Hongria i Carles Josep d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 37d54785-90f9-4b80-8947-e1e53541c406 Lieder.net: 31329 IMSLP: Category:Leopold_I,_Holy_Roman_Emperor Goodreads character: 108798 Find a Grave: 22647 Modifica el valor a Wikidata

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic,[1] arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Biografia

Primers anys

Europa després de la pau de Westfàlia el 1648

Nascut el 9 de juny de 1640 a Viena, Leopold va rebre el programa tradicional d'educació en arts liberals, història, literatura, ciències naturals i astronomia. Es va interessar especialment per la música, com ho havia estat el seu pare, l'emperador Ferran III. Des de petit Leopold va mostrar una inclinació cap a l'aprenentatge.[2] Va arribar a dominar el llatí, l'italià, l'alemany i el castellà.[3] A més de l'alemany, l'italià seria la llengua més afavorida a la seva cort.

Així mateix, havia rebut una àmplia formació eclesiàstica, ja que originàriament havia estat seleccionat per a una carrera en el clergat superior. Aquest pla, però, va ser abandonat a la mort el 1654 del seu germà gran, Ferran IV, quan Leopold es va convertir en hereu.[4][5] No obstant això, l'educació espiritual de Leopold havia tingut un impacte evident en ell. Leopold va romandre sota l'encís de la seva educació clerical i la influència jesuïta al llarg de la seva vida. Per a un monarca tenia un coneixement inusual de teologia, metafísica, jurisprudència i ciències. També va mantenir el seu interès per l'astrologia i l'alquímia que havia desenvolupat sota els tutors jesuïtes.[4] Persona profundament religiosa i devota, Leopold personificava la pietas Austriaca, o l'actitud fidel catòlica de la seva casa. D'altra banda, la seva pietat i educació poden haver provocat en ell una tensió fatalista que l'inclinà a rebutjar qualsevol compromís en qüestions confessionals, cosa que no sempre es considera una característica positiva d'un governant.[6][7]

El jove Leopold per anònim, c. 1660

A la mort del seu germà Ferran IV, rei dels Romans, rei d'Hongria i rei de Bohèmia el 1654 era massa jove per ser elegit, i el seu pare, l'emperador Ferran III va retardar l'obertura i la conclusió del Deputationsstag després del Reichstag per guanyar temps fins a les següents eleccions.[8] Finalment, Leopold va ser coronat rei d'Hongria el 1655, va seguir el mateix el 1656 a Bohèmia i el 1657 a Croàcia respectivament.[9] El juliol de 1658, més d'un any després de la mort del seu pare, Leopold va ser elegit emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a Frankfurt en oposició al cardenal Mazzarino, que va intentar coronar Ferran Maria de Baviera o d'algun altre príncep no Habsburg. Per conciliar França, que va tenir una influència considerable en els afers alemanys gràcies a la Lliga del Rin, el nou emperador es va comprometre a no assistir Espanya, aleshores en guerra amb França.[10] Això va marcar l'inici d'un regnat de gairebé 47 anys caracteritzat per una rivalitat duradora amb França i el seu rei, Lluís XIV. La personalitat i el poder dominants d'aquest últim van eclipsar completament Leopold, fins i tot fins als nostres dies, però Leopold no va ser menys un rei guerrer donat que la major part de la seva vida pública es va dirigir a l'organització i promoció de les guerres.[11] Va governar el Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seva mort el 1705, convertint-se en el segon emperador dels Habsburg amb més temps (46 anys i 9 mesos). Va ser alhora un compositor i un considerable mecenes de la música.

