Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert

Infotaula de personaLuis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Fernández de Córdoba y Salabert Modifica el valor a Wikidata
1880 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1956 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Jesús de Medinaceli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolDuc de Medinaceli
Comtat d'Aramayona
Duc de Feria
Marquesat de Navahermosa
Ducat de Ciudad Real
Marquès d'Aitona Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Medinaceli Modifica el valor a Wikidata
CònjugeConcepción Rey y Pablo-Blanco
Ana Fernández de Henestrosa y Gayoso de los Cobos (1911–) Modifica el valor a Wikidata
FillsVictoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa
 ( Ana Fernández de Henestrosa y Gayoso de los Cobos)
Casilda Fernández de Córdoba y Rey
 ( Concepción Rey y Pablo-Blanco)
María de la Paz Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa
 ( Ana Fernández de Henestrosa y Gayoso de los Cobos) Modifica el valor a Wikidata
ParesLuis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas Modifica el valor a Wikidata  i Casilda Remigia de Salabert i Arteaga Modifica el valor a Wikidata

Luis Jesús Fernández de Córdoba i Salabert (Madrid 1880 - 1956). XVII Duc de Medinaceli. Cap de la Casa de Medinaceli. Fou Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del rei Alfons XIII d'Espanya.

Biografia

Fill pòstum de Luis María Fernández de Córdoba i Pérez de Barradas, XVI duc de Medinaceli, i de Casilda Remigia de Salabert i Arteaga, IX marquesa de la Torrecilla. Alhora era net per via paterna de Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León, XV duc de Medinaceli, i de Ángela Pérez de Barradas y Bernuy, I duquessa de Dénia i Tarifa. I, per via materna, ho era de Narciso de Salbert y Pinedo, VIII marquès de la Torrecilla, i de Maria Josefa de Artega i Silva. Fou batejat l'endemà del seu naixement a la madrilenya església de Sant Lluís Bisbe de Madrid.[1]

El duc de Medinaceli en la seva expedició al Pol Nord (foto d'ABC)

Hereu de la principal casa aristocràtica espanyola i de la principal fortuna del país. L'any 1932 el govern republicà determinà que el duc de Medinaceli era titular de 74.146 hectàrees, la principal extensió de terres en mans privades.

L'any 1911 es va casar amb Ana María Fernández de Henestrosa y Gayoso de los Cobos, filla de Ignacio Fernández de Henestrosa y Ortiz de Mioña, VIII comte de Moriana del Río, i de Francisca de Borja Gayoso de los Cobos y Sevilla, XV marquesa de Camarasa. La parella tingué dues filles:[2]

  • Victòria Eugènia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa, XVIII duquessa de Medinaceli (Madrid 1917 - Sevilla 2013. Es casà amb Ignacio de Medina i Villalonga.
  • Maria de la Paz Fernández de Córdoba i Fernández de Henestrosa, XVI duquessa de Lerma (Madrid 1919 - Màlaga 1998. Es casà amb José Larios y Fernández de Villavicencio, V marquès de Larios.

El 1927 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals amb el discurs Aves de rapiña en la cetrería.[3] Amb la proclamació de la II República espanyola, els ducs de Medinaceli emprenen el camí de l'exili francès. El duc de Medinaceli acompanyarà el rei Alfons XIII d'Espanya a Cartagena on embarcaran cap a l'exili; i, la duquessa de Medinaceli, les seves filles i la seva sogra abandonaren el país en tren acompanyant a la reina Victòria Eugènia de Battenberg. Pocs mesos després, els ducs es reinstal·laren a Madrid abandonant de nou la ciutat per França amb l'esclat de la Guerra civil espanyola.

En plena guerra, mor, l'any 1938 la duquessa de Medinaceli, i el mes de febrer del mateix any, l'hereva del ducat contrau matrimoni amb un aristòcrata sevillà, Ignacio de Medina i Villalonga, dels marquesos d'Esquivel. Les filles del duc de Medinaceli s'instal·len a Casa de Pilatos, a Sevilla, mentre que el duc, un cop acabada la Guerra, s'instal·là de nou al Palau Ucede de Madrid. És en aquest moment de distanciament físic de les seves filles que el Duc contrau de nou matrimoni. En aquesta ocasió amb María Concepción Rey de Pablo Blanco, una jove cordobesa d'orígens confusos que generarà un fort distanciament entre el Duc i les filles del primer matrimoni. D'aquest matrimoni el Duc tingué una filla:

Els darrers anys de la seva vida, el Duc vengué gran part de les seves propietats agràries, especialment a Andalusia, on era conegut com el rei d'Andalusia, per les seves enormes possessions. Morí l'any 1956 a Madrid i fou enterrat a la Basília de Jesús de Medinaceli, panteó familiar.

