Llibres apòcrifs
Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretgia per algunes esglésies cristianes.[2]
No hi ha cap discrepància en relació amb els llibres del Nou Testament que es consideren apòcrifs per les diverses branques del cristianisme. No obstant això, el protestantisme sol considerar apòcrifs els llibres deuterocanònics de l'Antic Testament, que l'Església Catòlica va declarar part del cànon i inspirats per Déu després de la Reforma Protestant.[3] Els llibres de l'Antic Testament que són considerats apòcrifs pel catolicisme són anomenats «pseudògrafs» pels protestants, i tampoc no els accepten dintre del seu cànon.[4]
Etimologia
El terme apòcrif prové del grec απόκρυφος, apócrifos, i està format per la combinació de les paraules apo (lluny) i kriptein (amagar), donant, doncs, la idea de «tancat» o «amagat.»
Llista de texts apòcrifs
A l'Antic Testament
Llibres Deuterocanònics[5]
- Llibre d'Ester
- Llibre de Judit
- Llibre de Tobit
- Primer llibre dels Macabeus
- Segon llibre dels Macabeus
- Saviesa
- Siràcida
- Baruc
- Carta de Jeremies
- Daniel (fragments grecs)
Aquests llibres són rebutjats per les diferents confessions protestants, però acceptats, pels diferents grups històrics cristians (ortodoxes, orientals coptes, siríacs nestorians i catòlics romans).
Altres
- L'Apocalipsi d'Esdres, va ser inclòs en la Vetus Llatina, i també en la Vulgata transcrita per Sant Jeroni, i encara es pot trobar en les Bíblies d'algunes Esglésies Eslaves, com també entre els escrits deuterocanònics d'algunes importants versions angleses, com la King James Version, la Revised Standard Version, i la New Revised Standard Version.[6]
- La Peschitta Siríaca, la Bíblia oficial de les esglésies siríaques Nestorianes, que inclou en el Llibre dels Salms [de David], a més del Salm 151, els Salms 152, 153, 154 i 155.[7]
- El Llibre d'Henoc considerat part integral del Cànon de la Bíblia per l'Església Ortodoxa Etíop i pels Beta Israel.[8]
- El Llibre dels Jubileus acceptat pels Beta Israel, que antigament habitaren Etiòpia.[9]
Al Nou Testament
Evangelis apòcrifs[10]
- Evangeli dels Hebreus, segle i, desaparegut
- Evangeli dels Natzarens segle ii, fragmentari
- Evangeli dels evionites, fragmentari
- Evangeli grec dels Egipcis, segle II
- Evangeli de Maties
- Evangeli de Pere, segle II
- Evangeli d'Apel·les
- Evangeli de Bernabé
- Evangeli de Bartomeu
- Evangeli de Judes
- Evangeli del Pseudo-Mateu
- Evangeli àrab de la infància
- Evangeli llatí de la infància o Liber de infantia Salvatoris
- Evangeli armeni de la infància
- Evangeli d'Eva
- Evangeli Viu
- Evangeli de Marció, segle II
- Apocalipsi de Pere, segle II
- Protoevangeli de Jaume
- Pistis Sophia
Apòcrifs gnòstics de Nag Hammadi
- Apòcrif de Jaume o Llibre Secret de Jaume
- Evangeli de Tomàs
- Evangeli de Felip
- Evangeli de la Veritat o de Valentí
- Evangeli Copte dels Egipcis
- Diàleg del Salvador
Àgrafa de Jesús
- Àgrafa extra-evangèlics
- Àgrafa en variants dels Evangelis canònics
- Àgrafa citats pels Pares de l'Església
- Àgrafa d'origen musulmà
Cartes de Jesús
- Cartes de Jesús a Abgar
- Carta del diumenge
Altres
- Els Dos Llibres de Jeú o El llibre del gran discurs iniciàtic
- Al·logenes
Bibliografia
- Metzger, Bruce M. An Introduction to the Apocrypha (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1977. ISBN 0-19-502340-4.
- Porter, Frank C. «Apocrypha». A: James Hastings. A Dictionary of the Bible (en anglès). 1. James Hastings, 1898, p. 110-123.
- Santos Otero, Aurelio de. Los evangelios apócrifos. 1a (12a impressió), 2003. ISBN 978-84-7914-044-1. També a BAC Selecciones 2009. Madrid: B. A. C.
Referències
- ↑ Hurtado, Larry W. The Earliest Christian Artifacts. Manuscripts and Christian Origins (en anglès). Gran Rapids, Míchigan (EUA): Wm. B. Eerdmans Publishing, 2006, p. 228. ISBN 978-0-8028-2895-8.
- ↑ Rivas, Luis H. «Apócrifos». A: Diccionario para el estudio de la Biblia (en castellà). Buenos Aires: Editorial Amico, 2010, p. 18-19. ISBN 978-987-25195-1-3.
- ↑ Bruce, F.F. "The Canon of Scripture". IVP Academic, 2010, Location 1478–86 (Kindle Edition).
- ↑ Henze, Matthias; Boccaccini, Gabriele. Fourth Ezra and Second Baruch: Reconstruction after the Fall. Brill, 20 novembre 2013, p. 383. ISBN 9789004258815.
- ↑ Understanding the Bible: A Guide to Reading the Scriptures (en anglès). Saint Mary's Press, 2008, p.4. ISBN 0884898520.
- ↑ Apocalipsis de Esdras: IV Esdras. Barcelona: Siete y Media, 1980. ISBN 8485411234.
- ↑ Dirksen, Pietr B. La Peshitta dell'Antico Testamento (en italià). Brescia: Paideia, 1993. ISBN 8839404945.
- ↑ Charles, R.H.. El libro de Enoc el profeta. Madrid: EDAF, 2005. ISBN 8441416192.
- ↑ VanderKam, James C. The Book of Jubilees (en anglès). Sheffield: Sheffield Academic Press, 2001. ISBN 1850757674.
- ↑ Piñero, Antonio. Todos los evangelios. Madrid: EDAF, 2010. ISBN 9788441421165.
Vegeu també
- Fragment Muratorià
- Decretum Gelasianum
- Manuscrits de Nag Hammadi
- Apocalipsi de Daniel
- Història de Josep el fuster
Enllaços externs
- Evangelios Apócrifos, Evangelios Gnósticos (castellà)
- Proyecto Copto Ecuménico (castellà)
| Antic Testament | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nou Testament |
| ||||||||||
| Jesús de Natzaret |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Història | |||||
| Teologia cristiana | |||||
| Escriptures |
| ||||
| Divisions | |||||
| Ritus i costums | |||||
| Cultura i societat |
| ||||