Es deia que Leopold tenia els atributs físics típics dels Habsburg, com la prominent mandíbula inferior dels Habsburg. Baix, prim i de constitució malaltissa, Leopold era fred i reservat en públic i socialment inepte. Tanmateix, també es diu que va ser obert amb col·laboradors propers. Coxe va descriure Leopold de la següent manera: «El seu caminar era majestuós, lent i deliberat; el seu aire pensatiu, la seves maneres grolleres, la seva disposició freda i flegmàtica».[12] Spielman argumenta que la seva llarga esperada carrera en el clergat va fer que Leopold hagués adoptat aviat la intensa pietat catòlica que s'esperava d'ell i les maneres suaus adequades per a un simple paper de suport. Va créixer fins a la maduresa sense l'ambició militar que caracteritzava a la majoria. dels seus companys monarques Des del principi, el seu regnat va ser defensiu i profundament conservador.[13]

Segona Guerra del Nord

La primera guerra de Leopold va ser la Segona Guerra del Nord entre 1655 i 1660 en la que el rei Carles X Gustau de Suècia va intentar convertir-se en rei de la Confederació de Polònia i Lituània amb l'ajuda d'aliats com el príncep de Transsilvània Jordi Rákóczi II. El pare de Leopold s'havia aliat amb el rei Joan II Casimir Vasa de Polònia el 1656, i el 1657, Leopold va ampliar aquesta aliança per incloure les tropes austríaques (pagades per Polònia), van ajudar a derrotar l'exèrcit de Transsilvània i van fer campanya fins a Dinamarca, i la guerra va acabar amb el Tractat d'Oliwa el 1660.[7][14][15]

Primeres guerres contra l'Imperi Otomà

El regnat de Leopold és conegut pel conflictes amb l'Imperi Otomà. L’Imperi Otomà sovint es va interferir en els afers de Transsilvània, sempre un estat indisciplinat, i aquesta ingerència va provocar una guerra amb el Sacre Imperi Romanogermànic, que després d'algunes operacions desoladores va començar realment el 1663. El 1663, els otomans van endegar una desastrosa invasió d'Àustria, que finalitzà en la batalla de Sant Gotard, guanyada pels cristians.[16] Els austríacs no van poder donar continuïtat a aquesta victòria i van haver de signar la pau de Vasvár favorable als otomans[7][15][17] a causa de l'amenaça francesa a la frontera occidental,[18] El conflicte va esclatar de nou amb la Gran Guerra Turca, que va tenir lloc entre 1683 i 1699. La victòria de les potències de la Sagrada Lliga (els Habsburg, Polònia, Venècia, i Rússia) va venir de mans dels talents militars del príncep Carles V de Lorena, qui el setembre de 1683, amb el suport del rei polonès Joan III Sobieski, va atacar i derrotar els turcs que assetjaven Viena i va dirigir diverses expedicions a l'Hongria ocupada pels otomans, conquerint Budapest el 1686, i després de la batalla de Mohács l'any següent, Eslavònia i Transsilvània. Amb el tractat de Karlowitz, Leopold va recuperar gairebé tot el Regne d'Hongria,[19] que havia caigut sota el poder turc els anys posteriors a la batalla de Mohács de 1526 i marcà l'inici del replegament otomà als Balcans.[19]

Guerres contra França

Leopold I, pintat per Guido Cagnacci (1657-1658)

L'expansió francesa va amenaçar cada cop més l'Imperi, especialment la presa de l'estratègic ducat de Lorena el 1670, seguida de la Guerra Francoholandesa de 1672. A mitjans de juny, les Províncies Unides vna quedar a la vora de la destrucció, la qual cosa va portar a Leopold a acordar una aliança amb Brandenburg-Prússia i la República el 25 de juny.[20] Tanmateix, també s'enfrontava a una revolta a Hongria i considerava que les conquestes franceses a Renània era una prioritat més alta que ajudar els holandesos. El seu comandant, Raimondo Montecuccoli, va rebre l'ordre de romandre a la defensiva i evitar un conflicte directe. La caòtica logística va fer impossible el manteniment de les tropes i Brandenburg va abandonar la guerra el juny de 1673 en virtut del Tractat de Vossem.[21][7]

A l'agost es va formar una quàdruple aliança antifrancesa, formada per la República Holandesa, l'Imperi Espanyol, l'emperador Leopold i el duc de Lorena, mentre que el maig de 1674, la Dieta Imperial la va declarar una guerra Imperial. El Tractat de Nimega de 1678 es considera generalment una victòria francesa, tot i que l'Aliança va aconseguir limitar els seus guanys.[15][22]