Títols

El duc era hereu d'algunes de les cases de l'aristocràcia espanyola més reeixides: Medinaceli, Alcalá de los Gazules, Aytona, Cardona, Lerma o Sogorb. Per tot plegat, era onze vegades duc, disset vegades marquès, quinze vegades comte i quatre vegades vescomte. Onze dels seus títols el feien Gran d'Espanya i un el feia Adelantat Major d'Andalusia:

Lista de Títulos nobiliarios de Luis Fernández de Córdoba y Salabert[2]

Ducats

Marquesats

  • XIII Marquès d'Alcalá de la Alameda (1880-1956).
  • XIII Marquès d'Aitona (1880-1956).
  • XV Marquès de Cogolludo (1880-1956).
  • XVI Marquès de Comares (1880-1956).
  • XVIII Marquès de Dénia (1880-1956).
  • XVI Marquès de las Navas (1880-1956).
  • XIII Marquès de Malagón (1880-1956).
  • XIV Marquès de Montalbán (1880-1956).
  • XIX Marquès de Pallars (1880-1956).
  • XVI Marquès de Priego (1880-1956).
  • XII Marquès de Solera (1880-1956).
  • XVIII Marquès de Tarifa (1880-1956).
  • XVIII Marquès de Villa Real (1880-1956).
  • XIV Marquès de Villafranca (1880-1956).
  • XIV Marquès de Villalba (1880-1956).
  • XI Marquès de Navahermosa (1936-1956).
  • X Marquès de Torrecilla (1936-1956).

Comtats

  • XVIII Comte d'Alcoutim (1880-1956).
  • LI Comte d'Empúries (1880-1956).
  • XXIII Comte de Buendía (1880-1956).
  • XIX Comte de Concetània (1880-1956).
  • XV Comte del Castellar (1880-1956).
  • XVIII Comte del Risco (1880-1956).
  • XVIII Comte de los Morales (1880-1956).
  • XVIII Comte de Medellín (1880-1956).
  • XXI Comte d'Osona (1880-1956).
  • XXV Comte de Prades (1880-1956).
  • XVI Comte de Santa Gadea (1880-1956).
  • XVI Comte de Valenza y Valladares (1880-1956).
  • XIII Comte de Villalonso (1880-1956).
  • XIII Comte d'Aramayona (1936-1956).
  • VII Comte d'Ofalia (1936-1956).

Vescomtats

Publicacions

Portada del diari ABC (6 de juny de 1911)
  • Diario de mi viaje alrededor del mundo en 1907. 1915
  • Catálogo de aves europeas de mi colección. 1915
  • Cómo cacé la jirafa de mi colección venatoria. 1915
  • Expedición ártica en el verano de 1910. 1919
  • Notas sobre la cacería en el África oriental inglesa. 1919
  • Ballenas, focas y similares. 1924
  • Aves de rapiña y su caza. 1927
  • Expedición ártica en el verano de 1921. 1929
  • La profecía de la bruja. 1940
  • El elefante en la Ciencia, la Mitología, la Tradición y la Historia. 1941
  • Breve historial de las armas de caza. 1942
  • La caza de las aves de rapiña. 1942
  • El alce y su caza. 1943
  • Las aves de rapiña en la cetrería. 1943

Distincions honorífiques

Referències

  1. GeneAll. «Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert, 17. duque de Medinaceli» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2010].
  2. 2,0 2,1 Fundación Casa Ducal de Medinaceli. «Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2010].
  3. Biografia Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine. al web de la RAC
  4. Boletín Oficial del Estado


Premis i fites
Precedit per:
Domingo de Orueta y Duarte

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 30

1926-1956
Succeït per:
Francisco Hernández-Pacheco de la Cuesta