Letona

Infotaula d'organitzacióLetona
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa
marca Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria làctia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 febrer 1925
Activitat
ProdueixCacaolat Modifica el valor a Wikidata
Lloc webletona.es Modifica el valor a Wikidata
Instagram: letona Modifica el valor a Wikidata

Letona fou una empresa catalana dedicada a la producció, comercialització i distribució de productes làctics. Actualment és una marca de llet del Grup Cacaolat.

Història

La societat anònima Letona va ser fundada el 1925 per Marc Viader i Bas (vegeu Granja M. Viader),[1] juntament amb Miquel Casanovas i Areté, Pere Cullell i Manau, Josep Martí i Moltó, Pere Serre i Cossi, Antoni Gispert i Peret, Jossp Seguí i Ribes, Francesc Estragués i Torruella, Manuel Vidal i Alemany, Esteve Pous i Puigvert, Francesc i Arró Cosp, i Enric Sagarra i Moyà. El seu capital era de 505.000 pessetes,[2] i la seu es va establir al carrer del Consell de Cent, 279.[3] La fàbrica es va establir al carrer de Pujades, 5[4] i la producció va començar el 1927.[3][5]

Entre els seus productes hi havia les llets Letona (1925) i La Gacela (1933), les llets condensades La Pubilla, La Puntaire i La Montserratina (1933) i La Sirena (1936).[5] El 1931 esdevingué una empresa familiar quan Marc Viader en fou nomenat gerent,[5] i demanà al Consell d'Administració plens poders al seu fill Joan per a que es convertís en gerent de facto.[3] Aquest mateix any es va llençar al mercat el batut de cacau Cacaolat,[5] que es convertiria en el producte estrella de l'empresa.[2]

El 1936, Letona era la principal subministradora de llet a Barcelona, amb una producció de 22.000 litres diaris.[3] Durant la Guerra Civil espanyola fou col·lectivitzada i, posteriorment, retornada als seus propietaris.[5] El 1955 obrí una nova fàbrica al carrer de Pujades, 25[5] amb maquinària importada dels Països Baixos (vegeu Fàbrica Letona).[2]

Després d'un intent fallit d'expansió a Madrid, a la dècada del 1970 les seves accions foren adquirides per la lletera madrilenya Central Lechera Española SA (CLESA).[5] El 1998, Clesa fou adquirida per la italiana Parmalat, i el 2007 va passar a formar part del grup Dhul, la divisió d’alimentació del grup d'empreses Nueva Rumasa,[2] que el 2009 en segregà la societat anònima Cacaolat[5] amb la intenció que cotitzés en borsa.[6]

El 2011, i a causa de les grans pèrdues, Nueva Rumasa va entrar en concurs de creditors,[5] i es van posar a la venda el 95% de les accions de Cacaolat per un import mínim de 20 milions d'euros.[7][8] Tot i que d'altres empreses com Vichy Catalán i Central Lechera Asturiana també hi havien mostrat el seu interès,[9][10] finalment, el 2012 fou adquirida per la cervesera Damm (49%), Cobega (49%), filial de Coca-Cola a Catalunya, i el fons d’inversió Victory Turnaround (2%),[11] per 75 milions d'euros.[12][13] Els nous propietaris van tancar la fàbrica de Utebo (Saragossa), on es produïa llet condensada, i la del Poblenou de Barcelona, on es produïen batuts i llet, i el 2013 van traslladar la producció a l'antiga fàbrica de cervesa Damm de Santa Coloma de Gramenet,[14] recuperant els beneficis el 2016.[15]

El 2021, i després de quatre anys seguits amb pèrdues, Damm va adquirir-ne la participació a Cobega per 15 milions d'euros, esdevenint-ne l'única propietaria.[16][17]

Referències

  1. ↑ Giralt i Raventós, Emili. Història agrària dels Països Catalans. Universitat de Barcelona, 2004, p. 232. ISBN 84-475-2785-9. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Perarnau i Llorens, 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Letona» (en castellà). La web de la industria láctea catalana. Cacaollet.com.
  4. ↑ Estampa, 18-07-1933, p. 69. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Letona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Nueva Rumasa escindirá Cacaolat de Clesa para sacarla a Bolsa». Cinco Días, 28-09-2009.
  7. ↑ «Cacaolat es vendrà per 20 milions d'euros, com a mínim». Vilaweb, 08-08-2011.
  8. ↑ «Cacaolat, història d'una marca supervivent». Vilaweb, 21-10-2023.
  9. ↑ Freixa, Elena «El Cacaolat es queda a casa». Ara, 09-10-2011.
  10. ↑ Font Manté, Àlex. «Canvi radical a Cacaolat, que remodela tota la cúpula directiva». Ara, 22-05-2020.
  11. ↑ «Cacaolat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Damm i la distribuïdora de Coca-cola fan la millor oferta per quedar-se Cacaolat». VilaWeb, 20-10-2011.
  13. ↑ «Cacaolat, vendida por 75 millones». Cinco Días, 23-02-2012.
  14. ↑ Salvador, Rosa. «Damm y Cobega cierran la fábrica aragonesa de Cacaolat». La Vanguardia, 28-09-2013.
  15. ↑ Placer, David. «Cacaolat renuncia a sus raíces con su nuevo batido». Economia Digital, 31-08-2017.
  16. ↑ García Ropero, Javier «Damm compra a Cobega su 50% en los batidos Cacaolat». Cinco Días, 18-05-2001.
  17. ↑ Font Manté, Àlex «Cobega recortó un 77% el valor de Cacaolat antes de vendérselo a Damm». Ara, 25-08-2022.

Bibliografia

  • Perarnau i Llorens, Jaume «Cacaolat. El batut català que va ser pioner al món». Eix. Cultura industrial, científica i tècnica, 8, 2019, pàg. 60-63.

Enllaços externs

  • Letona - Lloc web oficial
  • «Letona» (en castellà). La web de la industria láctea catalana. Cacaollet.com.
Bases d'informació