Gairebé immediatament després de la conclusió de la pau Lluís va renovar les seves agressions a la frontera alemanya mitjançant la Guerra de les Reunions. Embolicat en una lluita seriosa amb l'Imperi Otomà, l'emperador va tornar a moure's lent, i encara que es va unir a la Lliga d'Associació contra França el 1682, es va alegrar de fer una treva a Ratisbona dos anys més tard, i que va acabar amb la cessió a França de Luxemburg i Estrasburg. Tota la posició europea estava ara lligada als esdeveniments d’Anglaterra, i la tensió va durar fins al 1688, quan Guillem III d'Orange va guanyar la corona anglesa a través de la Revolució Gloriosa i Lluís va envair Alemanya. El maig de 1689 es va formar la Gran Aliança, que inclou l'emperador, els reis d'Anglaterra, Espanya i Dinamarca, l'elector de Brandenburg i altres, i es va lliurar una lluita aferrissada contra França a gairebé tota l'Europa occidental. En general, les diverses campanyes van ser favorables als aliats, i el setembre de 1697, Anglaterra, Espanya i les Províncies Unides van fer la pau amb França en el Tractat de Rijswijk amb la devolució de Lorena i Luxemburg a Leopold.[23][7]

Leopold es va negar a consentir el tractat, ja que considerava que els seus aliats havien descuidat una mica els seus interessos, però el mes següent va arribar a un acord i diversos llocs van ser traslladats de França al Sacre Imperi Romanogermànic. La pau amb França va durar uns quatre anys i després Europa es va veure implicada en la Guerra de Successió. El rei d'Espanya, Carles II, era un Habsburg d'ascendència i estava relacionat per matrimoni amb la branca austríaca, mentre que una vinculació similar el lligava a la casa reial de França. Era feble i sense fills, i les potències europees havien fet intents per organitzar una divisió pacífica del seu extens regne. Leopold es va negar a consentir cap partició, i quan al novembre de 1700 Carles va morir, deixant la seva corona a Philippe, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV, totes les esperances d'un acord pacífic van desaparèixer. Sota la guia de Guillem III es va formar una poderosa lliga, una renovada Gran Aliança, contra França; d'això l'emperador en va ser un membre destacat, i el 1703 va transferir la seva reclamació sobre la monarquia espanyola al seu segon fill, l'arxiduc Carles. El curs inicial de la guerra no va ser favorable als Imperialistes, però la marea de la derrota s'havia fet retrocedir amb la gran victòria de Blenheim abans que Leopold morís el 5 de maig de 1705.[24]

Problemes interns

Leopold va promoure el Pacte mutu de successió acordat entre els arxiducs Josep i Carles[25] i va iniciar una guerra que aviat va engolir bona part d'Europa. Els primers anys de la guerra van anar força bé per a Àustria, amb victòries a la batalla de Schellenberg i la batalla de Blenheim, però la guerra s'allargaria fins al 1714, nou anys després de la mort de Leopold, i amb prou feines va tenir efectes en els altres estats en guerra, però a la Corona d'Aragó va dur als decrets de Nova Planta.[26] Quan la pau va tornar amb el tractat d'Utrecht, no es podia dir que Àustria va sortir tan triomfant com ho va fer de la guerra contra els turcs.[14]

Família

El 1666 es va casar amb Margarida d'Espanya (1651 - 1673), filla del seu oncle matern, el rei Felip IV de Castella i de Marianna d'Espanya. El matrimoni va tenir quatre fills:

Morta Margarida el 1673, Leopold es casà l'any següent amb Clàudia Felicitat del Tirol (1653 - 1676), filla del comte Ferran Carles del Tirol i d'Anna de Mèdici. D'aquest segon matrimoni en nasqueren dues filles:

  • Maria Anna Sofia (1674).
  • Maria Josepa Clementina (1675-1676).

