Lleó Focas el Vell

Infotaula de personaLleó Focas el Vell

Il·lustració de l'Escilitzes de Madrid que mostra com treuen els ulls a Lleó Focas el Vell després que fracassés la seva rebel·lió contra Romà Lecapè Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Tema de Capadòcia Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle X Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Domèstic de les escoles
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres arabo-romanes i guerres romano-búlgares Modifica el valor a Wikidata
Família
PareNicèfor Focas el Vell Modifica el valor a Wikidata
GermansBardes Focas el Vell Modifica el valor a Wikidata

Lleó Focas en grec medieval Λέων Φωκᾶς, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient i Domèstic de les escoles a l'inici del segle x. Formava part de la família Focas.

Lleó Focas era fill de Nicèfor Focas el Vell, un eminent militar a les ordres de l'emperador Basili I el Macedoni. L'any 917 Lleó Focas dirigia l'exèrcit imperial que va envair Bulgària, però el 20 d'agost les seves tropes van ser aniquilades en una batalla prop del riu Aquelou quan es va enfrontar a l'exèrcit de Simeó I el Gran. Focas amb prou feines va poder escapolir-se per mar i ràpidament va reunir un altre exèrcit per aturar l'avenç de Bulgària cap al sud, però les seves tropes van ser derrotades per última vegada a Katasirtes, prop ja de Constantinoble. Llavors va conspirar per derrocar del tron el jove emperador Constantí VII, però va ser derrotat per l'almirall Romà Lecapè, que primer es va convertir en tutor, i més endavant tarde en sogre de l'emperador Constantí. Quan Lecapè va prendre el control de l'imperi, Lleó Focas va dirigir una nova rebel·lió que també va fracassar, va ser capturat i li van treure els ulls.[1]

Referències

  1. Kajdan, Aleksandr P. The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1666. ISBN 9780195046526.