Lunar Reconnaissance Orbiter

Infotaula vol espacialLunar Reconnaissance Orbiter
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióorbitador lunar Modifica el valor a Wikidata
Operador   Centre de vol espacial Goddard Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2009-031A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT35315 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantCentre de vol espacial Goddard Modifica el valor a Wikidata
Massa
1.916 kg

1.018 kg

92,6 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions3,86 (alçària) × 2,74 (amplada) × 2,62 (longitud) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data18 juny 2009
LlocComplex de llançament 41, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAtlas V 401 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaUnited Launch Alliance Modifica el valor a Wikidata
Entrada en servei15 setembre 2009 Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Activitat orbital a la Lluna
Inserció23 juny 2009 Modifica el valor a Wikidata
Tipus d'òrbitaòrbita polar Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat0,0094 Modifica el valor a Wikidata
Periàpside73 km Modifica el valor a Wikidata
Apoàpside107 km Modifica el valor a Wikidata
Època4 maig 2015
Llista d'instruments
CRaTERCosmic Ray Telescope for the Effects of Radiation
DLREDiviner Lunar Radiometer Experiment
LAMPLyman-Alpha Mapping Project
LENDLunar Exploration Neutron Detector
LOLALunar Orbiter Laser Altimeter
LROCLunar Reconnaissance Orbiter Camera
Mini-RFMiniature Radio Frequency
Sonda LRO (concepció artística).
LCROSS.

El Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO o Orbitador de Reconeixement Lunar) és una sonda espacial robòtica estatunidenca, llançada cap a la Lluna.[1] El llançament inicial del Lunar Precursor Robotic Program, part del programa Vision for Space Exploration, va ocórrer el 18 de juny de 2009, sent la primera missió lunar dels Estats Units d'Amèrica en més de deu anys.[1][2][3][4] Per dur a terme els objectius de la «Visió», incloent-hi l'explotació humana de la Lluna, el LRO s'ha posat en òrbita del satèl·lit, fent la prospecció dels recursos lunars i identificant-hi possibles llocs d'allunatge. El mòdul orbital és capaç de crear un mapa tridimensional de la superfície lunar[4] i ha enregistrat les primeres imatges dels equipaments del programa Apollo deixats al satèl·lit.[5]

L'Atlas V, vehicle llançador del LRO, també va transportar el Lunar Crater Observation and Sensing Satellite (LCROSS), el qual va ser projectat per detectar aigua alliberada quan el propulsor del primer tram del vehicle llançador va impactar contra un cràter lunar. Junts, LCROSS i LRO formen l'avantguarda del Lunar Precursor Robotic Program, que marca el retorn de la NASA a la Lluna.[6]

Missió

El 23 de juny de 2009, el Lunar Reconnaissance Orbiter va entrar en òrbita al voltant de la Lluna després d'un viatge de quatre dies i mig des de la Terra. Quan es va llançar, la nau espacial estava dirigida a un punt per davant de la posició de la Lluna. Durant el viatge es va requerir una correcció de mig curs per tal que la nau espacial entrés correctament en l'òrbita lunar. Una vegada que la nau espacial va arribar a l'extrem de la Lluna, el seu motor de coets es va engegar per tal de ser capturat per la gravetat de la Lluna en una òrbita lunar el·líptica.[7] Una sèrie de quatre enceses de coets durant els següents quatre dies van posar el satèl·lit en la seva òrbita en fase de posada en funcionament on es va posar a prova cada instrument en línia. El 15 de setembre de 2009, la nau espacial va començar la seva missió primordial orbitant la Lluna a uns 50 km durant un any.[8] Després de completar la seva fase d'exploració d'un any, el setembre de 2010, LRO va ser lliurada a la Direcció de la Missió Científica de la NASA per continuar amb la fase científica de la missió.[9] Continuà en la seva òrbita circular de 50 km, però finalment es passà a una òrbita el·líptica per conservar el combustible durant la resta de la missió.

