Llengües popolocanes
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Oaxaca,  Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues | |
| Subdivisions | |
| Popoloca Ixcateca Mazateca chocho | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Llengües otomang, les popolocanes són el número 6 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | popo1293 |
Les llengües popolocanes són una subfamília de les llengües otomang del sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Pobla i Oaxaca. Des del punt de vista lingüístic aquest grup inclou el popoloca, l'ixcateca, el chocho i el mazateca.
Descripció
Fonologia
El proto-popolocano va ser reconstruït per Longacre, l'inventari consonàntic reconstruït ve donat per:
| Bilabial | Dental | Palatal | Velar | Labiovelar | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | *m | *n | *ñ | |||||||||
| Oclusiva | *t | *d | *k | *g | *kʷ | *gʷ | *ʔ | |||||
| Fricativa | *θ | *x | *xʷ | |||||||||
| Aproximant | *l | *y | *w | |||||||||
Comparació lèxica
Els numerals següents mostren alguns canvis fonètics entre les llengües popolocanes i la divergència entre elles:[1][2]
| GLOSSA | Popoloca | Ixcateca | Chocho | Mazateca | PROTO- POPOLOCANO | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tlacoyalco | Ocotlán | Chiquihuitlán | PROTO- MAZ.[3] | ||||
| 'un' | naa²¹ | hnku³ | hngu² | ngu² | nku¹ | *hnku³¹ | *hnku |
| 'dos' | yoo¹² | yu³¹ | yu¹hu² | ʒu¹³ | ho¹ | *hau² | *hyu |
| 'tres' | nii¹² | ni¹³ | nĩ¹hẽ² | nie¹³ | hyã¹ | *ʃhã¹ | *(ʔ)ni |
| 'quatre' | noo²¹ | nũ³¹ | ñũ¹hũ¹ | niu²³ | ñũh³¹ | *ñũ³hu² | *niũhũ |
| 'cino' | na²ʔo³ | no³ʔõ¹ | ʃʔõ¹ | ʒũ²ũ¹ | ʔñũ¹ | *ʔñãũ² | *ʔũ (?) |
| 'sis' | in¹khˑaon² | hõ³ | ʃhõ³ | ʃũ² | hyũ² | *ʃhãũ⁴³ | *ʃhãu (?) |
| 'set' | yaa³to³ | ya⁴tu⁴ | ya²tu² | ʒa³tu³ | ya³tu² | *ñã³tu⁴³ | *yãtu |
| 'vuit' | hˑni¹ | hni¹ | hni¹ | ʃĩ¹ | hyĩ³ | *ʃhĩ²¹ | *ʃnĩ |
| 'nou' | naa³ | na⁴ | nĩ²hẽ² | na³ | ñãh³ | *ñã³hã⁴³ | *ña(hã) |
| 'deu' | thˑe³ | te⁴ | u²te³ | te³ | tæ³ | *te³ | *te |
En la taula anterior els nombres denoten tons, un nombre solament és un to de nivell i dos nombres junts un to de contorn (els nivells van del més alt "1" al més sota "3" o "4"). Per a les llengües popolocanes també s'han emprat diacrítics sobre les vocals per marcar els tons. En general la taula usa l'Alfabet Fonètic Internacional com a transcripció amb dues excepcions: /y/ = AFI //j/ y /ñ/ = AFI //ɲ/.
Referències
Bibliografia
- Paul L. Kirk (1985): "Proto-Mazatec Numerals", International Journal of American Linguistics, Vol. 51, No. 4 (Oct., 1985), pp. 480-482.