Finalment, el 1676 es va casar amb Elionor del Palatinat-Neuburg (1655 - 1720), filla de Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt. La parella va tenir deu fills:

Referències

  1. ↑ «La guerra de 1714». Cavall Fort.
  2. ↑ Spielman, 1977, p. 33–34.
  3. ↑ Spielman, 1977, p. 34.
  4. ↑ 4,0 4,1 Joseph A. Biesinger; "Germany: European nations" in Facts on File library of world history. p. 529.
  5. ↑ Crankshaw, 1971, p. 132.
  6. ↑ Heide Dienst; Professor, Institute of Austrian History Research, University of Vienna.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Schumann, Jutta. Die andere Sonne: Kaiserbild und Medienstrategien im Zeitalter Leopolds I.. Walter de Gruyter, 13 setembre 2012, p. 3–. ISBN 978-3-05-005581-7. 
  8. ↑ Hengerer, Mark. Kaiser Ferdinand III. (1608-1657): Eine Biographie (en alemany). Wien - Köln - Weimar: Böhlau Verlag, 2012, p. 322. ISBN 978-3-205-77765-6. 
  9. ↑ Ingrao, Charles W. The Habsburg Monarchy, 1618–1815 page 1656 (en anglès). Cambridge University Press, 29 juny 2000. ISBN 978-1-107-26869-2. 
  10. ↑ O'Connor, 1978, p. 7–14.
  11. ↑ Johannes Burkhardt. Vollendung und Neuorientierung des frühmodernen Reiches. H-Soz-Kult. ISBN 9783608600117. 
  12. ↑ Coxe, William. History of the House of Austria: From the Foundation of the Monarchy by Rhodolph of Hapsburgh, to the Death of Leopold the Second: 1218 to 1792. London: Henry G. Bohn, 1853, p. 515. 
  13. ↑ John P. Spielman; "Europe, 1450 to 1789" in Encyclopedia of the Early Modern World
  14. ↑ 14,0 14,1 Schumann, Jutta. Die andere Sonne: Kaiserbild und Medienstrategien im Zeitalter Leopolds I. (en alemany). Walter de Gruyter, 13 setembre 2012, p. 3–. ISBN 978-3-05-005581-7. 
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Volker Press. Kriege und Krisen: Deutschland 1600–1715. C.H.Beck, 1991. ISBN 978-3-406-30817-8. 
  16. ↑ «comte Miklós Zrínyi, el poeta i senyor de la guerra». Arxivat de l'original el 2009-01-03. [Consulta: 1r gener 2012].
  17. ↑ Mikaberidge, Alexander. «Vasvár, treaty of». A: Spencer C. Tucker. Middle East Conflicts from Ancient Egypt to the 21st Century: An Encyclopedia and Document Collection (en anglès). ABC-CLIO, 2019, p. 1311. ISBN 9781440853531. 
  18. ↑ Tucker, Spencer C. «1663-1664:Central Europe: Hungary». A: A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East. (en anglès). Vol. 2:1500-1774. ABC-CLIO, 2010, p. 641. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Davies, Brian. Empire and Military Revolution in Eastern Europe (en anglès). A&C Black, 2011, p. 5. ISBN 1441162380. 
  20. ↑ Mckay, 1997, p. 206.
  21. ↑ Mckay, 1997, p. 207.
  22. ↑ Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (1518 - 1714). Vol.2. 1a edició. Enciclopèdia Catalana, 2003, p.277. ISBN 84-412-0885-9. 
  23. ↑ Whaley, Joachim. Germany and the Holy Roman Empire: Volume II: The Peace of Westphalia to the Dissolution of the Reich, 1648-1806 (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 50. ISBN 0199693072. 
  24. ↑ Helmut Neuhaus. Die Frühe Neuzeit als Epoche. Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 6 Maig de 2019, p. 35–. ISBN 978-3-11-065083-9. 
  25. ↑ Holborn, Hajo. A History of Modern Germany (en anglès). vol.1 (1648-1840). Princeton University Press, 1982, p. 128. ISBN 0691007969. 
  26. ↑ «La guerra de Successió. El decret de Nova Planta. Supressió de l’estat català». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2013. [Consulta: 11 novembre 2023].
Registres d'autoritat
Bases d'informació