La missió LCROSS de la NASA va culminar amb dos impactes lunars a les 11:31 i les 11:36 UTC del 9 d'octubre.[10] L'objectiu de l'impacte va ser la recerca d'aigua al cràter Cabeus a prop del pol sud de la Lluna[11] i els resultats preliminars van indicar la presència d'aigua i hidroxil, un ió relacionat amb l'aigua.[12][13]

El 4 de gener de 2011, l'equip d'instruments Mini-RF del Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) va trobar que el transmissor de radar Mini-RF havia patit una anomalia. La Mini-RF ha suspès les operacions normals. Tot i no poder transmetre, l'instrument s'utilitza per recopilar observacions de radar bistàtiques mitjançant transmissions de radar des de la Terra. L'instrument Mini-RF ja ha complert els seus criteris d'èxit de la missió científica recopilant més de 400 tires de dades de radar des de setembre de 2010.[14]

El gener de 2013, la NASA va provar la comunicació làser amb un sol sentit amb LRO enviant una imatge de La Gioconda a l'instrument LARB Orbiter Laser Altimeter (LOLA) del LRO des de l'estació Next Generation Satellite Laser Ranging (NGSLR) del Centre de vol espacial Goddard de la NASA. a Greenbelt, Md.[15]

Al maig de 2015, l'òrbita de LRO es va modificar fins a volar a 20 km per sobre del pol sud de la Lluna, permetent obtenir dades de resolució més alta a partir dels altímetres làser Orbiter Làser (LOLA) i els instruments Diviner sobre els cràters permanentment ombrejats.[16]

El 2019, LRO va trobar el lloc de l'accident del vehicle lunar indi Vikram.[17]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Lunar Reconnaissance Orbiter Launch» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 21 juny 2009].
  2. ↑ «Mission design and operation considerations for NASA's Lunar Reconnaissance Orbiter» (PDF) (en anglès). lunar.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 10 febrer 2008].
  3. ↑ «Lunar Spacecraft Launch to Moon!» (en anglès). Lunar Reconnaissance Orbiter NASA's First step back to the moon. NASA, 18-06-2009. [Consulta: 18 juny 2009].
  4. ↑ 4,0 4,1 Dunn, Marcia. «NASA launches unmanned moon shot, first in decade» (en anglès). Associated Press, 18-06-2009. [Consulta: 18 juny 2009].
  5. ↑ «Abandoned Spaceships». Science@NASA, 11-07-2005. Arxivat de l'original el 2009-08-08. [Consulta: 21 juny 2009].
  6. ↑ «Lunar Precursor Robotic Program». NASA. Arxivat de l'original el 2012-03-16. [Consulta: 10 febrer 2008].
  7. ↑ ; Edwards, Ashley; Neal-Jones, Nancy«NASA Lunar Mission Successfully Enters Moon Orbit». NASA, 23-06-2009. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2013. [Consulta: 3 juliol 2009].
  8. ↑ Tooley, Craig. «LRO Status». Blogspot.com, 14-08-2009. [Consulta: 22 agost 2009].
  9. ↑ «Lunar Reconnaissance Orbiter». NASA. [Consulta: 9 octubre 2015].
  10. ↑ Crotts, Arlin «Water on The Moon, I. Historical Overview». Astronomical Review, 6, 8, octubre 2011, pàg. 4–20. arXiv: 1205.5597. Bibcode: 2011AstRv...6h...4C.
  11. ↑ Phillips, Tony. «A Flash of Insight: LCROSS Mission Update». NASA, 11-08-2008. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2019. [Consulta: 31 desembre 2019].
  12. ↑ «Astrobiology Top 10: LCROSS Confirms Water on the Moon». Astrobiology Magazine, 02-01-2010.
  13. ↑ (març 2010) "Water and More: An Overview of LCROSS Impact Results" a 41st Lunar and Planetary Science Conference. March 1–5, 2010. The Woodlands, Texas..  
  14. ↑ «LRO Instrument Status Update – 01.11.11». NASA, 11-01-2011. Arxivat de l'original el 7 febrer 2011.
  15. ↑ «NASA Beams Mona Lisa to Lunar Reconnaissance Orbiter at the Moon». NASA, 17-01-2013. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2015. [Consulta: 9 octubre 2015].
  16. ↑ Neal-Jones, Nancy. «NASA's LRO Moves Closer to the Lunar Surface». NASA, 05-05-2015. [Consulta: 22 gener 2016].
  17. ↑ [enllaç sense format] https://www.ndtv.com/india-news/nasa-says-it-has-found-chandrayaan-2s-vikram-lander-on-moons-surface-tweets-photos-2142334

