Lope Gisbert y García Tornel

Lope Gisbert y García Tornel

Biografia
Naixement	(es) Lope Gisbert y Tornel 25 setembre 1824 Múrcia (Espanya)
Mort	1r febrer 1888 (63 anys) Manila (Filipines)
Diputat al Congrés dels Diputats
4 de maig de 1872 – 28 de juny de 1872
Circumscripció	Múrcia
Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 28 d'abril de 1880
Francisco Martínez Corbalán →
Circumscripció	Llorca
24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
← Francisco Moreu Sánchez Luis Díez Moreu →
Circumscripció	Motril
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Es coneix per	Intentà crear una llengua universal
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Unió Liberal Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Premis Orde d'Alfons XII Orde de Leopold Orde de Francesc Josep Orde de la Corona d'Itàlia
Diputat a Corts 24 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Motril Diputat a Corts 30 abril 1879 – 28 abril 1880 Circumscripció electoral: Llorca Diputat a Corts 18 febrer 1876 – 30 desembre 1878 Circumscripció electoral: Llorca Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic 4 maig 1872 – 28 juny 1872 Circumscripció electoral: Múrcia Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 3 gener 1866 – 30 desembre 1866 Circumscripció electoral: districte electoral de Cartagena Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II 3 gener 1865 – 12 juliol 1865 Circumscripció electoral: Múrcia

Lope Gisbert y García Tornel (Múrcia, 25 de setembre de 1824 – Manila, 1 de febrer de 1888)^[1] fou un humanista i polític murcià, diputat a les Corts Espanyoles i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

Va estudiar humanitats al Col·legi de San Fulgencio de Múrcia, es llicencià en dret a la Universitat de Madrid i fou professor de matemàtiques en un institut de segon ensenyament. Fou deixeble de Bonifacio Sotos Ochando, qui havia elaborat una proposta de «llengua universal» anterior a l'esperanto, i el 1861 va fundar una Societat de la Llengua Universal a la que s'hi adheriren el duc de Rivas, Alcalá Galiano, Francisco Martínez de la Rosa, Pascual Madoz, Emilio Castelar i Eugenio Hartzembusch. El 1862 va publicar un Manual de la Lengua Universal.^[2] Alhora va dirigir el setmanari La Palma a Múrcia.

Fou elegit diputat a les Corts de 1864, 1865 i 1867 pels districtes de Múrcia i Cartagena. El 1866 es casà en segones noces amb Pilar Fontes Rossique, filla del VIII marquès d'Ordoño, Mariano Fontes Queipo de Llano.^[3] La reina el va nomenar comte de Torres Ysabel.

Durant el sexenni revolucionari fou nomenat Director General de Duanes i subsecretari d'Hisenda i Governació, contribuint a la Llei de Navegació de 1868 i a reforma aranzelària de 1869. Fou elegit diputat per Múrcia a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.^[4] El 1869 fou escollit membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.^[5]

Durant la restauració borbònica es va integrar en el Partit Conservador i fou elegit diputat pel districte de Llorca a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879, i pel de Motril a les eleccions generals espanyoles de 1884.^[6] En 1876 fou nomenat delegat especial del govern a París per tal d'arranjar el deute extern espanyol. El 1878 també fou nomenat subsecretari del Ministeri de la Governació, director del Banco Hispano Colonial a l'Havana, director general d'Hisenda de l'illa de Cuba i en 1881 fou Comissionat Especial de la Compañía General de Tabacos de Filipinas per a establir-se a l'arxipèlag, on hi va romandre fins a la seva mort.^[7] Entre altres condecoracions, va rebre la gran creu de l'Orde d'Alfons XII, de l'Orde de Leopold de Bèlgica, de l'Orde de Francesc Josep d'Àustria i de l'Orde de la Corona d'Itàlia.^[8]

Referències

Enllaços externs

• Retrat de Lope Gisbert y García Tornel

Premis i fites
Precedit per: Manuel Seijas Lozano	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 3 1869-1888	Succeït per: Raimundo Fernández Villaverde