Lucy Stone

Infotaula de personaLucy Stone

Daguerreotip de Lucy Stone, circa 1840–1860 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1818 Modifica el valor a Wikidata
West Brookfield (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1893 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaForest Hills Cemetery (Boston) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCongregacionalisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióOberlin College
Mount Holyoke College
Wilbraham & Monson Academy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, abolicionista, sufragista, editora, activista pels drets de les dones, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHenry Browne Blackwell (1855–1909) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlice Stone Blackwell Modifica el valor a Wikidata
PareFrancis Stone, Jr. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansWilliam B. Stone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 991 Modifica el valor a Wikidata

Lucy Stone (13 d'agost de 1818 – 19 d'octubre de 1893) va ser una prominent abolicionista i sufragista nord-americana i una ferma defensora i organitzadora de la promoció dels drets de les dones.[1] El 1839, Stone va ser la primera dona de Massachusetts que va obtenir un grau acadèmic. Va defensar els drets de les dones i va denunciar l'esclavitud en un temps en què les dones eren desanimades i impedides de parlar en públic. Stone va ser la primera nord-americana registrada que va mantenir el seu cognom després del matrimoni.

Les activitats organitzatives de Stone en pro dels drets de les dones van donar beneficis tangibles en el difícil entorn polític del segle XIX. Stone va ajudar a iniciar la primera Convenció Nacional pels drets de les dones i hi va donar suport i va sostenir-la anualment, juntament amb diverses altres convencions activistes locals, estatals i regionals. Stone va parlar davant de diversos cossos legislatius per promoure lleis que donessin més drets a les dones. Va assistir a l'establiment de la Lliga Nacional de Dones per ajudar a aprovar la Tretzena esmena a la Constitució dels Estats Units, que va abolir l'esclavitud, després de la qual cosa va ajudar a formar el grup més gran de reformadors que pensaven de la mateixa manera sobre els drets de les dones, la políticament moderada American Woman Suffrage Association, que va treballar durant dècades en l'àmbit estatal en favor del sufragi femení als Estats Units.

Stone va escriure extensament sobre un ampli rang de drets de les dones. Així mateix, va publicar i va distribuir els seus discursos i els d'altres activistes. En la influent publicació de llarga data, Woman's Journal, un periòdic setmanal que va fundar i va promoure, Stone va publicar tant les seves pròpies opinions com les d'altres sobre els drets de les dones.[2]

Referències

  1. ↑ Electronic Oberlin Group. Oberlin: Yesterday, Today, Tomorrow... Lucy Stone (1818-1893). Consultat el 9 de maig de 2009.
  2. ↑ Dorchester Atheneum. Lucy Stone, 1818-1893 Arxivat 2017-10-11 a Wayback Machine.. "Perhaps Lucy Stone's greatest contribution was in founding and largely financing the weekly newspaper of the American Woman Suffrage Association, the Woman's Journal." Consultat el 9 de maig de 2009.

Bibliografia

  • Baker, Jean H. (2005). Sisters: The Lives of America's Suffragists. Nova York: Hill and Wang. ISBN 0-8090-9528-9.
  • Baker, Jean H. (2002). Votes for Women: The Struggle for Suffrage Revisited.[1] Oxford: Oxford University Press, ISBN 0-19-513016-2.
  • Blackwell, Alice Stone (2001). Lucy Stone: Pioneer of Woman's Rights.[2] Charlottesville i Londres: University Press of Virginia, ISBN 0-8139-1990-8.
  • Buhle, Mary Jo i David Buhle (1978). The concise history of woman suffrage. University of Illinois, ISBN 0-252-00669-0.
  • Fischer, Gayle V. (2001). Pantaloons and Power: A Nineteenth-century Dress Reform in the United States.[3] Kent State University Press, ISBN 0-87338-682-5.
  • Hays, Elinor Rice (1961). Morning Star: A Biography of Lucy Stone 1818–1893. Harcourt, Brace & World, ISBN 1179374819.
  • Hinks, Peter P, John R. McKivigan i R. Owen Williams (2007). Encyclopedia of Antislavery and Abolition: Greenwood Milestones in African American History.[4] Westport, Conn.: Greenwood Press.
  • Lasser, Carol i Marlene Deahl Merrill, eds. (1987). Friends and Sisters: Letters between Lucy Stone and Antoinette Brown Blackwell, 1846-93.[5] University of Illinois Press, ISBN 0-252-01396-4.
  • Kerr, Andrea Moore (1992). Lucy Stone: Speaking Out for Equality.[6] New Jersey: Rutgers University Press, ISBN 0-8135-1860-1.
  • Mani, Bonnie G. (2007). Women, Power, and Political Change.[7] Lexington Books, ISBN 0-7391-1890-0.
  • McMillen, Sally Gregory (2008). Seneca Falls and the origins of the women's rights movement. Oxford University Press, ISBN 0-19-518265-0.
  • Mead, Rebecca J. (2004). How the Vote Was Won: Woman Suffrage in the Western United States, 1868–1914.[8] Nova York: New York University Press, ISBN 0-8147-5676-X.
  • Schenken, Suzanne O'Dea (19999. From Suffrage to the Senate. Santa Barbara: ABC-CLIO, pàg. 644–646. ISBN 0-87436-960-6.
  • Sherr, Lynn (1995). Failure is Impossible: Susan B. Anthony in Her Own Words, Times Books, ISBN 0-8129-2718-4[9].
  • Spender, Dona-li (1983) Women of Ideas and what Men Have Done to Them. Londres: Ark Paperbacks, Routledge & Kegan Paul, pàg. 347–357. ISBN 0-7448-0003-X.
  • Stanton, Elizabeth Cady; Anthony, Susan Brownell; Gage, Matilda Joslyn. History of Woman Suffrage, Volume I, covering 1848–1861.[10] Copyright 1881.
  • Stevens, Peter F. (26 de maig de 2005). A Voice From On High. Dorchester Reporter.
  • Wheeler, Leslie (1983). "Lucy Stone: Radical beginnings (1818-1893)" in Spender, Dale (ed.) Feminist theorists: Three centuries of key women thinkers, Pantheon, pàg. 124-136.[11] ISBN 0-394-53438-7.
Registres d'autoritat