Litxi

Litxi

Litchi chinensis
Dades
Font de	litxi
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Sapindales
Família	Sapindaceae
Gènere	Litchi
Espècie	Litchi chinensis Sonn., 1782
Nomenclatura
Sinònims	Euphoria litchi Litchi sinensis

El litxi (Litchi chinensis)^[1] és l'única espècie del gènere monotípic Litchi dins la família de les sapindàcies (Sapindaceae). És una planta amb flors nativa de les zones tropicals del sud-est asiàtic, la Xina, Indoxina, Malèsia i Nova Guinea.^[2]

Descripció

És un arbre perenne de mida mitjana, normalment ateny uns 10 o 12 metres.^[3] Les fulles són compostes i pinnades, amb folíols el·líptics o lanceoloats de fins a 15 cm, habitualment disposats de manera alterna. Les flors són petites, d'entre 3 i 6 mm, s'agrupen en inflorescències que són agrupacions de panícules de fins a 40 cm de llargària i apareixen en els brots nous. Les nombroses flors no tenen pètals, només uns 4 o 5 sèpals que formen el calze i poden ser de tres tipus. Flors funcionalment masculines amb un androceu format per 6-8 estams i sense òvuls, flors hermafrodites funcionalment femenines amb 6-8 estams i un gineceu format per un pistil amb dos carpels i un estigma i un tercer tipus, també masculines amb l'androceu format per 6-8 estams però amb un pistil sense estils ni estigma. La pol·linització acostuma a ser entomòfila. El fruit és una drupa arrodonida, d'uns 4 cm d'amplada i uns 5 de llargària, que triga entre 80 i 112 dies en madurar. La part externa del fruit és una capa força rígida, generalment rugosa i de color vermellós a la maturitat. La part comestible és un aril que embolcalla la llavor, marronosa, de forma allargada i d'una mida d'entre 1 i 3,3 cm de llargària i de 0,6 a 1,2 cm d'amplada. L'aril és de color blanquinós, dolç i lleugerament àcid, recorda el raïm.^[4]

Taxonomia

Aquesta espècie va ser descrita per primer cop l'any 1782 al segon volum de l'obra Voyage aux Indes orientales et à la Chine del naturalista francès Pierre Sonnerat (1748-1814).^[5][6]

Subespècies

Dins d'aquesta espècie es reconeixen les tres subespècies següents:^[7]

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims de Litchi:^[2]

• Sinònims homotípics

• Sinònims heterotípics

Els següents noms científics són sinònims homotípics de Litchi chinensis:^[7]

Conreu

El conreu del litxi, iniciat al sud-est de la Xina és molt antic, l'arbre més vell que se'n conserva té una edat d'uns 1250 anys.^[10] Està documentat que durant la dinastia Song hi havia una gran demanda de litxis a la cort imperial i el seu conreu era una activitat lucrativa.^[11] A partir d'estudis genòmics s'ha estimat que la domesticació es va fer iniciar de manera separada a dues zones de la Xina, Yunnan i Hainan. Mentre que les varietats cultivars més desenvolupades s'haurien creat per hibridació a Guangdong.^[12]

Els litxis es produeixen en més d'una vintena de països.^[12] Xina és, amb molta diferència, el principal productor de litxis, aporta més del 80% de la producció total. Altres productors importants són l'Índia, Vietnam, Madagascar i Tailàndia.^[13]

Vegeu també

• Joseph-François Charpentier de Cossigny

Referències

Bibliografia

• Menzel, C.M.; Waite, G.K.. Litchi and Longan. Botany, Production and Uses (en anglès). CABI Publishing, 2005. ISBN 0-85199-696-5. 
• Sonnerat, Pierre. Voyage aux Indes orientales et a la Chine, Fait par ordre du Roi, depuis 1774 jusqu'en 1781: dans lequel on traite des Moeurs, de la Religion, des Sciences & des Arts des Indiens, des Chinois, des Pégouins & des Madégasses; suivi d'observations sur le Cap de Bonne-Espérance, les Isles de France & de Bourbon, les Maldives, Ceylan, Malacca, les Philippines et les Moluques, & de recherches sur l'Histoire Naturelles de ces Pays. (en francès). Vol. 2, 1782. 
• Hu, Guibing; Feng, Junting; Xiang, Xu; Wang, Jiabao; Salojärvi, Jarkko; Liu, Chengming; Wu, Zhenxian; Zhang, Jisen; Liang, Xinming; Jiang, Zide; Liu, Wei; Ou, Liangxi; Li, Jiawei; Fan, Guangyi; Mai, Yingxiao; Chen, Chengjie; Zhang, Xingtan; Zheng, Jiakun; Zhang, Yanqing; Peng, Hongxiang; Yao, Lixian; Wai, Ching Man; Luo, Xinping; Fu, Jiaxin; Tang, Haibao; Lan, Tianying; Lai, Biao; Sun, Jinhua; Wei, Yongzan; Li, Huanling; Chen, Jiezhen; Huang, Xuming «Two divergent haplotypes from a highly heterozygous lychee genome suggest independent domestication events for early and late-maturing cultivars» (en anglès). Nature Generics, vol 54, gener 2022, pàg. 73–83. DOI: 10.1038/s41588-021-00971-3.
• Davidson, Alan. The Oxford Companion to Food (en anglès). Tercera edició. Oxford University Press, 2014. ISBN 9780199677337. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• Fruits of Warm Climates: Lychee