Vegeu també

Enllaços externs

  • La NASA inicia el retorn a la Lluna amb el llançament reeixit de dues sondes
  • El satélite Orbitador de Reconocimiento Lunar (LRO) buscará agua en el polo sur de la Luna (castellà)
  • Lunar Reconnaissance Orbiter
  • Vegeu aquesta plantilla
← 2008  ·  Llançaments orbitals el 2009  ·  2010 →
USA-202 | Ibuki · SDS-1 · Sohla-1 · Raijin · Kagayaki · Hitomi · Kukai · Kiseki | Koronas-Foton | Omid | NOAA-19 | Progress M-66 | Ekspress-AM44 · Ekspress-MD1 | Hot Bird 10 · NSS-9 · Spirale-A · Spirale-B | OCO | Telstar 11N | Raduga-1 | Kepler | STS-119 (ITS S6) | GOCE | USA-203 | Soiuz TMA-14 | Eutelsat W2A | USA-204 | Kwangmyŏngsŏng-2 | Compass-G2 | RISAT-2 · ANUSAT | Sicral-1B | Yaogan 6 | Kosmos 2450 | USA-205 | Progress M-02M | STS-125 | Herschel · Planck | ProtoStar II | TacSat-3 · PharmaSat · AeroCube 3 · HawkSat I · CP-6 | Meridian 2 | Soiuz TMA-15 | LRO · LCROSS | MEASAT-3a | GOES 14 | Sirius FM-5 | TerreStar-1 | Kosmos 2451 · Kosmos 2452 · Kosmos 2453 | RazakSAT | STS-127 (JEM-EF · AggieSat 2 · BEVO-1 · Castor · Pollux) | Kosmos 2454 · Sterkh-1 | Progress M-67 | DubaiSat-1 · Deimos-1 · UK-DMC 2 · Nanosat 1B · AprizeSat-3 · AprizeSat-4 | AsiaSat 5 | USA-206 | JCSAT-RA · Optus D3 | STSAT-2A | STS-128 (Leonardo MPLM) | Palapa-D | USA-207 | HTV-1 | Meteor M-1 · Universitetsky-Tatyana-2 · Sterkh-2 · UGATUSAT · BLITS · SumbandilaSat · IRIS | Nimiq 5 | Oceansat-2 · BeeSat-1 · UWE-2 · ITU-pSat1 · SwissCube-1 · Rubin 9.1 · Rubin 9.2 | USA-208 · USA-209 | Soiuz TMA-16 | Amazonas-2 · COMSATBw-1 | WorldView-2 | Progress M-03M | USA-210 | Thor-6 · NSS-12 | SMOS · Proba-2 | Progress M-MIM2 (Poisk) | Shijian XI-01 | STS-129 (ExPRESS-1 · ExPRESS-2) | Kosmos 2455 | Intelsat 14 | Eutelsat W7 | IGS Optical 3 | Intelsat 15 | USA-211 | Yaogan 7 | Kosmos 2456 · Kosmos 2457 · Kosmos 2458 | Yaogan 8 · Xi Wang 1 | Helios IIB | Soiuz TMA-17 | DirecTV-12
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.