Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids. Conté unes 30 espècies i tenen una distribució gairebé cosmopolita.
La característica morfològica distintiva de les llebres (que les diferencia a ull nu dels conills) és la presència d'unes orelles grosses amb la punta negra, a banda d'un cos més llarg i comprimit lateralment.
Els hàbits de vida dels lepòrids inclouen el fet d'ésser animals vegetarians i més aviat nocturns. No fan llodrigueres o caus sota terra, sinó que les cries neixen en nius superficials entre l'herba i ja molt desenvolupades, amb pèl i amb els ulls oberts al contrari que els conills.
La cria de la llebre rep diversos noms en català com ara llebretó, llebretí o llebrau i, quan és jove, se l'anomena farnaca. El xiscle que emeten, així com el de la rata i el porc, s'anomena güell en català.[1]
Pel que fa a l'espècie més àmpliament distribuïda als Països Catalans, és comuna la llebre europea (Lepus europaeus), tot i que actualment en regressió.[cal citació]
Subgènere Tapeti: Conill aquàtic (S. aquaticus) · Conill dels Andes (S. andinus) · Conill del Brasil (S. brasiliensis) ·S. dicei · Conill d'Omilteme (S. insonus) · Conill dels boscos de plana de Surinam (S. parentum) · Conill palustre (S. palustris) · Conill de la Sierra Nevada de Santa Marta (S. sanctaemartae) · Conill nan de rio de Janeiro (S. tapetillus) ·S. varynaensis Subgènere Sylvilagus: Conill del desert (S. audubonii) ·S. cognatus · Conill mexicà (S. cunicularius) · Conill de Florida (S. floridanus) · * S. gabbi · Conill de Grayson (S. graysoni) · Conill de Nuttall (S. nuttallii) ·S. obscurus ·S. robustus · Conill de Nova Anglaterra (S. transitionalis) Subgènere Microlagus: Conill de Bachman (S. bachmani) ·S. mansuetus
