Lluïsa de Savoia
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (fr) Louise de Savoie |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 setembre 1476 Pont-d'Ain |
| Mort | 22 setembre 1531 (55 anys) Grez-sur-Loing |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Regent | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Duquessa |
| Família | Dinastia Savoia |
| Cònjuge | Carles I d'Angulema (1487 (Gregorià)–) |
| Fills | Francesc I de França, Margarida d'Angulema |
| Pares | Felip II de Savoia i Margarida de Borbó i de Borgonya |
| Germans | Felip de Savoia-Nemours, Filibert II de Savoia, Lluís de Savoia, Carles III de Savoia i René de Savoia |
 | |
Lluïsa de Savoia, (en francès Louise de Savoie), (Pont-d'Ain (França); 11 de setembre de 1476 - Grez-sur-Loing (França); 22 de setembre de 1531), regent de França i mare de Francesc I de França.
Era la filla major de Felip II de Savoia (anomenat sense Terra) (1438-1497), i de la seua primera esposa, Margarita de Borbó, (1438-1483). Va succeir al seu pare com a princesa de la casa ducal de Savoia.
Es va casar el 1490, a l'edat de 15 anys, amb Carles de Valois (1459-1496), comte d'Angulema.
Va tenir dos fills:
- Margarida d'Angulema (1492-1549), casada amb Enric II d'Albret, rei de Navarra, mare de Joana III de Navarra i àvia del rei Enric IV de França.
- Francesc I (1494-1547), rei de França de 1515 fins a la seua mort.
Lluïsa tenia un agut coneixement de les complexitats polítiques i diplomàtiques, a més d'un gran interès pels avenços en arts i ciències del renaixement italià, ajudada pel seu confessor Cristoforo Numai de Forlì (Itàlia). Es va dedicar plenament a l'educació dels seus fills, assegurant-se que reberen una acurada educació en les tendències renaixentistes. Després d'enviduar als 19 anys, els va assegurar hàbilment un futur prometedor traslladant-se amb ells a la cort de Lluís XII, cosí del seu marit. Francesc es va convertir en el favorit del rei, qui el 8 de maig del 1514, li va concedir en matrimoni a la seua filla, Clàudia de França. Gràcies a aquest enllaç, Francesc es convertiria en hereu al tron de França.
Va ser duquessa d'Angulema, duquessa d'Anjou i comtessa de Maine, títols concedits quan el seu fill va ascendir al tron de França el 1515.
Per dues vegades va haver d'exercir com a regent de França durant les campanyes del seu fill el 1515 i, novament, el 1525-1526, representant un important paper després de la captura del rei en la Batalla de Pavia. Va organitzar la continuïtat de l'Estat i la contra-ofensiva contra Carles V.
Més tard va tenir ocasió de negociar, en nom del seu fill, amb Margarida d'Àustria, tia de Carles V i governadora dels Països Baixos, la Pau de Cambrai dita també la pau de les Dames, signada el 5 d'agost del 1529, que no va ser més que una treva en l'enfrontament (1521-1546) entre Francesc I, dirigent de la Dinastia Valois i Carles V, dirigent de la Dinastia Habsburg. Aquest tractat, va confirmar temporalment l'hegemonia Habsburg a Itàlia.
