Llengües bantus de la costa nord-oriental

Llengües bantus de la costa nord-oriental

Tipus	família lingüística
Ús
Estat	Tanzània Kenya Comores
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus nord-orientals
Codis
Glottolog	nort3209

Les llengües bantus de la costa nord-oriental són llengües bantus parlades al llarg de la costa de Tanzània i Kenya i inclou llengües de l'interior de Tanzània parlades des de la costa fins a l'àrea de Dodoma^[1] En la classificació de Guthrie de les llengües bantus, aquestes llengües es van classificar dins dels grups G i E.

Llengües del grup

Les llengües o complexos dialectals bantus de la costa nord-oriental són:^[2]

• Pari-Taveta (G20+I70): Pari (Asu), Taveta
• Sabaki (G40+I70): Suahili, Nyika, comorià, etc.
• Seuta (G20+G30): Shambala, bondei, zigula (mushungulu), Ngulu
• Ruvu (G30+G10): Gogo, Sagara, Vidunda, Kaguru, Luguru, Kutu, Kami, Zaramo, Kwere, Doe

Les llengües ruvu tenen una similitud lèxica de 60–70%.

El mbugu (Ma'a) és una llengua mixta amb base lèxica fonamentalment d'origen Pari-Taveta.

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües bantúes nord-orientals de la costa dels grups Pari i Seuta són:^[3]

GLOSSA	Pare	Seuta					PROTO- SEUTA
	Asu	Bondei	Mushungulu	Ngulu	Shambala	Zigula
'1'	mwe	mweŋa	mósi	yumweŋga	bosi	imwe	*mwe
'2'	mbiri	mbii	káidi	-idi	kaili	-idi	*-bidi
'3'	ndatu	ndatu	katátu	-tatu	katatu	-tatu	*-tatu
'4'	n̩ne	ń̩nɛ	kán̩ne	-ne	kaa̩ne	-ne	*-ne
'5'	kathano	ʃáno	ʃáno	-ʃano	kaʃano	-ʃano	*-ʃano
'6'	mtandatu	(síta)	tanɖátu	(sita)	mtandatu	-tandatu	*-tanɖatu
'7'	mfungate	(sába)	fuŋgáte	(saba)	mfungate	-fungate	*-fuŋgate
'8'	mnane	nánɛ	m̩nâne	nane	mnaane	-mnane	*mnaːne
'9'	kenda	kenda	tʃênɖa	(tisa)	keenda	-tʃenda	*ke(ː)nda
'10'	ikumi	kúmi	kúmi	kum	kumi	mloŋgo	*kumi

Les formes entre parèntesis són numerals àrabs que van passar a aquestes llengües a través del suahili que és una llengua molt influïda per l'àrab. Per al grup ruvu els numerals són

GLOSSA	Ruvu						PROTO- RUVU
	Gogo	Kagulu	Kutu	Kwere	Luguru	Zaramo
'1'	monga	-mwedu	-imwe	-imwe	yumwe	-imwe	*-mwe
'2'	nyejete	-ili	-bili	-mbili	weli	-bili	*-bili
'3'	idatu	-datu	-datu	-natu	wadatu	-datu	*-datu
'4'	inne	-ne	-ne	-nne	wane	-ne	*-nne
'5'	ihano	-ʃano	-tano	-tano	watano	-tano	*-tano
'6'	mtandatu	mtandatu	(sita)	(sita)	(sita)	(sita)	*-tandatu
'7'	mpunghati	mfuŋgate	(saba)	(saba)	(saba)	(saba)	*-fuŋgate
'8'	mnana	mnana	name	nane	wanane	-nane	*-nanɛ
'9'	ichenda	ikenda	(tisa)	(tisa)	(tisa)	kenda	*-kenda
'10'	ikumi	ikumi	kumi	kumi	kumi	kumi / loŋo	*(i-)kumi

Pel grup sabaki els numerals són:

GLOSSA	Sabaki							PROTO- SABAKI
	Chimiini	Comorià	Makwe	Mwani	Ngazidja	Shangaji	Suahili
'1'	'mɔ́ji / 'múːsi	moʒa	-móːʤa	mʼmoʤa	monʦi	-móːte / (wahíːti)	mɔ́ʤa	*moʤa
'2'	m'bɪɹi	mbili	-wíːli	mbire	mɓili	-wíːri / (tʰenéːne)	mbíli	*m-biri
'3'	n̥tʰa'ratʰru	ʈatu	-táːtu	natu	ɳɖaru	-ʈáːʈʰu / (taláːtha)	tátu	*n-taːtu
'4'	'n̥ɛ́	n̩ne	-ǹ̩ńe	nʼné	nne	-ne / (áːruba)	ń̩nɛ	*n-ne
'5'	'n̥tʰaːnɔ	ʦanu	-táːnu	nʼtano	nʦanu	-tʰáːno / (háːmsa)	tánu	*tʰáːno
'6'	('sítʰa)	(sita)	(síːta)	(sita)	ɳɖadʲaru	(síːtʰa)	(síta)
'7'	('sábːa)	(saba)	(sáːba)	(saba)	mfukare	(sabáː)	(sába)
'8'	'náːnɛ	nane	-náːne	nane	nane	-náːne / (tʰamáːníya)	nánɛ	*naːnɛ
'9'	'kɛ́ːndɹa	ʃenɗa	(tíːsa)	kʰɛ́nta	ʃenɗa	(tíːsíya)	(tísa)	*ke(ː)nɗa
'10'	ʔi'kʰʊ́mi	kumi	kúːmi	kume	kume	kʰúːmi / (ańʃára)	kúmi	*kumi

Referències