Louis de Rouvroy

Infotaula de personaLouis de Rouvroy

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 gener 1675 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1755 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócortesà, diplomàtic, memorialista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1781) Saint-Simon's Mémoires (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse Rouvroy de Saint-Simon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie Gabrielle de Durfort (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJacques Louis de Rouvroy de Saint-Simon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareClaude de Rouvroy de Saint-Simon Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Cavaller de l'orde reial i militar de sant Lluís
  •  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel
  •  Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant
  •  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 1332

Louis de Rouvroy (francès: Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon) (París, 16 de gener de 1675 - París, 2 de març de 1755), més conegut com a duc de Saint-Simon, va ser un polític, memorialista i historiador francès del segle xviii, d'excepcional agudesa psicològica i poques llibertat de ploma. Va ser el segon Duc de Saint-Simon i als catorze anys va escriure el seu primer relat, en què descrivia els funerals de la delfina de Baviera.

Biografia

Va ser fill únic de Claude de Rouvroy, duc de Saint-Simon, i de la seva segona esposa, Charlotte de l'Aubespine, i va néixer quan l'ancià duc tenia 68 anys.[1] Li van donar en la seva joventut el títol de Vidam de Chartres i va rebre de la seva mare una educació acurada, tot i que austera; aviat va fer amistat amb Felip d'Orleans, duc de Chartres, futur regent,[2] qui haurà de transformar-se en el seu protector i serà fonamental en la seva carrera política.

En 1691, quan el seu pare ja tenia 86 anys, es va establir en un modest Hôtel particulier (hotel privat) de Versalles i va intrigar en la Cort per ingressar en els Mosqueters; va aconseguir ser presentat a Lluís XIV. Va començar així la seva carrera militar[3] i va participar en el setge de Namur i en la batalla de Neerwinden; poc temps després el rei li va donar el comandament de la tercera companyia de cavalleria del Royal Roussillon.

El seu pare va morir a l'abril de 1693, de manera que es va convertir en duc i par de França als 18 anys. Poc temps després el nou duc va comprar el Regiment de Carrabiners Reials, convertint-se així en mestre de camp, per més que les seves responsabilitats militars passessin a un segon lloc davant dels assumptes cortesans. A l'any següent, al juliol de 1694, va començar a escriure les seves famoses Memòries, que després reprendria en 1739.

En 1695, es va casar amb Marie-Gabrielle d'Durfort de Lorges, filla gran del mariscal Guy Aldonce II de Durfort, comandant de les campanyes del Rin, i en 1696 va néixer la seva primera filla, Charlotte; seguir Jacques-Louis (1698) i Armand (1699).[4] La mediocritat dels seus fills va defraudar el seu orgull aristocràtic, el que li va fer esmentar-tot just en les seves Memòries i sempre amb desil·lusió i pena.

Referències

  1. ↑ Traducciones, Literatura Y. «LITERATURA & TRADUCCIONES: Las Memorias de Louis de Rouvroy, duque de Saint-Simon.». LITERATURA & TRADUCCIONES, 08-11-2009. [Consulta: 8 novembre 2016].
  2. ↑ «Biografia de Duque de Saint-Simon». www.biografiasyvidas.com. [Consulta: 8 novembre 2016].
  3. ↑ «Louis de Rouvroy, duke de Saint-Simon | French author». Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2020-06-13 [Consulta: 8 novembre 2016].
  4. ↑ buscabiografias. «Biografía de Louis de Rouvroy duque de Saint-Simon». www.buscabiografias.com. [Consulta: 8 novembre 2016].
Registres d'autoritat