Les garses

Infotaula d'arts escèniquesLes garses
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorIgnasi Iglésias
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata

Les garses és un dels drames teatrals més representatius d'Ignasi Iglésias i de l'anomenat "teatre d'idees". Estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 25 de novembre de 1905, pertany a una època en què l'autor va passar d'un cert simbolisme al naturalisme. D'enorme ressò, va ser presentat en català també fora dels Països Catalans, com per exemple al Teatro de la Comedia de Madrid, on va ser retirat de manera sobtada.[1][2][3]

Aquesta obra teatral va ser escrita en el primer decenni del segle xx, després d'haver entrat en contacte amb el grup L'Avenç, que va dotar el seu teatre d'un nou modernisme, naturalista i influït per Ibsen. En aquesta època va escriure de manera molt realista la majoria d'obres de temàtica obrera, tenint en compte que per a Iglésias, els treballadors no són només els oprimits o explotats sinó tots els que es guanyen la vida treballant. A Les garses, Iglésias defensa la dignitat del treball enfront de la fortuna fortuïta, que no només no dona la felicitat sinó que és font de lluites i rancúnia. Aquesta època de teatre sociològic va ser la que més popularitat li va donar.[4][5]

Les garses ha estat considerat un estudi sobre l'ambició i la desconfiança que a poc a poc va separant el protagonista de la gent estimada. El final és moralitzant, defensant el treball enfront de la bohèmia. Així, el protagonista troba la felicitat, autoestima i autovàlua refugiant-se en el treball, amb la il·lusió que uneix els homes en un esforç comú.[6][5]

Repartiment de l'estrena

Director artístic: Jaume Borràs.

Argument

És la història d'un barber que reparteix participacions de loteria entre els seus clients. El dècim toca i apareix el conflicte entre familiars, clients i veïns, la qual cosa farà que el barber acabi tractant-los de garses.

Bibliografia

  • Ignasi Iglésias, Les Garses: amb notes crítiques de l'obra, editorial Mentora, 1931. (català)

Referències

  1. ↑ Xavier Fábregas, Història del teatre català, Editorial Millà, 1978. (català)
  2. ↑ Xavier Fàbregas, Teatre modernista, Edicions 62, 1982, ISBN 9788429718416 (català)
  3. ↑ Joan Ruiz i Calonja, Història de la literatura catalana, Editorial Teide, 1954. (català)
  4. ↑ Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, L'Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 9788484152439 (català)
  5. ↑ 5,0 5,1 Montserrat Bravo, Cultura i societat a la Restauració, Curial edicions catalanes, 1992. ISBN 9788472569782 (català)
  6. ↑ Carme Arnau. "Introducció", dins Mestres, Iglésias, Gual, Vallmitjana: Teatre Modernista. Barcelona: Edicions 62 i "La Caixa", 1982, M.O.L.C. núm. 77, pàg. 17 (català)
  • Vegeu aquesta plantilla
Categoria:Obres de teatre d'Ignasi Iglésias
Teatre
La fuerza del orgullo (1886) • Remordiment! (1891) • L'àngel de fang (1891) • Sortint de l'ou (1892) • La missa de dotze (1892) • L'esclau del vici (1893) • De cos present (1893) • El toc d'oració (1893) • L'escurçó (1893) • La cançó nova o el coro de la Fraternitat (1894) • L'argolla (1894) • Fructidor (1894) • Foc follet (1896) • Els conscients (1898) • L'alosa (1899) • La resclosa (1899) • Lladres (1899) • La mare eterna (1900) • L'esclau del vici (1901) • La reina del cor (1901) • El cor del poble (1902) • Flor tardana (1903) • Els vells (1903) • La formiga (1904) • Joventut (1904) • La festa dels ocells (1905) • Les garses (1906) • La barca nova (1907) • Cor endins (1907) • La colla d'en Pep Mata o els màrtirs de la Inquisició (1908) • En Joan dels Miracles (1908) • L'alegria del sol (1908) • Foc nou (1909) • La cegueta de la costa (1909) • La noia maca (1910) • Flors de cingle (1911) • L'home de palla (1912) • Gira-sol (1915) • Els emigrants (1916) • Les flors de maig (1916) • L'encís de la glòria (1918) • La senyora Marieta (1919) • La nostra parla (1920) • Perdigons de plata (1921) • La fal·lera de l'amor (1921) • La llar apagada (1926).